La lactància materna permet que els nens i nenes tinguen menor mortalitat

Tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana, d’acord amb els resultats d’un estudi promogut des de la Secretaria Autonòmica de Salut Pública i del sistema sanitari públic de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, estan bolcats amb la promoció i el suport a la lactància materna pels beneficis que comporta tant per a nounat com per a la mare.

Aquest compromís s’alinea amb l’objectiu de la Setmana de la Lactància Materna 2022, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) commemora de l’1 al 7 d’agost, enguany amb la finalitat d’enfortir la capacitat dels actors encarregats de protegir i donar suport a la lactància materna. S’ajusta així mateix al propòsit de l’OMS, per a 2025, que la prevalença de la lactància materna exclusiva als 6 mesos a Espanya siga d’almenys el 50% (actualment, en la Comunitat Valenciana se situa en el 39%, com la mitjana nacional).

Per a enfortir la capacitat dels actors encarregats de protegir i donar suport a la lactància materna, la Comunitat Valenciana aposta pel desenvolupament de polítiques públiques com a mecanismes de facilitació dels mitjans per a la conciliació en l’entorn laboral, elaboració de protocols i bones pràctiques en atenció sanitària així com celebració de tallers i formació i informació per a les famílies i el seu entorn al llarg de tot el territori.

En paraules de la secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, Isaura Navarro, es tracta d'»afermar la confiança de les dones en la lactància materna, protegir-les de pràctiques nocives i assegurar unes bones pràctiques en l’atenció».

En aquest sentit, una anàlisi de situació promogut des de la subdirecció de promoció de la salut i prevenció de Direcció General de Salut Pública i Addiccions conclou que tots els departaments de salut dediquen esforços al foment de la lactància materna perquè és una de les formes més eficaces i naturals de garantir la salut dels nens i nenes, que s’estén fins a la seua vida adulta, i pels beneficis que aporta també a les mares.

La lactància materna prevé una sèrie d’infeccions i problemes crònics com a obesitat, asma, diabetis, té efectes protectors de morbiditat i mortalitat en lactants prematurs i de baix pes en néixer, i beneficis demostrats també per a les mares, amb menor risc de patir càncer, diabetis o hipertensió arterial.

En concret, els nens i nenes que han estat alletats tenen menor mortalitat i menor incidència de moltes malalties agudes i cròniques, com a otitis mitjana, diarrea aguda, infeccions del tracte respiratori inferior, síndrome de mort sobtada del lactant, malaltia inflamatòria intestinal, leucèmia, diabetis mellitus, obesitat, asma i dermatitis atòpica, segons ha explicat María Gormaz Moreno, coordinadora del Banc de Llet de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe.

La doctora afegeix que els i els nounats prematurs de molt baix pes al naixement que reben llet materna «tenen millor neurodesenvolupament a llarg termini i menor incidència d’enterocolitis necrosant, displàsia broncopulmonar, retinopatia de la prematuritat i sèpsia d’inici tardà. Per a ells, si la llet materna de la seua pròpia mare no està disponible, la llet materna donada pasteuritzada proporcionada per un banc de llet és la millor alternativa».

En aquest sentit, el Banc de Llet Materna del Centre de Transfusió va registrar en 2.021 un total de 308 mamàs donants (167 de València, 105 d’Alacant i 36 de Castelló) i, d’elles, 246 van ser de nova incorporació. En aquest exercici es van processar un total de 1.569 litres aportats de manera desinteressada per mares donants.

Per a les mares que han alletat també hi ha avantatges: tenen menys risc de tenir diabetis mellitus tipus 2, càncer de mama, ovari i endometri i hipertensió arterial, ha detallat Gormaz Moreno.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.