Esta nit lluirà una superlluna de maduixa 2021

Este dijous a la nit la lluna es veurà més brillant i més gran de l'habitual, tot gràcies a un fenomen astronòmic que es coneix com a superlluna de maduixa.

Quan té lloc esta lluna?

Encunyat per l'astròleg Richard Nolle en 1979, té lloc quan el satèl·lit passa pel punt de la seua òrbita més pròxim a la Terra, fet que es coneix com a perigeu, i que al seu torn, està en fase de lluna plena. En estos casos, la lluna pot arribar a observar-se un 14% més gran i fins a un 30% més brillant de l'habitual.

13 vegades a l'any

El perigeu ocorre una 13 vegades a l'any, és a dir, un per cada mes llunar, a pesar de tot asò, la seua coincidència amb la fase plena de la lluna només té lloc unes quatre vegades per any. Però atenció perquè este any 2021 sols podrem gaudir de tres superllunes, sent la d'este dijous l'última de l'any. Per a tornar a poder veure este fenomen caldrà esperar fins al 22 de març de 2022.

A quina hora és deixa veure la superlluna?

Una superlluna molt esperada per molts, dir que la superlluna de maduixa es deixa veure just tres dies després del solstici, amb el qual l'estació comença oficialment, així dona la benvinguda a l'estiu. Apareixerà al capvespre, entorn de les 20.40 hores i, segons la NASA, es podrà apreciar des de qualsevol part del món fins a les primeres hores del matí següent sense necessitat de prismàtics o telescopis. A Espanya, no serà fins a la 01.40 hores de la matinada quan es podrà veure en la seua màxima esplendor, hora en la qual aconseguirà la seua màxima il·luminació.

Calendari llunar 2021

El seu nom no ve donat perquè la lluna es torne de color rosa o vermell. Segons la NASA, és originària de les primeres tribus natives americanes d'agricultors; així la van designar per ser l'època de l'any en què les maduixes començaven a madurar. I és que el mes de juny marca l'inici de la temporada de la recol·lecció d'esta fruita d'estiu i les superllunes solen rebre els seus noms atenent el seu color durant el fenomen o a les campanyes agrícoles, com en este cas.

Així existeix la superlluna de neu o de fam, que solia coincidir amb fortes nevades en esta època de l'any en l'hemisferi nord del planeta; la blava, que fa referència a la tercera lluna plena que succeïa entre el solstici i el equinoccio o entre el equinoccio i el solstici; de sang, que procedeix de la seua coincidència amb un eclipsi total piga; o de la collita o del caçador, que ocorre al final de l'estiu.