La lactància materna permet que els nens i nenes tinguen menor mortalitat

Tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana, d’acord amb els resultats d’un estudi promogut des de la Secretaria Autonòmica de Salut Pública i del sistema sanitari públic de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, estan bolcats amb la promoció i el suport a la lactància materna pels beneficis que comporta tant per a nounat com per a la mare.

Aquest compromís s’alinea amb l’objectiu de la Setmana de la Lactància Materna 2022, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) commemora de l’1 al 7 d’agost, enguany amb la finalitat d’enfortir la capacitat dels actors encarregats de protegir i donar suport a la lactància materna. S’ajusta així mateix al propòsit de l’OMS, per a 2025, que la prevalença de la lactància materna exclusiva als 6 mesos a Espanya siga d’almenys el 50% (actualment, en la Comunitat Valenciana se situa en el 39%, com la mitjana nacional).

Per a enfortir la capacitat dels actors encarregats de protegir i donar suport a la lactància materna, la Comunitat Valenciana aposta pel desenvolupament de polítiques públiques com a mecanismes de facilitació dels mitjans per a la conciliació en l’entorn laboral, elaboració de protocols i bones pràctiques en atenció sanitària així com celebració de tallers i formació i informació per a les famílies i el seu entorn al llarg de tot el territori.

En paraules de la secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, Isaura Navarro, es tracta d'»afermar la confiança de les dones en la lactància materna, protegir-les de pràctiques nocives i assegurar unes bones pràctiques en l’atenció».

En aquest sentit, una anàlisi de situació promogut des de la subdirecció de promoció de la salut i prevenció de Direcció General de Salut Pública i Addiccions conclou que tots els departaments de salut dediquen esforços al foment de la lactància materna perquè és una de les formes més eficaces i naturals de garantir la salut dels nens i nenes, que s’estén fins a la seua vida adulta, i pels beneficis que aporta també a les mares.

La lactància materna prevé una sèrie d’infeccions i problemes crònics com a obesitat, asma, diabetis, té efectes protectors de morbiditat i mortalitat en lactants prematurs i de baix pes en néixer, i beneficis demostrats també per a les mares, amb menor risc de patir càncer, diabetis o hipertensió arterial.

En concret, els nens i nenes que han estat alletats tenen menor mortalitat i menor incidència de moltes malalties agudes i cròniques, com a otitis mitjana, diarrea aguda, infeccions del tracte respiratori inferior, síndrome de mort sobtada del lactant, malaltia inflamatòria intestinal, leucèmia, diabetis mellitus, obesitat, asma i dermatitis atòpica, segons ha explicat María Gormaz Moreno, coordinadora del Banc de Llet de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe.

La doctora afegeix que els i els nounats prematurs de molt baix pes al naixement que reben llet materna «tenen millor neurodesenvolupament a llarg termini i menor incidència d’enterocolitis necrosant, displàsia broncopulmonar, retinopatia de la prematuritat i sèpsia d’inici tardà. Per a ells, si la llet materna de la seua pròpia mare no està disponible, la llet materna donada pasteuritzada proporcionada per un banc de llet és la millor alternativa».

En aquest sentit, el Banc de Llet Materna del Centre de Transfusió va registrar en 2.021 un total de 308 mamàs donants (167 de València, 105 d’Alacant i 36 de Castelló) i, d’elles, 246 van ser de nova incorporació. En aquest exercici es van processar un total de 1.569 litres aportats de manera desinteressada per mares donants.

Per a les mares que han alletat també hi ha avantatges: tenen menys risc de tenir diabetis mellitus tipus 2, càncer de mama, ovari i endometri i hipertensió arterial, ha detallat Gormaz Moreno.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.