Ábalos denuncia un juí mediàtic i nega les acusacions sobre Aldama i la seua exparella

José Luis Ábalos ha defés en el Tribunal Suprem que el procediment obert en contra seua respon a un cas clarament mediàtic, que considera jutjat des de fa temps i amb una condemna social ja dictada. Al seu juí, el procés s’ha alimentat amb testimoniatges de persones vulnerables que, segons ha denunciat, haurien sigut pagades per productores de televisió per a guionitzar les seues intervencions i reforçar un relat incriminatori.

L’exministre ha emmarcat esta situació en el que descriu com a part de la misèria del procés judicial, i ha respost a l’interrogatori del fiscal negant fil per randa les acusacions. Entre elles figura la suposada contractació irregular de la seua exparella Jéssica Rodríguez i de Claudia Montes en empreses públiques, extrems que Ábalos rebutja i que vincula a un intent de construir una imatge de favoritismes i tràfic d’influències en el seu entorn més pròxim.

Ábalos també ha carregat contra la forma en què s’ha traslladat el cas a l’opinió pública, insistint que la pressió mediàtica ha condicionat la percepció social abans que se celebre el juí complet. En la seua intervenció ha suggerit que eixa exposició constant ha contribuït a fixar una condemna prèvia basada més en l’espectacle i en el morb que en l’anàlisi rigorosa de les proves.

Dubtes sobre la declaració de la seua exparella

En relació amb el paper de la seua exparella, Ábalos ha insinuat que Jéssica Rodríguez hauria pactat la seua declaració en el juí amb el comisionista Víctor de Aldama. Ha explicat que, encara que en el procés ella sosté no conéixer a Aldama, ell sosté que els dos sí que es coneixien, i que no troba cap motiu perquè negue eixa relació llevat que existisca algun assumpte entre ells que hagen arreglat prèviament.

L’exministre declara en el juí per la presumpta trama de pagament de comissions lligades a contractes de subministrament de màscares durant la pandèmia, en el qual s’examina el paper d’empresaris i càrrecs públics. En este context, ha tractat de restar credibilitat a la versió de Aldama i a la d’altres implicats, i ha presentat les seues declaracions com a intents de rebaixar la seua pròpia responsabilitat traslladant el focus cap a la seua figura.

Una de les qüestions més sensibles de l’interrogatori ha girat entorn del suposat encàrrec que hauria fet a Aldama perquè mediara amb Juan Guaidó a Veneçuela. Ábalos ha negat rotundament haver demanat a l’empresari que realitzara cap gestió davant el dirigent opositor veneçolà i ha assegurat que és una farsa que ell firmara la carta que Aldama diu haver entregat en nom del Govern espanyol.

Segons la versió de Aldama, el llavors ministre li hauria demanat traslladar a Guaidó una carta en la qual s’oferia ajuda d’empreses espanyoles i de l’Executiu en relació amb el seu reconeixement com a president encarregat de Veneçuela. Enfront d’este relat, Ábalos ha sigut rotund en afirmar que eixa carta és falsa, que no la va firmar i que el verdaderament rellevant és preguntar-se per què Aldama hauria muntat tota eixa història.

L’exministre ha subratllat que un membre del Govern no pot encarregar a un particular una representació d’eixe tipus, la qual cosa al seu juí desmunta la lògica del relat del comisionista. Ha afegit que, si realment es va usar un document amb aparença oficial i segell ministerial, s’hauria usurpat un paper oficial, una circumstància que, segons ha suggerit, hauria de tindre conseqüències.

Ábalos ha acusat a Aldama de construir una història d’impostura, donant-li un cert rigor mitjançant detalls escenogràfics. Ha relatat que l’empresari hauria col·locat la suposada carta en una carpeta de protocol per a adornar la farsa i conferir-li solemnitat, malgrat que eixe tipus de carpetes són material d’oficina que s’empra únicament per a la firma de convenis i no per a missions personals.

En la seua intervenció, el també exdirigente socialista ha assenyalat que Aldama va arribar a fer gala davant tercers de conéixer-li fins i tot abans que Koldo García li’ls presentara formalment. Segons el seu relat, eixa manera de presumir de contactes es va repetir en diverses ocasions i forma part del mode en què el comisionista intentava projectar una imatge d’influència política.

