El govern espanyol preveu un augment del 0,9% en les pensions i sous públics

 

 

Les pensions i els sous públics tindran un augment del 0,9% el pròxim 2021. Segons detalla El Periódico, l’increment dels pensionistes figura en l’últim text del pla de pressupost del conjunt de les administracions públiques que el govern espanyol ha d’enviar a Brussel·les este dijous. Pel que fa a la pujada dels sous públics ara per ara no s’ha inclòs però és el càlcul de l’executiu de cara els pròxims comptes estatals.

 

Este increment del 0,9% correspon, tal com indica el citat mitjà, a la previsió d’inflació del govern espanyol del pròxim any i el compromís de garantir el poder adquisitiu dels pensionistes. Cal recordar que enguany ja es va produir un 0,9% d’augment. Tot i constar en el document que s’enviarà a Brussel·les, el govern espanyol assenyala que fruit de les futures negociacions dels pressupostos la xifra pot tindre un increment diferent i superior. D’esta manera, vol evitar tensions que siga interpretat com una decisió unilateral de Pedro Sánchez.

 

Tot i plantejar una congelació dels sous públics de cara el pròxim any, finalment es preveu que s’aplique el mateix augment als sous públics de les administracions de l’Estat, les comunitats autònomes i ajuntaments. Un increment menor que el d’enguany, que ha estat d’un 2%.

 

Els possibles canvis en els impostos

En matèria d’impostos, no hi ha un acord clar entre el govern espanyol sobre quins impostos s’han de vore afectats de cara el pròxim any. És possible que es facen canvis com un augment de l’IRPF en les rendes més elevades o l’eliminació de l’exempció de l’IVA en els servicis privats de Sanitat i Educació entre d’altres.

 

Cal destacar que el pla pressupostari no és el mateix que el projecte de llei de Pressupostos de l’Estat encara que si que ha d’incloure xifres d’ingressos i despeses de les administracions públics, i un escenari macroeconòmic de l’executiu.

Últimes notícies

Tanquen el port de Sagunt per a carregar avions contra l’incendi de la Vall d’Uixó

El port de Sagunt ha tancat este dilluns el trànsit marítim per facilitar la càrrega dels avions que lluiten contra l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 6.500 hectàrees i manté actius importants mitjans aeris i terrestres.

Les marques xineses redibuixen el mapa de l’automoció a Espanya

L’arribada de Geely a la planta d’Almussafes consolida l’avenç de les marques xineses en la indústria de l’automòbil a Espanya, amb noves fàbriques i aliances que esquiven aranzels i reactiven plantes històriques.

Sangaré, Affengruber i Josan ja treballen en la pretemporada de l’Elx

Buba Sangaré, David Affengruber i Josan Ferrández s’han incorporat als entrenaments de pretemporada de l’Elx i ja estan a les ordres de Martín Anselmi.

València desactiva el protocol per contaminació en millorar la qualitat de l’aire

L’Ajuntament de València ha desactivat el protocol per contaminació atmosfèrica activat diumenge, després de reduir-se les partícules en l’aire. La millora seguix a l’episodi de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, com el de La Vall d’Uixó.

Veïns amb ganes de tornar a casa després del foc de la Vall d’Uixó i respecte al confinament

La segona nit d’incendi a la Vall d’Uixó i altres municipis de Castelló s’ha viscut amb més calma, encara que els 16.000 evacuats esperen poder tornar a casa, mentres els 64.000 confinats respecten en general la mesura.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa més de 7.000 hectàrees i força milers d’evacuats

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat un poc més de 7.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 16.000 persones i a confinar-ne 64.000, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Agraïment a Aragó, Balears i Catalunya per reforçar l’extinció a la Vall d’Uixó

El president Juanfran Pérez Llorca ha agraït a Aragó, Balears i Catalunya el ràpid enviament de mitjans al foc de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 7.000 hectàrees.

La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encomanat al catedràtic d’Arqueologia José Miguel Noguera l’estudi exhaustiu de la Venus romana trobada a la platja de l’Almadrava. La peça, una cabeça de marbre del segle II dC, ja es considera clau per a la història de la ciutat.