Un metge avança quan podrem traure’ns la mascareta en Espanya

 

Guillermo Hernández, cap de Malalties Infeccioses de l’hospital de Salamanca, apunta que encara que el virus té una gran capacitat de transmissió, veu cert optimisme sobre l’eficàcia de les vacunes, el fred en les noves mutacions i confia molt en la ciència. El doctor ha parlat amb ‘La Gaceta de Salamanca’, a on oferix les claus de la pandèmia i el que ens espera en un futur pròxim.

 

Preguntat per què li pareix l’arribada d’esta pandèmia quan molts experts ja avisaven d’ella anys enrere, Hernández assegura que «en les últimes dècades han aparegut en el món diferents brots epidèmics de nous virus per a l’ésser humà: malalties virals emergents.

 

El VIH, la infecció pel virus ébola, la infecció pel virus zika, la grip aviària, la infecció pel coronavirus SARS CoV-1 a la Xina o l’epidèmia per un altre coronavirus que va provocar el MERS. En general, són virus que infectaven prèviament només als animals i que, per diferents motius, acaben infectant a l’home», sosté el metge espanyol.

 

«Era una qüestió de temps que algun virus tinguera una capacitat de transmissió gran»

«El problema sorgix quan este virus és capaç de transmetre’s d’un ésser humà a un altre, com és el cas del SARS CoV-2. Només era qüestió de temps que algun d’estos virus tinguera una capacitat de transmissió gran entre els éssers humans perquè poguera provocar una gran pandèmia», ha afirmat Guillermo Hernández.

 

«Jo puc desdejunar en Madrid, i el mateix dia sopar en Nova York. Si una persona infectada per un nou virus, amb alta capacitat de transmissió, viatja d’esta manera, en poques hores el virus pot conseguir continents molt distants entre si. Jo sempre dic que els virus viatgen amb avió, i poden recórrer milers de quilòmetres en poques hores», confessa el doctor.

 

Hernández tem en certa manera l’arribada de noves pandèmies i ho considera així en este paràgraf: «És clar que continuaran apareixent infeccions emergents en els pròxims anys. A demés, la forma de vida de l’ésser humà és molt difícil que vaja a canviar, fins i tot després d’una experiència tan terrible com està sent la pandèmia del nou coronavirus».

 

«No obstant això, pensar que vindrà en un futur pròxim una gran pandèmia encara més atroç que la que estem vivint, em pareix una visió catastrofista del món, que res té a vore amb la realitat. Soc optimista, crec que la vacunació massiva de la població mundial acabarà per controlar esta infecció com s’ha produït en moltes altres ocasions al llarg de l’últim segle».

 

El que ha d’ensenyar-nos esta pandèmia

Guillermo Hernández considera que «encara que és esperable que apareguen al llarg del temps virus emergents que condicionen noves infeccions per a l’ésser humà, res hi ha en la ciència que faça pensar en realitat que s’espera una gran pandèmia que acabarà amb la humanitat».

 

«Espero que esta gran pandèmia ens ensenye a prendre mesures eficaces contra la propagació d’epidèmies similars, començant per tancar els aeroports de les zones a on comence la infecció per a intentar localitzar-la i que no puga propagar-se», explica.

 

Hernández assenyala el vital que és continuar investigant contra les malalties infeccioses, com està sent el coronavirus: «És molt important invertir en recerca, no ens cansarem de dir-ho. Els equips de recerca no es creen de la nit al dia, sinó que són el fruit de molts anys de treball ben fet.  Al meu entendre és molt prompte per a trobar un antivíric clarament eficaç».

 

«Probablement no hi ha cap malaltia a la que s’hagen dedicat més recursos i de la que s’haja publicat més en tan sols onze mesos. Igual que hem tingut en tan sols nou mesos bovines eficaces per a arribar en un futur pròxim a controlar la pandèmia, s’acabaran trobant antivírics per a tractar la infecció quan esta apareix. Per cert, probablement sí hem donat amb la tecla: la vacunació massiva de la població, juntament amb les mesures de distanciament social, mascareta i mesures higièniques», exposa.

