Les aerolínies preveuen un altre ‘any negre’: més retallades

 

Després d’un any 2020 per a oblidar, les previsions de les aerolínies continuen sent molt pessimistes de cara este 2021. Les companyies mantenen els seus càlculs a causa de la duresa de la tercera onada de la pandèmia del coronavirus i una Setmana Santa que ja es dóna pràcticament per perduda. Segons un informe de l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), fins a un 82% dels directors financers de diferents companyies tenen previst fer retallades de plantilla i operativa. De fet, la indústria calcula que les pèrdues generades per la Covid-19 superen els 98.000 milions d’euros.

 

Segons la patronal, el 78% dels directors financers han reconegut reduccions de la força laboral durant els últims mesos de l’any passat, una dinàmica que s’allargarà el pròxim any. En este sentit, només un 4% ha assegurat que faran contractacions. A demés, les previsions empitjoren amb la previsió de l’aparició de noves variants arreu del món i el retard de la campanya de vacunació. 

 

El document assenyala que la mitat dels enquestats creuen que no s’arribarà a la demanda de precrisi en dos anys i que la primera regió en recuperar-se serà el continent asiàtic. Els últims Europa i Àfrica. «L’any passat va ser una catàstrofe. No hi ha manera de descriure-ho. La recuperació que hi va haver durant la temporada d’estiu de l’hemisferi nord es va estancar en la tardor i la situació va empitjorar dràsticament durant la temporada de vacacions de finals d’any perquè es van imposar restriccions de viatge més severes», explica el conseller delegat d’IATA, Alexandre de Juniac.

 

«L’optimisme de l’arribada i distribució de les vacunes conduiria a una represa ràpida i ordenada dels viatges aeris en tot el món ha desaparegut davant els nous brots i les noves mutacions del virus», ha reconegut de Juniac.

 

El nou ‘passaport sanitari’ digital que volen començar a implementar les aerolínies

Les aerolínies comencen a implementar Travel Pass, l’aplicació que ha desenvolupat l’Associació Internacional pel Transport Aeri (IATA, per les sevus sigles en anglès) i que permet validar si un passatger ha estat vacunat de la Covid-19 o complix amb els requisits d’entrada a un país determinat.

 

L’aplicació, que funcionarà com un passaport sanitari, ja està sent usada en companyies com Etihad Airways o Emirates, tot i que IATA pressiona per a que la seua implementació s’estenga a escala global. En una carta a la Comissió Europea, el lobby de les aerolínies va defensar que la posada en marxa d’una ferramenta com Travel Pass és «urgent» per a facilitar la mobilitat i recuperar els nivells de tràfic aeri previs a la pandèmia.

 

A pesar de la insistència del sector aeri, hi ha discrepàncies entre els diferents estats de la Unió Europea sobre l’ús d’un passaport de vacunació. Grècia ha sigut el principal impulsor de la proposta, tot i que altres països com l’estat espanyol també hi donen suport. Per contra, altres com Alemanya, França, Bèlgica o Holanda demanen precaució i defensen que la posada en marxa d’un passaport sanitari «atorgaria més drets a uns ciutadans que d’altres».

 

En el cas d’Etihad, la companyia activarà l’aplicació en diferents vols que ixen d’Abu Dhabi durant el primer trimestre de 2021. Si la iniciativa té èxit, s’estendrà el seu ús a altres destinacions. Pel que fa a Emirates, Travel Pass estarà disponible per als passatgers que isquen des de Dubai, que podran compartir la seua prova covid-19 abans d’arribar a l’aeroport.

Últimes notícies

València Basket inicia la final de la Lliga Endesa amb pista a favor davant el Barcelona

València Basket i Barcelona reediten des de dijous la final de la Lliga Endesa de 2003, però ara amb factor pista taronja i més experiència per als valencians.

CCOO alerta d’un possible control horari al professorat en juliol sense pacte previ

CCOO-PV denuncia que Educacio vol implantar sistemes de control horari al professorat en juliol sense negociacio ni cobertura normativa clara, mentre la Conselleria assegura que no hi ha novetats respecte a altres cursos.

La proposta de finançament autonòmic obri la porta a 3.669 milions per a la Comunitat Valenciana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, insta Juanfran Pérez Llorca a abandonar les 'excuses' i a negociar un nou model de finançament autonòmic que, segons defensa, aportaria 3.669 milions d'euros a la Comunitat Valenciana a partir de 2027.

Nou protocol al Vega Baja per a acompanyar dones en dol neonatal

LHospital Universitari Vega Baja dOrihuela ha posat en marxa un protocol específic per a atendre dones i famílies en situació de dol perinatal i neonatal, amb un model dassistència integral i humanitzada.

Cinquena setmana de vaga mèdica en la Comunitat amb xifres enfrontades de seguiment

Els mèdics valencians han iniciat una nova setmana de vaga contra el nou estatut marc, que el CESM xifra en un seguiment pròxim al 90 %, davant del 6,86 % que admet la Conselleria de Sanitat. Les protestes inclouen manifestacions a València i Alacant i concentracions en hospitals i centres de salut de totes les comarques.

Pérez Llorca exigix que la negociació del finançament es faça en el Consell de Política Fiscal i Financera

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha reiterat al ministre d'Hisenda, Arcadi España, que està disposat a negociar el nou model de finançament autonòmic, però únicament en el si del Consell de Política Fiscal i Financera i amb una llei orgànica i una dotació clara als pressupostos de l'Estat.

Els tècnics sanitaris exigixen la reclasificació professional d’un col·lectiu que es considera oblidat

Centenars de tècnics superiors i mitjans del Sistema Nacional de Salut s’han concentrat davant l’Hospital Clínic de València per a exigir la seua reclasificació professional en els grups B i C1 i denunciar una situació que consideren discriminatòria i bloquejada des de 2023.

Així serà la gran remodelació de l’Estadi de la Ceràmica que ja ha arrancat

El Villarreal CF ha arrancat les obres de remodelació de l’Estadi de la Ceràmica, amb un nou edifici exterior de vestidors i millores d’accessos i seguretat que afectaran la distribució d’algunes localitats.