La primavera ha portat a Bioparc de València «esperança» per a la conservació de la biodiversitat del planeta i, en esta ocasió, amb l’emoció d’assistir a un dels moments més preciosos de la natura, el part d’un preciós mascle de gasela dama Mhorr. Tot el ramat va assistir al part que va transcórrer amb normalitat i ara, amb només uns dies de vida, podem vore a la cria mamar i rondar al costat dels adults.
El grup reproductor, compost per un mascle i tres femelles, forma part del Programa de Conservació Internacional (EEP) de l’espècie i, en el parc valencià està ubicat en la zona de la sabana, en un recinte multiespècie que compartix amb altres antílops, els addax, la grua coronada collgrisa i la tortuga d’esperons.
La gasela dama Mhorr és una preciosa gasela que es distingix pel seu pelatge blanc cobert d’un color castany rogenc en el seu dors i les seues característiques banyes en forma de ‘s’. És la major de les gaseles del món i, desgraciadament, una de les espècies que es va extingir en el seu hàbitat i que sobreviu en el planeta gràcies a un espanyol, el professor José Antonio Valverde, que va rescatar del Sàhara un grup d’11 exemplars del qual descendixen tots els que hui es troben en diferents institucions conservacionistes entre les que destaca el Bioparc de València.
La tristament famosa llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) inclou a la gasela dama Mhorr com a «críticament amenaçada» d’extinció, cosa que va motivar que en el 2014 València s’unira molt activament a les institucions internacionals que estan lluitant intensament per a garantir la seua pervivència. Amb la formació del grup valencià, des de la seua arribada, pràcticament cada any s’han reproduït amb èxit i ja són 12 les cries que han nascut en el parc.
Esta espècie poc coneguda d’antílop s’ha convertit en una icona conservacionista, exemple de la importantíssima faena dels parcs d’animals i la necessària cooperació internacional per a evitar la pèrdua de la biodiversitat.
En eixe sentit, cada naixement és una notícia excel·lent, perquè actualment l’espècie ha pogut començar a reintroduir-se en el seu entorn natural i ja s’estan implantant 5 iniciatives: 2 en el Marroc, 2 en el Senegal i 1 en Tunísia, gràcies a la cooperació internacional de diferents institucions.
