La lactància materna permet que els nens i nenes tinguen menor mortalitat

Tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana, d’acord amb els resultats d’un estudi promogut des de la Secretaria Autonòmica de Salut Pública i del sistema sanitari públic de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, estan bolcats amb la promoció i el suport a la lactància materna pels beneficis que comporta tant per a nounat com per a la mare.

Aquest compromís s’alinea amb l’objectiu de la Setmana de la Lactància Materna 2022, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) commemora de l’1 al 7 d’agost, enguany amb la finalitat d’enfortir la capacitat dels actors encarregats de protegir i donar suport a la lactància materna. S’ajusta així mateix al propòsit de l’OMS, per a 2025, que la prevalença de la lactància materna exclusiva als 6 mesos a Espanya siga d’almenys el 50% (actualment, en la Comunitat Valenciana se situa en el 39%, com la mitjana nacional).

Per a enfortir la capacitat dels actors encarregats de protegir i donar suport a la lactància materna, la Comunitat Valenciana aposta pel desenvolupament de polítiques públiques com a mecanismes de facilitació dels mitjans per a la conciliació en l’entorn laboral, elaboració de protocols i bones pràctiques en atenció sanitària així com celebració de tallers i formació i informació per a les famílies i el seu entorn al llarg de tot el territori.

En paraules de la secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, Isaura Navarro, es tracta d'»afermar la confiança de les dones en la lactància materna, protegir-les de pràctiques nocives i assegurar unes bones pràctiques en l’atenció».

En aquest sentit, una anàlisi de situació promogut des de la subdirecció de promoció de la salut i prevenció de Direcció General de Salut Pública i Addiccions conclou que tots els departaments de salut dediquen esforços al foment de la lactància materna perquè és una de les formes més eficaces i naturals de garantir la salut dels nens i nenes, que s’estén fins a la seua vida adulta, i pels beneficis que aporta també a les mares.

La lactància materna prevé una sèrie d’infeccions i problemes crònics com a obesitat, asma, diabetis, té efectes protectors de morbiditat i mortalitat en lactants prematurs i de baix pes en néixer, i beneficis demostrats també per a les mares, amb menor risc de patir càncer, diabetis o hipertensió arterial.

En concret, els nens i nenes que han estat alletats tenen menor mortalitat i menor incidència de moltes malalties agudes i cròniques, com a otitis mitjana, diarrea aguda, infeccions del tracte respiratori inferior, síndrome de mort sobtada del lactant, malaltia inflamatòria intestinal, leucèmia, diabetis mellitus, obesitat, asma i dermatitis atòpica, segons ha explicat María Gormaz Moreno, coordinadora del Banc de Llet de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe.

La doctora afegeix que els i els nounats prematurs de molt baix pes al naixement que reben llet materna «tenen millor neurodesenvolupament a llarg termini i menor incidència d’enterocolitis necrosant, displàsia broncopulmonar, retinopatia de la prematuritat i sèpsia d’inici tardà. Per a ells, si la llet materna de la seua pròpia mare no està disponible, la llet materna donada pasteuritzada proporcionada per un banc de llet és la millor alternativa».

En aquest sentit, el Banc de Llet Materna del Centre de Transfusió va registrar en 2.021 un total de 308 mamàs donants (167 de València, 105 d’Alacant i 36 de Castelló) i, d’elles, 246 van ser de nova incorporació. En aquest exercici es van processar un total de 1.569 litres aportats de manera desinteressada per mares donants.

Per a les mares que han alletat també hi ha avantatges: tenen menys risc de tenir diabetis mellitus tipus 2, càncer de mama, ovari i endometri i hipertensió arterial, ha detallat Gormaz Moreno.

Últimes notícies

Osasuna debuta en Lliga davant un Llevant que vol canviar la dinàmica

Osasuna inaugura la seua temporada en Lliga este dilluns a El Sadar davant un Llevant que necessita millorar la imatge oferida en el debut davant l’Espanyol.

Aemet activa més avisos per fortes pluges i tronades a Castelló i València

Aemet ha ampliat per a este diumenge l’avís groc per fortes pluges i tronades al sud de Castelló i al litoral de València, que se sumen a l’interior nord valencià.

Els veïns de Gátova tornen a casa però hauran de quedar-se confinats

Els veïns de Gátova desallotjats per l’incendi de Segorbe poden tornar a les seues vivendes, però han de mantindre’s confinats i consumir només aigua embotellada. El foc de la Serra Calderona ha quedat estabilitzat després d’haver cremat 631,82 hectàrees.

El Rototom tanca a Benicàssim amb 169.000 assistents de quasi 100 països

El Rototom Sunsplash de Benicàssim ha tancat la seua 31a edició amb 169.000 assistents de quasi 100 països i una forta aposta social i mediambiental. El festival ha anunciat que tornarà a Benicàssim en agost de 2027.

Guido Rodríguez reclama ambició i unió després dels primers pitos a Mestalla

Guido Rodríguez, migcampista del València i nou capità, demana unió i ambició entre club, plantilla i afició després de l’empat sense gols davant el Celta a Mestalla, que ha deixat els primers pitos de la grada.

Aemet activa l’avís groc per fortes tronades en l’interior nord de València esta vesprada

Aemet ha activat per a esta vesprada l’avís groc per pluges i tronades amb granís i ratxes de vent molt fortes en l’interior nord de València, mentre es mantenen avisos per precipitacions intenses a trams del litoral de Castelló i València.

Buñol prepara una Tomatina més inclusiva amb un nou pla d’accessibilitat

Buñol ultima els preparatius de la 79a Tomatina, que es viurà dimecres amb aforament complet i un nou pla '+ ACCESSIBLE' per a garantir l’acompanyament i la participació de persones amb discapacitat.

L’incendi de Segorbe queda estabilitzat després de cremar 630 hectàrees

L’incendi forestal iniciat dijous a Segorbe per un llamp ha quedat estabilitzat després de calcinar 630 hectàrees al Parc Natural de la Sierra Calderona. Un miler de veïns de Gàtova continuen desallotjats, encara que es preveu que puguen tornar prompte a les seues cases.