Un metge avança quan podrem traure’ns la mascareta en Espanya

 

Guillermo Hernández, cap de Malalties Infeccioses de l’hospital de Salamanca, apunta que encara que el virus té una gran capacitat de transmissió, veu cert optimisme sobre l’eficàcia de les vacunes, el fred en les noves mutacions i confia molt en la ciència. El doctor ha parlat amb ‘La Gaceta de Salamanca’, a on oferix les claus de la pandèmia i el que ens espera en un futur pròxim.

 

Preguntat per què li pareix l’arribada d’esta pandèmia quan molts experts ja avisaven d’ella anys enrere, Hernández assegura que «en les últimes dècades han aparegut en el món diferents brots epidèmics de nous virus per a l’ésser humà: malalties virals emergents.

 

El VIH, la infecció pel virus ébola, la infecció pel virus zika, la grip aviària, la infecció pel coronavirus SARS CoV-1 a la Xina o l’epidèmia per un altre coronavirus que va provocar el MERS. En general, són virus que infectaven prèviament només als animals i que, per diferents motius, acaben infectant a l’home», sosté el metge espanyol.

 

«Era una qüestió de temps que algun virus tinguera una capacitat de transmissió gran»

«El problema sorgix quan este virus és capaç de transmetre’s d’un ésser humà a un altre, com és el cas del SARS CoV-2. Només era qüestió de temps que algun d’estos virus tinguera una capacitat de transmissió gran entre els éssers humans perquè poguera provocar una gran pandèmia», ha afirmat Guillermo Hernández.

 

«Jo puc desdejunar en Madrid, i el mateix dia sopar en Nova York. Si una persona infectada per un nou virus, amb alta capacitat de transmissió, viatja d’esta manera, en poques hores el virus pot conseguir continents molt distants entre si. Jo sempre dic que els virus viatgen amb avió, i poden recórrer milers de quilòmetres en poques hores», confessa el doctor.

 

Hernández tem en certa manera l’arribada de noves pandèmies i ho considera així en este paràgraf: «És clar que continuaran apareixent infeccions emergents en els pròxims anys. A demés, la forma de vida de l’ésser humà és molt difícil que vaja a canviar, fins i tot després d’una experiència tan terrible com està sent la pandèmia del nou coronavirus».

 

«No obstant això, pensar que vindrà en un futur pròxim una gran pandèmia encara més atroç que la que estem vivint, em pareix una visió catastrofista del món, que res té a vore amb la realitat. Soc optimista, crec que la vacunació massiva de la població mundial acabarà per controlar esta infecció com s’ha produït en moltes altres ocasions al llarg de l’últim segle».

 

El que ha d’ensenyar-nos esta pandèmia

Guillermo Hernández considera que «encara que és esperable que apareguen al llarg del temps virus emergents que condicionen noves infeccions per a l’ésser humà, res hi ha en la ciència que faça pensar en realitat que s’espera una gran pandèmia que acabarà amb la humanitat».

 

«Espero que esta gran pandèmia ens ensenye a prendre mesures eficaces contra la propagació d’epidèmies similars, començant per tancar els aeroports de les zones a on comence la infecció per a intentar localitzar-la i que no puga propagar-se», explica.

 

Hernández assenyala el vital que és continuar investigant contra les malalties infeccioses, com està sent el coronavirus: «És molt important invertir en recerca, no ens cansarem de dir-ho. Els equips de recerca no es creen de la nit al dia, sinó que són el fruit de molts anys de treball ben fet.  Al meu entendre és molt prompte per a trobar un antivíric clarament eficaç».

 

«Probablement no hi ha cap malaltia a la que s’hagen dedicat més recursos i de la que s’haja publicat més en tan sols onze mesos. Igual que hem tingut en tan sols nou mesos bovines eficaces per a arribar en un futur pròxim a controlar la pandèmia, s’acabaran trobant antivírics per a tractar la infecció quan esta apareix. Per cert, probablement sí hem donat amb la tecla: la vacunació massiva de la població, juntament amb les mesures de distanciament social, mascareta i mesures higièniques», exposa.

