Un metge avança quan podrem traure’ns la mascareta en Espanya

 

Guillermo Hernández, cap de Malalties Infeccioses de l’hospital de Salamanca, apunta que encara que el virus té una gran capacitat de transmissió, veu cert optimisme sobre l’eficàcia de les vacunes, el fred en les noves mutacions i confia molt en la ciència. El doctor ha parlat amb ‘La Gaceta de Salamanca’, a on oferix les claus de la pandèmia i el que ens espera en un futur pròxim.

 

Preguntat per què li pareix l’arribada d’esta pandèmia quan molts experts ja avisaven d’ella anys enrere, Hernández assegura que «en les últimes dècades han aparegut en el món diferents brots epidèmics de nous virus per a l’ésser humà: malalties virals emergents.

 

El VIH, la infecció pel virus ébola, la infecció pel virus zika, la grip aviària, la infecció pel coronavirus SARS CoV-1 a la Xina o l’epidèmia per un altre coronavirus que va provocar el MERS. En general, són virus que infectaven prèviament només als animals i que, per diferents motius, acaben infectant a l’home», sosté el metge espanyol.

 

«Era una qüestió de temps que algun virus tinguera una capacitat de transmissió gran»

«El problema sorgix quan este virus és capaç de transmetre’s d’un ésser humà a un altre, com és el cas del SARS CoV-2. Només era qüestió de temps que algun d’estos virus tinguera una capacitat de transmissió gran entre els éssers humans perquè poguera provocar una gran pandèmia», ha afirmat Guillermo Hernández.

 

«Jo puc desdejunar en Madrid, i el mateix dia sopar en Nova York. Si una persona infectada per un nou virus, amb alta capacitat de transmissió, viatja d’esta manera, en poques hores el virus pot conseguir continents molt distants entre si. Jo sempre dic que els virus viatgen amb avió, i poden recórrer milers de quilòmetres en poques hores», confessa el doctor.

 

Hernández tem en certa manera l’arribada de noves pandèmies i ho considera així en este paràgraf: «És clar que continuaran apareixent infeccions emergents en els pròxims anys. A demés, la forma de vida de l’ésser humà és molt difícil que vaja a canviar, fins i tot després d’una experiència tan terrible com està sent la pandèmia del nou coronavirus».

 

«No obstant això, pensar que vindrà en un futur pròxim una gran pandèmia encara més atroç que la que estem vivint, em pareix una visió catastrofista del món, que res té a vore amb la realitat. Soc optimista, crec que la vacunació massiva de la població mundial acabarà per controlar esta infecció com s’ha produït en moltes altres ocasions al llarg de l’últim segle».

 

El que ha d’ensenyar-nos esta pandèmia

Guillermo Hernández considera que «encara que és esperable que apareguen al llarg del temps virus emergents que condicionen noves infeccions per a l’ésser humà, res hi ha en la ciència que faça pensar en realitat que s’espera una gran pandèmia que acabarà amb la humanitat».

 

«Espero que esta gran pandèmia ens ensenye a prendre mesures eficaces contra la propagació d’epidèmies similars, començant per tancar els aeroports de les zones a on comence la infecció per a intentar localitzar-la i que no puga propagar-se», explica.

 

Hernández assenyala el vital que és continuar investigant contra les malalties infeccioses, com està sent el coronavirus: «És molt important invertir en recerca, no ens cansarem de dir-ho. Els equips de recerca no es creen de la nit al dia, sinó que són el fruit de molts anys de treball ben fet.  Al meu entendre és molt prompte per a trobar un antivíric clarament eficaç».

 

«Probablement no hi ha cap malaltia a la que s’hagen dedicat més recursos i de la que s’haja publicat més en tan sols onze mesos. Igual que hem tingut en tan sols nou mesos bovines eficaces per a arribar en un futur pròxim a controlar la pandèmia, s’acabaran trobant antivírics per a tractar la infecció quan esta apareix. Per cert, probablement sí hem donat amb la tecla: la vacunació massiva de la població, juntament amb les mesures de distanciament social, mascareta i mesures higièniques», exposa.