Ábalos també ha tractat de minimitzar la importància dels suposats contactes de Aldama amb el Partit Revolucionari Institucional de Mèxic, un aspecte que el comisionista hauria utilitzat per a reforçar el seu perfil internacional. L’exministre ha sostingut que no li impressiona cap formació que participe en la Internacional Socialista, recordant que ell mateix va ser secretari d’Organització del PSOE, i que per tant coneix de primera mà les dinàmiques entre partits d’eixe àmbit.

Respecte a la trajectòria de Aldama, Ábalos ha assenyalat que Koldo García li va presentar com a assessor, i no com a conseller, de Air Europa, i que també va saber que exercia una representació de relacions comercials i culturals de l’estat mexicà d’Oaxaca, un rol que ha descrit com molt informal. Ha ironitzat amb què resultava atrevit que se’l descriguera com a cònsol a Oaxaca quan no existix consolat a Espanya, i ha recordat que, encara que Koldo li va proposar nomenar-li cònsol honorari, ell va respondre que no, entre altres motius perquè per a exercir com a tal hauria de residir en eixe territori mexicà.

Mentrestant, l’exministre afronta una acusació que podria implicar fins a 30 anys de presó pel seu presumpte paper en la trama de comissions per contractes de màscares. En la seua declaració està centrant la seua estratègia a desacreditar el testimoniatge de Aldama i a remarcar que el cas ha sigut construït sobre una mescla d’interessos mediàtics, declaracions pactades i relats que, segons afirma, s’allunyen de la realitat dels fets.

Últimes notícies

CCOO PV es persona com a acusació popular pel cas de la professora agredida per un policia a València

CCOO PV s'ha personat com a acusació popular en la causa oberta per l'agressió d'un policia nacional a una professora jubilada durant la vaga del professorat valencià el 31 de maig a València. El sindicat demana imputar diversos delictes a l'agent i reclama la seua suspensió cautelar de funcions.

Roben el coure d’un pou agrícola arranjat per la dana només un dia després d’acabar les obres

La comunitat de regants La Serreta i La Escala, que rega quasi 500 hectàrees en pobles com Real i Montroi, ha patit un robatori de coure valorat en més de 25.000 euros només 24 hores després de finalitzar les obres de reparació del pou danyat per la dana.

Obres a la Gran Via Marqués del Túria: menys soroll i asfalt nou este estiu

L’Ajuntament de València ha iniciat la renovació de més de 22.000 m2 de calçada a la Gran Via Marqués del Túria amb asfalt fonoabsorbent que reduirà fins a 10 decibels el soroll del trànsit i fins a un 20 % les emissions de CO₂. Les obres, adjudicades per 1,24 milions d’euros, s’allargaran fins a finals d’agost.

Pérez Llorca veu en la condemna a Ábalos l’inici del final del sanchisme

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, interpreta la condemna a 24 anys de presó a José Luis Ábalos com l’inici del final del sanchisme a Espanya i en la Comunitat Valenciana, i pressiona Pedro Sánchez perquè convoque eleccions.

Bernabé acusa la Generalitat de ocultar dades clau durant la dana del 29 d’octubre

La delegada del Govern, Pilar Bernabé, assegura que la Generalitat va convocar tard el Cecopi, no va aportar anàlisis de pluja ni va traslladar al centre les més de 11.000 telefonades al 112 durant la dana del 29 d’octubre de 2024.

València acull el rodatge de una pel·lícula documental sobre Carlos Berlanga

El documental '¿A quién le importa?' roda estos dies entre València i Madrid, repassa la vida de Carlos Berlanga i preveu estrenar-se en cinemes en 2027.

Guia de la Nit de Sant Joan a València: més d’un miler d’efectius i 25 tones de llenya

València ha activat un ampli dispositiu per a la Nit de Sant Joan, amb més d’un miler d’efectius, repartiment de llenya, Punts Violeta, reforç sanitari, neteja i línies especials d’autobús.

Comprar o llogar vivenda s’encarix més a la Comunitat Valenciana que a la resta d’Espanya des de 2014

El preu de compra de la vivenda ha augmentat un 2,6 % anual i el del lloguer un 2,7 % a la Comunitat Valenciana des de 2014, per damunt de la mitjana espanyola, amb la província de València al capdavant de les pujades.