Mercadona guanya 593 milions en 2018, el 84% més, i obri enguany a Portugal

 

 
El grup de distribució Mercadona va guanyar 593 milions en 2018, el 84% més, un exercici en el qual va crear 1.800 noves ocupacions i va augmentar les seues vendes un 6%, fins als 24.305 milions d’euros, i de cara a enguany té previst obrir deu botigues a Portugal, les primeres fóra d’Espanya.

 

Aquestes dades eren presentades aquest dimarts pel president de Mercadona, Juan Roig, qui ha anunciat que el grup començarà el 12 de juny a vendre per internet a Barcelona i a final d’any o principis del pròxim també a Madrid.

 

A Barcelona s’obrirà al juny el que en l’argot del grup coneixen com «un rusc» (un centre logístic des del qual es distribueixen els productes) a la Zona Franca, que començarà a subministrar al districte de les Corts, i tindrà un volum negocie previst de 30.000 repartiments al mes i emprarà a 300 persones.

 

Roig s’ha mostrat convençut que es vendrà més a Barcelona que a València i espera que la facturació siga elevada també a Madrid.

 

El grup va invertir 1.504 milions en 2018, un 50% més que en l’exercici anterior, dels quals 962 milions han sigut per a obertura de noves botigues, 257 milions per a automatització de logística, 225 milions per a transformació digital i 60 milions per a les obertures a Portugal.

 

Quant a les previsions per a l’exercici de 2019, Roig ha assenyalat que el grup espera augmentar les seues vendes un 3,7%, fins als 25.200 milions, i augmentar un 50% la inversió per a aconseguir els 2.300 milions, la qual cosa previsiblement farà caure el benefici fins als 435 milions, un 27% inferior a l’obtingut en 2018. La plantilla creixerà en unes mil persones.

 

Per als pròxims cinc anys la inversió estimada és de 10.000 milions, que destinarà a botigues, el projecte de frescos, el menjar llest per a menjar, els blocs logístics, la transformació digital, la venda per internet i l’expansió a Portugal.

 

Juan Roig ha anunciat que enguany obrirà deu botigues a Portugal, totes elles a Porto i que el grup estudia implantar-se en un altre país, que no ha volgut revelar, encara que miren 3 o 4 i que l’expansió seguirà com a taca d’oli.

 

Les botigues portugueses obriran els diumenges perquè en aqueix país és el costum, però seguiran sense oferir aqueix servei les d’Espanya, un fet que Roig ha justificat perquè obrir diumenges i festius implicaria doblegar els sous dels treballadors i, per tant, encarir els productes.

 

Mercadona va tancar l’exercici amb una plantilla de 85.800 treballadors, per als quals es va signar un conveni amb els sindicats UGT i CCOO per cinc anys que va permetre un augment de salaris de l’1,2%. Ha repartit 325 milions en primes per al 98% de la plantilla, i 130 milions han sigut dividends.

 

En finalitzar 2018, el grup tenia 1.636 botigues després d’obrir 29 nous supermercats i tancar altres 20 que no s’ajustaven als estàndards d’amplitud i comoditat de la cadena.

 

Quant a productes, la secció «Llest per a menjar», que actualment està en onze botigues de la província de València, s’implantarà en 250 supermercats enguany.

 

Aquesta inversió inclou a més l’obertura de 49 noves botigues (deu a Portugal), la reforma de 390 botigues per a convertir-se en eficients i el desenvolupament dels productes frescos.

 

Roig ha reconegut que en qualitat falta «moltíssim que millorar» i ha explicat que en la companyia s’han donat compte «que la qualitat dels productes no era tot el bona que hauria de ser i molts clients diuen, i jo ho subscric, que per al preu que té, la qualitat no està malament», però «volem que diguen que tenim una gran qualitat i un preu molt bo».

Últimes notícies

Detingut un menor per una violació la Nit de Sant Joan a València

La Policia Nacional ha detingut un menor a València com a presumpte autor d’una agressió sexual amb penetració durant la Nit de Sant Joan. El dispositiu especial ha acabat amb 40 detinguts i quasi un miler de persones identificades.

Creu Roja reivindica que plantar cara a la desinformació en la DANA no trau neutralitat

Creu Roja Espanyola assegura que respondre amb fermesa a la desinformació durant la DANA d’octubre de 2024 a la Comunitat Valenciana no ha compromés la seua neutralitat ni independència, i defensa incorporar la lluita contra la informació danyosa als estàndards de treball humanitari.

Investiguen set persones, una d’elles valenciana, per estafar 243.700 euros amb correus fraudulents a La Rioja

La Guàrdia Civil ha investigat set persones, entre elles un veí de València, acusades d’estafar 243.718 euros a una empresa i a una entitat religiosa de La Rioja mitjançant el mètode de correu corporatiu compromés (BEC). Els diners s’han recuperat íntegrament després de rastrejar una complexa xarxa de comptes bancaris.

Més protecció per a les víctimes de violència sexual durant les Fogueres de Sant Joan

La Generalitat ha reforçat el dispositiu de protecció a les víctimes de violència sexual durant les Fogueres de Sant Joan d'Alacant amb un punt violeta itinerant i polseres que detecten drogues de submissió química.

La UPV lidera l’impacte social i econòmic universitari a Espanya segons el rànquing THE

La Universitat Politècnica de València encapçala a Espanya l’Impact Rankings 2026 de Times Higher Education, que mesura l’impacte social i econòmic segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

Baixen els divorcis contenciosos però pugen els de mutu acord als jutjats valencians

Els jutjats de la Comunitat Valenciana han tramitat 2.690 demandes de dissolució matrimonial en el primer trimestre de 2026, un 7,7 % menys que un any abans, amb descens notable dels processos contenciosos i lleu pujada dels divorcis consensuats.

Ramats en alerta a Los Serranos per nous atacs de voltors a ovelles i corders

AVA-ASAJA denuncia un nou atac de voltors a una ovella i un corder acabat de nàixer a Aras de los Olmos i reclama menys burocràcia i indemnitzacions més justes per als ramaders.

Els caçadors reclamen frenar la prohibició de la munició amb plom en la caça

Les federacions de caça espanyola i valenciana han exigit al Govern Central que s’opose a la prohibició europea de la munició amb plom i que defense una transició basada en criteris científics, tècnics i socioeconòmics.