 

«A la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans»

Concretament, sobre el Covid-19 assegura que és un virus «que ha posat en alerta als sistemes sanitaris de tot el món i porta provocades més de 2,3 milions de morts a nivell mundial en el moment de fer esta entrevista. Encara que el que ho fa tan temible no és la seua letalitat. El virus no té una taxa de letalitat elevada (la taxa de letalitat del MERS va ser d’un 30% i van morir al voltant de 851 persones, i el SARS CoV-2 té una taxa de letalitat al voltant del 2%). El gran problema d’este virus és la seua enorme capacitat de transmissió».

 

Finalment, qüestionat per la data en què tornarem a una certa normalitat, Guillermo Hernández apunta que «si conseguim dur a terme un programa de vacunació massiu com el que tenen programat el govern d’Espanya i les Comunitats Autònomes, a la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans, encara que penso que l’ús de mascareta i altres mesures similars ens acompanyaran molt més temps. El que no tinc tan clar és que puguem viatjar a qualsevol part del món, però també s’arribarà a conseguir amb el pas del temps», confessa.

 

«Mentres no estiga un percentatge important de la població vacunada, continuarem tenint onades epidèmiques, per tant sí que és previsible que apareguen noves onades al llarg dels pròxims mesos. La clau per a controlar esta infecció està en la vacunació a la població. Si en altres malalties les campanyes de vacunació massiva han conseguit la seua erradicació, no veig per què no passarà el mateix en el Covid-19», conclou.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

El PP vincula els feixos de bitllets del cas Assut amb la seu del PSPV

El síndic del PP en Les Corts, Nando Pastor, reclama explicacions al PSPV per l'informe de l'UCO del cas Assut i qüestiona el paper de Ximo Puig i Diana Morant.

Dela fregarà els 100 partits amb el Llevant si juga davant el Sevilla

El defensa Adrián de la Font Dela arribarà als cent partits oficials amb el Llevant si participa davant el Sevilla en el Ciutat de València, una fita que arriba en plena baralla per la permanència i amb el seu futur condicionat a la salvació.

Nova York Liberty fa oficial el fitxatge de Raquel Carrera i destaca el seu futur brillant

Nova York Liberty oficialitza la incorporació de Raquel Carrera, pivot del València Basket, i confia que tinga un futur brillant en la WNBA després de completar la temporada a Espanya.

València planteja celebrar el XXV Festival de Milotxes el diumenge 3 de maig a la platja del Cabanyal

La Fundació Esportiva Municipal proposa celebrar el XXV Festival de Cometes de València el diumenge 3 de maig a la platja del Cabanyal, pendent encara del vistiplau de Costas. La cita manté el seu programa d'exhibicions, tallers i vol lliure al llarg de tota la jornada.

Carrasco exigix al Govern que pose fi a les retallades en la vigilància de les illes Columbretes

L'alcaldessa de Castelló reclama al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació que revertisca les retallades de personal en la reserva marina de les illes Columbretes i advertix que la falta de vigilància afavorix l'activitat furtiva i posa en risc la biodiversitat.

El PSPV porta al TSJ al conseller de Sanitat per ocultar pagaments a la sanitat privada

El PSPV ha presentat un recurs davant el TSJ contra el conseller de Sanitat per negar-se a detallar en Les Corts els pagaments a empreses de la sanitat privada en 2024 i 2025.

Una campanya itinerant porta la cultura preventiva i l’autoprotecció als municipis valencians

La Conselleria d'Emergències i Interior posa en marxa una campanya itinerant amb un autobús interactiu per a reforçar la cultura preventiva i l'autoprotecció davant catàstrofes en municipis de la Comunitat Valenciana.

La Generalitat porta a Europa el seu pla de parcs inundables al Túria i el Pedrís

La Generalitat ha presentat davant institucions europees el seu projecte de parcs inundables metropolitans en les riberes del Túria i del Pedrís, un corredor verd de 1.500 hectàrees i més de 72 quilòmetres pensat com a defensa natural enfront de futures riuades.