 

«A la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans»

Concretament, sobre el Covid-19 assegura que és un virus «que ha posat en alerta als sistemes sanitaris de tot el món i porta provocades més de 2,3 milions de morts a nivell mundial en el moment de fer esta entrevista. Encara que el que ho fa tan temible no és la seua letalitat. El virus no té una taxa de letalitat elevada (la taxa de letalitat del MERS va ser d’un 30% i van morir al voltant de 851 persones, i el SARS CoV-2 té una taxa de letalitat al voltant del 2%). El gran problema d’este virus és la seua enorme capacitat de transmissió».

 

Finalment, qüestionat per la data en què tornarem a una certa normalitat, Guillermo Hernández apunta que «si conseguim dur a terme un programa de vacunació massiu com el que tenen programat el govern d’Espanya i les Comunitats Autònomes, a la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans, encara que penso que l’ús de mascareta i altres mesures similars ens acompanyaran molt més temps. El que no tinc tan clar és que puguem viatjar a qualsevol part del món, però també s’arribarà a conseguir amb el pas del temps», confessa.

 

«Mentres no estiga un percentatge important de la població vacunada, continuarem tenint onades epidèmiques, per tant sí que és previsible que apareguen noves onades al llarg dels pròxims mesos. La clau per a controlar esta infecció està en la vacunació a la població. Si en altres malalties les campanyes de vacunació massiva han conseguit la seua erradicació, no veig per què no passarà el mateix en el Covid-19», conclou.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Dos detinguts pel robatori de 100 quilos de coure en les vies d’alta velocitat a Algemesí

La Policia Local d'Algemesí ha detingut a dos veïns de Silla per sostraure 100 quilos de coure del cablejat d'alta velocitat. Van ser interceptats de matinada amb una maleta i cisalles i van guiar als agents fins al punt del robatori.

El Congrés insta el Govern a invertir 1.500 milions en la Rodalia de la Comunitat Valenciana

El Congrés ha aprovat sis de huit punts d'una moció per a reforçar la Rodalia en la Comunitat Valenciana, inclòs un pla 2026-2030 de 1.500 milions. La transferència del servici a la Generalitat no ha tirat avant.

Sindicats convoquen manifestacions i vaga educativa per falta de compromisos de la Conselleria

STEPV-Iv, CSIF, CCOO i UGT han cridat a manifestar-se este dissabte a València, Alacant i Castelló i han fixat una vaga educativa el 31 de març per la falta d'avanços.

Cau una xarxa de blanqueig de capitals que comprava dècims premiats de Nadal a Alacant

La Policia Nacional ha detingut a sis persones a Alacant per blanquejar diners mitjançant la compra de dècims premiats de la Loteria de Nadal. S'han intervingut set immobles, armes, 70.425 euros en efectiu i productes bancaris amb 650.000 euros.

Pérez Llorca ressalta que la Comunitat torna a oferir oportunitats i l’economia va bé

Pérez Llorca ha reivindicat davant AVE que la Comunitat Valenciana torna a ser una terra d'oportunitats, amb estabilitat i dades econòmiques molt positius. Ha destacat lideratge en ocupació jove, rècord d'ocupació femenina, previsions de creixement del 3%, atracció d'inversions i avanços en vivenda, reindustrialització i simplificació administrativa.

PP i Vox tomben la reprovació de l’alcalde d’Alacant pel cas de vivendes públiques

El ple ha rebutjat la reprovació a Luis Barcala amb els vots de PP i Vox. L'esquerra li atribuïx responsabilitat en irregularitats en l'adjudicació de vivendes públiques.

PP i Vox aproven regular el burca i el niqab en dependències municipals d’Alacant

La majoria de PP i Vox en el ple d'Alacant ha aprovat regular l'accés a dependències municipals per a impedir l'entrada amb el rostre cobert. L'oposició denuncia que la mesura estigmatitza i desvia el focus d'altres problemes.

La jutgessa envia a Fiscalia i UDEF la documentació sobre les 140 vivendes públiques dels Naus a Alacant

La jutgessa ha enviat a Fiscalia i UDEF la documentació de l'ajuntament sobre l'adjudicació de les 140 vivendes públiques dels Naus. Els informes arrepleguen indicis com a llars sense empadronats, familiars beneficiats i no adjudicataris residint, en un cas que ja té conseqüències polítiques i dimissions.