Un metge avança quan podrem traure’ns la mascareta en Espanya

 

Guillermo Hernández, cap de Malalties Infeccioses de l’hospital de Salamanca, apunta que encara que el virus té una gran capacitat de transmissió, veu cert optimisme sobre l’eficàcia de les vacunes, el fred en les noves mutacions i confia molt en la ciència. El doctor ha parlat amb ‘La Gaceta de Salamanca’, a on oferix les claus de la pandèmia i el que ens espera en un futur pròxim.

 

Preguntat per què li pareix l’arribada d’esta pandèmia quan molts experts ja avisaven d’ella anys enrere, Hernández assegura que «en les últimes dècades han aparegut en el món diferents brots epidèmics de nous virus per a l’ésser humà: malalties virals emergents.

 

El VIH, la infecció pel virus ébola, la infecció pel virus zika, la grip aviària, la infecció pel coronavirus SARS CoV-1 a la Xina o l’epidèmia per un altre coronavirus que va provocar el MERS. En general, són virus que infectaven prèviament només als animals i que, per diferents motius, acaben infectant a l’home», sosté el metge espanyol.

 

«Era una qüestió de temps que algun virus tinguera una capacitat de transmissió gran»

«El problema sorgix quan este virus és capaç de transmetre’s d’un ésser humà a un altre, com és el cas del SARS CoV-2. Només era qüestió de temps que algun d’estos virus tinguera una capacitat de transmissió gran entre els éssers humans perquè poguera provocar una gran pandèmia», ha afirmat Guillermo Hernández.

 

«Jo puc desdejunar en Madrid, i el mateix dia sopar en Nova York. Si una persona infectada per un nou virus, amb alta capacitat de transmissió, viatja d’esta manera, en poques hores el virus pot conseguir continents molt distants entre si. Jo sempre dic que els virus viatgen amb avió, i poden recórrer milers de quilòmetres en poques hores», confessa el doctor.

 

Hernández tem en certa manera l’arribada de noves pandèmies i ho considera així en este paràgraf: «És clar que continuaran apareixent infeccions emergents en els pròxims anys. A demés, la forma de vida de l’ésser humà és molt difícil que vaja a canviar, fins i tot després d’una experiència tan terrible com està sent la pandèmia del nou coronavirus».

 

«No obstant això, pensar que vindrà en un futur pròxim una gran pandèmia encara més atroç que la que estem vivint, em pareix una visió catastrofista del món, que res té a vore amb la realitat. Soc optimista, crec que la vacunació massiva de la població mundial acabarà per controlar esta infecció com s’ha produït en moltes altres ocasions al llarg de l’últim segle».

 

El que ha d’ensenyar-nos esta pandèmia

Guillermo Hernández considera que «encara que és esperable que apareguen al llarg del temps virus emergents que condicionen noves infeccions per a l’ésser humà, res hi ha en la ciència que faça pensar en realitat que s’espera una gran pandèmia que acabarà amb la humanitat».

 

«Espero que esta gran pandèmia ens ensenye a prendre mesures eficaces contra la propagació d’epidèmies similars, començant per tancar els aeroports de les zones a on comence la infecció per a intentar localitzar-la i que no puga propagar-se», explica.

 

Hernández assenyala el vital que és continuar investigant contra les malalties infeccioses, com està sent el coronavirus: «És molt important invertir en recerca, no ens cansarem de dir-ho. Els equips de recerca no es creen de la nit al dia, sinó que són el fruit de molts anys de treball ben fet.  Al meu entendre és molt prompte per a trobar un antivíric clarament eficaç».

 

«Probablement no hi ha cap malaltia a la que s’hagen dedicat més recursos i de la que s’haja publicat més en tan sols onze mesos. Igual que hem tingut en tan sols nou mesos bovines eficaces per a arribar en un futur pròxim a controlar la pandèmia, s’acabaran trobant antivírics per a tractar la infecció quan esta apareix. Per cert, probablement sí hem donat amb la tecla: la vacunació massiva de la població, juntament amb les mesures de distanciament social, mascareta i mesures higièniques», exposa.

