Una dona espanyola, el primer cas de curació funcional de VIH

Una pacient espanyola fa quinze anys que controla el VIH sense cap mena de medicament, un cas excepcional al món de curació de la sida.

El cas, que estudia l’Hospital Clínic de Barcelona, s’ha presentat en el Congrés de Sida de Mont-real (Canadà), on s’han analitzat les diferències amb altres casos coneguts fins ara amb pacients de Berlín i Londres. Els malalts van aconseguir una curació absoluta de la sida després d’un trasplantament de cèl·lules mare per a tractar les malalties de sang que patien.

En el cas de la pacient de Barcelona, en canvi, es tracta d’una curació funcional, ja que la dona continua tenint el virus al cos, però el seu sistema immunitari pot controlar absolutament la replicació.

La pacient va ser diagnosticada en l’estadi d’infecció aguda pel VIH fa més de quinze anys i la van incloure en un assaig clínic amb tractament antiretroviral durant nou mesos i diverses intervencions amb un immunosupressor, la ciclosporina A.

El tractament antiretroviral, l’estàndard per a controlar la sida, és efectiu per a suprimir la replicació viral dins del cos i bloqueja la transmissió a altres persones. Amb això el pacient aconsegueix un nivell tan reduït del VIH en sang que passa a ser indetectable en una anàlisi convencional. Però el VIH persisteix en reservoris, de manera que, si se suspén la teràpia, té capacitat de replicar-se i pot tornar a atacar el pacient.

Els investigadors han batejat les cèl·lules que aconsegueixen controlar el virus com a natural killer (NK), ja que formen part del sistema immune innat i constitueixen la primera línia de defensa enfront de diferents patògens. A més, han identificat els limfòcits tipus T CD8+, que tenen un paper clau en la defensa de les cèl·lules enfront de virus i bacteris.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.