 

«A la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans»

Concretament, sobre el Covid-19 assegura que és un virus «que ha posat en alerta als sistemes sanitaris de tot el món i porta provocades més de 2,3 milions de morts a nivell mundial en el moment de fer esta entrevista. Encara que el que ho fa tan temible no és la seua letalitat. El virus no té una taxa de letalitat elevada (la taxa de letalitat del MERS va ser d’un 30% i van morir al voltant de 851 persones, i el SARS CoV-2 té una taxa de letalitat al voltant del 2%). El gran problema d’este virus és la seua enorme capacitat de transmissió».

 

Finalment, qüestionat per la data en què tornarem a una certa normalitat, Guillermo Hernández apunta que «si conseguim dur a terme un programa de vacunació massiu com el que tenen programat el govern d’Espanya i les Comunitats Autònomes, a la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans, encara que penso que l’ús de mascareta i altres mesures similars ens acompanyaran molt més temps. El que no tinc tan clar és que puguem viatjar a qualsevol part del món, però també s’arribarà a conseguir amb el pas del temps», confessa.

 

«Mentres no estiga un percentatge important de la població vacunada, continuarem tenint onades epidèmiques, per tant sí que és previsible que apareguen noves onades al llarg dels pròxims mesos. La clau per a controlar esta infecció està en la vacunació a la població. Si en altres malalties les campanyes de vacunació massiva han conseguit la seua erradicació, no veig per què no passarà el mateix en el Covid-19», conclou.

Últimes notícies

Corberán es marca com a repte portar el València a Europa sense perdre de vista els objectius

Carlos Corberán ha aclarit abans del debut a Mestalla que l’objectiu marcat és millorar la temporada passada, encara que admet que somia amb classificar el València CF per a competició europea. El tècnic ha destacat que el vestidor té la il·lusió posada en Europa, però ha remarcat que el que compta són els fets.

Mestalla enceta l’última temporada amb l’estrena de LaLiga entre València i Celta

València i Celta de Vigo debuten este dissabte en LaLiga a Mestalla, en el primer partit de l’última temporada del vell estadi abans del trasllat al Nou Mestalla en 2027. Tots dos equips arriben amb dubtes i novetats en la plantilla després d’una pretemporada irregular.

Anselmi confia en el bloc de l’Elx per a plantar cara al Barça al Martínez Valero

Martín Anselmi ha explicat que la clau perquè l’Elx competa davant el Barcelona és mantindre la seua essència i actuar com un bloc. El tècnic argentí ha demanat el suport d’un Martínez Valero ple i ha confirmat que Ponce, Buonanotte i Osorio estan llestos per a debutar.

Alzira es recompon després del diluvi amb ratxes de 146 km/h i greus danys materials

Alzira es recupera del fort episodi de pluja i vent registrat el dijous, amb ratxes de fins a 146 km/h que han causat importants destrosses en arbres, vivendes, empreses i en la parròquia de Santa Catalina, però sense danys personals greus.

Els nous trens de Rodalia encenen el debat polític a la Comunitat Valenciana

L’enviament de trens més nous per a Rodalia en la Comunitat Valenciana ha obert una dura pugna política: el PSPV defensa la mesura mentre PP, Compromís i Vox la titllen d’insuficient o de burla.

Íñigo Pérez demana més agressivitat al Villarreal abans de visitar l’Atlético

L’entrenador del Villarreal assegura que l’equip ha de corregir la passivitat defensiva mostrada davant el Racing per competir al Metropolitano contra l’Atlético de Madrid.

L’habitatge del futur es flexiona: noves arquitectes replantegen com volem viure

Tres joves arquitectes plantegen models d’habitatge més flexibles, sostenibles i socials per a afrontar la crisi residencial i adaptar-se a noves formes de vida i treball.

Una bandera gegant celebrarà els 35 anys d’independència d’Ucraïna a Alacant

La comunitat ucraïnesa d’Alacant, la més nombrosa d’Espanya, commemorarà diumenge el 35 aniversari de la restauració de la independència amb una marxa solidària amb una bandera de 100 metres. Torrevella se sumarà dissabte amb una concentració, una marxa i una programació cultural fins a la nit.