La Diputació de València inicia l’excavació de la fossa 114 de Paterna

 

Els treballs d’exhumació de la fossa comuna 114 del cementeri de Paterna s’han iniciat este dilluns en presència de l’Agrupació de Familiars que presideix Carmen Contreras, impulsora d’un projecte íntegrament finançat per la Diputació de València, a través de la Delegació de Memòria Històrica que dirigeix Ramiro Rivera.

La 114 és una de les fosses comunes més grans localitzades a la província i, fruit dels estudis de l’historiador valencià Vicente Gabarda i de les dades que apareixen en el Registre Cementerial de Paterna, s’espera trobar les restes de 197 persones represaliades pel franquisme, distribuïts en cinc saques, l’última del 28 de juny de 1940.

En esta saca, que hauria de trobar-se en primer lloc una vegada iniciada l’excavació, es preveu trobar les restes de 31 persones, entre elles el que fora president de l’Ateneu Mercantil de València i vicepresident de la Diputació, Isidro Escandell; el magistrat i president de la sala 4 de l’Audiència Provincial Luis Cisneros; i l’editor de la revista La Traca, Vicent Miquel Carceller, així com el dibuixant de la revista satírica valenciana Carlos Gómez Carrera, conegut com a ‘Bluff’, i dos alcaldes de Godella i un de Foios.

En paraules del diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, “esta fossa és un exemple més de la crua i sistemàtica repressió duta a terme pel règim franquista en terres valencianes, amb l’afusellament de persones que trobaven la mort per defensar les seues idees, entre elles càrrecs públics i professionals liberals la dignitat dels quals tenim la responsabilitat de reparar igual que la de totes i cadascuna de les víctimes que es va cobrar la Guerra, més de 2.000 localitzades en el cementeri de Paterna”.

Des de l’associació de la fossa 114 destaquen “l’emoció” que senten “després de tots els obstacles trobats pel camí i d’anys barallant per a poder excavar i recuperar les restes dels nostres familiars per a donar-los un enterrament digne”. “Mai s’ha perseguit una altra fi ni ens hem ficat en qüestions polítiques”, asseguren.

En la coneguda com a ‘fossa de la cultura’ per la professió d’algunes de les víctimes també s’espera trobar les restes de mestres, periodistes, representants d’entitats locals i gent vinculada al món de la justícia. “Eixe dia algú va voler donar un escarment a representants de la cultura i la política valenciana per mostrar idees contràries al franquisme”, afirma el president del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, qui assenyala que dos setmanes abans d’eixe 28 de juny de 1940, segons recull la investigació històrica, altres persones van ser represaliades “per a celebrar que els nazis van prendre París”.

Una dona entre els represaliats

Durant els treballs d’excavació i identificació que s’inicien este dilluns s’espera trobar també les restes de Dolores Arnal, veïna de Benaguasil. Ella va ser una de les 197 persones afusellades entre maig i juny del 40 i enterrades en la fossa comuna 114 del cementeri de Paterna, a les quals es pretén retornar la dignitat gràcies a la tenacitat d’una associació representada per desenes de familiars de les víctimes. La Diputació completa el procés amb una subvenció de 382.000 euros que serveix per a finançar íntegrament el projecte d’exhumació i demostra que la institució provincial “es troba a la disposició de les persones que vulguen rescatar de l’oblit als seus éssers estimats represaliats durant la guerra i la postguerra”.

La procedència de les víctimes abasta 66 localitats i cobreix pràcticament la província de València i altres com Castelló. Badajoz, Barcelona i Huesca. En esta fossa descansen les restes de diferents càrrecs públics vinculats a Esquerra Republicana, PSOE, UGT i la CNT, la major part dels quals va patir un primer tancament en la seua localitat d’origen, per a passar posteriorment a les presons dels partits judicials, com la de l’Escola Pia de Gandia, i finalment a San Miguel dels Reis o la Presó Model en espera que s’executara la seua sentència de mort.

La fase d’excavació, a càrrec d’Arqueoantro, podria allargar-se al voltant de sis mesos a causa del gran nombre de cossos que s’espera trobar a l’interior de la fossa 114, mentre que la identificació de les restes trobades es prolongarà previsiblement durant este any i el pròxim.

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.