La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, és partidària d’aplicar mesures més restrictives que les adoptades fins al moment per a frenar l’expansió del coronavirus, i denúncia les pressions que exercixen els grans ‘lobbies‘ econòmics per a intentar anteposar els interessos econòmics a la salut.
Oltra, que ha participat en els desdejunis de l’Agència EFE en el Col·legi d’Advocats de València, defensa l’aplicació de l’estat d’alarma perquè dona «un paraigua i seguretat jurídica» a les mesures adoptades en cada territori, però es pregunta si estes «es queden curtes» davant del creixement de contagis, d’ingressos hospitalaris i d’ocupació de llits UCI.
Rebutja «el fals debat» que planteja la dicotomia entre salut i economia, alimentat, al seu juí, «pels grans lobbies econòmics», els dirigents dels que no exposen la seua salut ni la de les seues famílies perquè no usen el transport públic, poden pagar un hospital privat en cas de saturació o permetre’s classes particulars a casa per als seus fills.
«Cal sostindre a les famílies, però no és el senyor del bar el que està fent una pressió que determina moltes voltes la presa de decisions», ha afirmat, perquè «el senyor del bar sí que exposa la seua salut i la de la seua família».
Mesures més restrictives
La vicepresidenta advoca per l’adopció de qualsevol mesura que frene l’expansió del virus, «encara que siguen dures» i fins i tot «en un sentit més estricte» que en l’actualitat, i proposa sostindre des del públic a les famílies i als sectors econòmics afectats per eixes restriccions.
Els recursos per a eixe suport eixirien, segons diu, de l’estalvi en despesa sanitària que suposaria el control de la pandèmia. «Si calculem el que val un ingrés hospitalari d’una persona un mes, amb quinze dies d’UCI, quanta economia es pot salvar amb el que t’estalvies?», ha plantejat.
«Al final és fer un càlcul del cost que ens estalviarem en despesa sanitària si controlem la pandèmia, i injectar eixos diners en els sectors econòmics productius», assenyala, i assegura que esta qüestió hauria de tractar-se a escala nacional o fins i tot a escala europea.
