Mercadona guanya 593 milions en 2018, el 84% més, i obri enguany a Portugal

 

 
El grup de distribució Mercadona va guanyar 593 milions en 2018, el 84% més, un exercici en el qual va crear 1.800 noves ocupacions i va augmentar les seues vendes un 6%, fins als 24.305 milions d’euros, i de cara a enguany té previst obrir deu botigues a Portugal, les primeres fóra d’Espanya.

 

Aquestes dades eren presentades aquest dimarts pel president de Mercadona, Juan Roig, qui ha anunciat que el grup començarà el 12 de juny a vendre per internet a Barcelona i a final d’any o principis del pròxim també a Madrid.

 

A Barcelona s’obrirà al juny el que en l’argot del grup coneixen com «un rusc» (un centre logístic des del qual es distribueixen els productes) a la Zona Franca, que començarà a subministrar al districte de les Corts, i tindrà un volum negocie previst de 30.000 repartiments al mes i emprarà a 300 persones.

 

Roig s’ha mostrat convençut que es vendrà més a Barcelona que a València i espera que la facturació siga elevada també a Madrid.

 

El grup va invertir 1.504 milions en 2018, un 50% més que en l’exercici anterior, dels quals 962 milions han sigut per a obertura de noves botigues, 257 milions per a automatització de logística, 225 milions per a transformació digital i 60 milions per a les obertures a Portugal.

 

Quant a les previsions per a l’exercici de 2019, Roig ha assenyalat que el grup espera augmentar les seues vendes un 3,7%, fins als 25.200 milions, i augmentar un 50% la inversió per a aconseguir els 2.300 milions, la qual cosa previsiblement farà caure el benefici fins als 435 milions, un 27% inferior a l’obtingut en 2018. La plantilla creixerà en unes mil persones.

 

Per als pròxims cinc anys la inversió estimada és de 10.000 milions, que destinarà a botigues, el projecte de frescos, el menjar llest per a menjar, els blocs logístics, la transformació digital, la venda per internet i l’expansió a Portugal.

 

Juan Roig ha anunciat que enguany obrirà deu botigues a Portugal, totes elles a Porto i que el grup estudia implantar-se en un altre país, que no ha volgut revelar, encara que miren 3 o 4 i que l’expansió seguirà com a taca d’oli.

 

Les botigues portugueses obriran els diumenges perquè en aqueix país és el costum, però seguiran sense oferir aqueix servei les d’Espanya, un fet que Roig ha justificat perquè obrir diumenges i festius implicaria doblegar els sous dels treballadors i, per tant, encarir els productes.

 

Mercadona va tancar l’exercici amb una plantilla de 85.800 treballadors, per als quals es va signar un conveni amb els sindicats UGT i CCOO per cinc anys que va permetre un augment de salaris de l’1,2%. Ha repartit 325 milions en primes per al 98% de la plantilla, i 130 milions han sigut dividends.

 

En finalitzar 2018, el grup tenia 1.636 botigues després d’obrir 29 nous supermercats i tancar altres 20 que no s’ajustaven als estàndards d’amplitud i comoditat de la cadena.

 

Quant a productes, la secció «Llest per a menjar», que actualment està en onze botigues de la província de València, s’implantarà en 250 supermercats enguany.

 

Aquesta inversió inclou a més l’obertura de 49 noves botigues (deu a Portugal), la reforma de 390 botigues per a convertir-se en eficients i el desenvolupament dels productes frescos.

 

Roig ha reconegut que en qualitat falta «moltíssim que millorar» i ha explicat que en la companyia s’han donat compte «que la qualitat dels productes no era tot el bona que hauria de ser i molts clients diuen, i jo ho subscric, que per al preu que té, la qualitat no està malament», però «volem que diguen que tenim una gran qualitat i un preu molt bo».

Últimes notícies

Feijóo es reunirà amb militants del PP en un dinar este dissabte a Sueca

Alberto Núñez Feijóo presidirà este dissabte un dinar amb militants del PP a Sueca, organitzat pel president provincial Vicent Mompó, després de la junta directiva del partit a València.

Més policia este estiu a les zones turístiques i platges de València

La Policia Nacional reforçarà entre l’1 de juliol i el 31 d’agost la presència d’agents a les platges i principals punts turístics de València, així com en estacions, aeroport, port i estació d’autobusos.

El nou decret del taxi i les VTC genera rebuig però el Consell defensa que prima l’interés general

El vicepresident segon Vicente Martínez Mus admet el malestar del taxi i les VTC amb el nou decret autonòmic però assegura que la norma prioritza l’interés general i la millora del servici públic.

Martínez Mus atribuïx a l’interés polític la petició del PSPV perquè declare per la DANA

El vicepresident tercer Vicente Martínez Mus assegura que la petició del PSPV perquè declare al jutjat de Catarroja pel dia de la DANA respon a un interés polític i defensa que el xat del Consell no aporta dades noves. El dirigent sosté que el Consell va actuar segons la informació disponible en cada moment i nega un suposat apagó informatiu.

Reclamen més seguretat de la Guàrdia Civil al jutjat de la DANA de Catarroja

La Presidència del Tribunal d'Instància de Catarroja ha demanat a la Guàrdia Civil més mesures de seguretat al jutjat que investiga la gestió de la DANA, després d'una concentració de protesta que va obligar a suspendre una testifical.

València Basket i Barça enceten una final d’alta tensió al Roig Arena

El Roig Arena acollirà dijous el primer partit de la final de la Lliga Endesa, una sèrie al millor de cinc entre un València Basket sòlid i un Barça camaleònic que afronta l’últim ball de Xavi Pascual.

Els expedients dels hospitals de campanya de Puig en la pandèmia acabaran en la Fiscalia

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Les Corts que remetran a la Fiscalia els expedients dels hospitals de campanya de la covid contractats pel Consell de Ximo Puig i que els incorporaran a una causa oberta a Madrid.

Pérez Llorca exige que els alts càrrecs de l’Estat facen públics els seus missatges sobre la dana

El president Juanfran Pérez Llorca ha instat el PSPV a demanar als responsables de CHJ i Aemet que facen públics els missatges que van intercanviar el 29 d’octubre de 2024 durant la dana que va causar 230 morts a la província de València. L’oposició li ha reclamat dimissions, eleccions anticipades i ha acusat el Consell de gestió nefasta de l’emergència.