 

«A la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans»

Concretament, sobre el Covid-19 assegura que és un virus «que ha posat en alerta als sistemes sanitaris de tot el món i porta provocades més de 2,3 milions de morts a nivell mundial en el moment de fer esta entrevista. Encara que el que ho fa tan temible no és la seua letalitat. El virus no té una taxa de letalitat elevada (la taxa de letalitat del MERS va ser d’un 30% i van morir al voltant de 851 persones, i el SARS CoV-2 té una taxa de letalitat al voltant del 2%). El gran problema d’este virus és la seua enorme capacitat de transmissió».

 

Finalment, qüestionat per la data en què tornarem a una certa normalitat, Guillermo Hernández apunta que «si conseguim dur a terme un programa de vacunació massiu com el que tenen programat el govern d’Espanya i les Comunitats Autònomes, a la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans, encara que penso que l’ús de mascareta i altres mesures similars ens acompanyaran molt més temps. El que no tinc tan clar és que puguem viatjar a qualsevol part del món, però també s’arribarà a conseguir amb el pas del temps», confessa.

 

«Mentres no estiga un percentatge important de la població vacunada, continuarem tenint onades epidèmiques, per tant sí que és previsible que apareguen noves onades al llarg dels pròxims mesos. La clau per a controlar esta infecció està en la vacunació a la població. Si en altres malalties les campanyes de vacunació massiva han conseguit la seua erradicació, no veig per què no passarà el mateix en el Covid-19», conclou.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana tornen al Congrés amb la nova compareixença de Carlos Mazón

Carlos Mazón tornarà a comparéixer dilluns davant la comissió de la dana de 2024 al Congrés, en una jornada marcada per les protestes de les associacions de víctimes i la declaració també d’Emilio Argüeso.

Macrooperatiu contra carreres il·legals al polígon Supoi-8 d’Almassora

La Guàrdia Civil i la Policia Local d’Almassora han identificat 35 persones i han controlat 18 vehicles en un dispositiu contra carreres il·legals al polígon Supoi-8, que ha acabat amb nou propostes de sanció.

Investiguen un conductor enxampat a 218 km/h a l’A-3 prop d’Utiel

La Guàrdia Civil ha investigat un home de 39 anys que conduïa un turisme de gamma alta a 218 km/h per l’A-3 a l’altura d’Utiel, més de 80 km/h per damunt del límit. El cas s’ha remés al jutjat de guàrdia de Requena i pot comportar penes de presó, multa, treballs en benefici de la comunitat i retirada del permís.

La intel·ligència artificial obliga a repensar qui paga l’Estat del benestar

L’expansió de la intel·ligència artificial pot desplaçar centenars de milers de llocs de treball a Espanya i forçar un canvi profund en el model de finançament de la Seguretat Social, hui basat sobretot en les cotitzacions sobre l’ocupació humana.

Estrasburg admet la demanda del fill de la vídua de la CAM per l’absolució de Miguel López

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha admés a tràmit la demanda de Vicente Sala Martínez contra l’absolució del seu cunyat, Miguel López, pel crim de María del Carmen Martínez a Alacant en 2016.

El Villarreal C es posa líder en solitari del grup VI de Tercera Federació

El Villarreal C ha aprofitat l’empat del Torrent a Atzeneta per situar-se líder en solitari del grup VI de Tercera Federació després d’una tercera jornada amb triomfs d’Hércules B, Acero, Atlético Levante, Soneja i Vall de Uxó.

Detenen a Alacant la parella d’una dona assassinada a ganivetades a Leganés

La Policia Nacional ha detingut a la província d’Alacant un home de 35 anys com a presumpte autor de la mort violenta de la seua parella, una dona de 34 anys, trobada sense vida dissabte en una vivenda de Leganés. No constaven denúncies prèvies entre la víctima i el detingut.

Últims respirs d’estiu a la Comunitat Valenciana: estabilitat i màximes a l’alça

La Comunitat Valenciana enceta la setmana que dona pas a la tardor amb oratge estable, cels poc nuvolosos, màximes en ascens i vent fluix, una situació que Aemet preveu que es repetisca dimarts.