Sanitat confirma cinc nous positius de la pigota del mico en la Comunitat

La Conselleria de Sanitat ha confirmat que s’han detectat cinc nous casos positius de monkeypox (pigota del mico) en la Comunitat Valenciana.

Quatre d’ells s’han detectat a la província d’Alacant i un en la de València

D’aquesta manera, hi ha 17 casos confirmats d’esta malaltia a la Comunitat 6 a la província de València, 10 a la d’Alacant i un a Castelló.

El Ministeri de Sanitat des de l’última actualització ha confirmat 800 casos de pigota del mico en Espanya.

A més cal recordar que Espanya és el primer país a començar a administrar la vacuna contra esta malaltia.

Quins són els seus símptomes i què fer en cas de contagi sospitós

Els símptomes de la pigota del mico són febre, dolors d’esquena, cap i musculars, a més d’esgarrifances i esgotament general. Es consideren més lleus que els produïts per la pigota humana, encara que també desenvolupa erupcions en la pell que solen començar en la cara i estendre’s a mans i peus.

El període d’incubació va de cinc a vint-i-un dies, encara que els símptomes solen desaparéixer espontàniament a les dos o tres setmanes, ja que de moment no existeix tractament mèdic.

Es transmet per contacte i exposició a gotes, mitjançant saliva, excrecions respiratòries i exsudat de lesions.

Segons les indicacions sanitàries, davant qualsevol cas sospitós s’ha de contactar de manera urgent amb el centre de salut, escometre un aïllament domiciliari i evitar el contacte amb persones i animals fins que desapareguen els símptomes i les erupcions.

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.