Oci nocturn i Generalitat arriben a un acord perquè el sector reòbriga

 

El sector de l’oci nocturn i la Generalitat han conseguit este divendres un acord per a la publicació, dimecres que ve 9 de desembre, d’una resolució que permeta la reobertura «amb caràcter immediat» dels establiments prestant servici d’hostaleria.

 

L’Assemblea de l’Acampada de l’Oci Nocturn CV i el govern autonòmic han arribat a un punt en comú este divendres, en la tercera reunió de la ronda de negociació per a buscar una solució al sector, després de mesos d’obligat tancament degut a l’evolució del coronavirus.

 

Segons ha detallat l’organització en un comunicat, els representants de la Generalitat en la negociació han traslladat als empresaris que es publicarà una resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) que permetrà l’obertura dels establiments el pròxim dia 9 desembre.

 

«Satisfacció per l’acord conseguit»

L’Assemblea, que amenaçava amb acampar en la plaça de Manises si no es trobava una solució que permetera la reobertura, ha expressat la seua «satisfacció per l’acord conseguit», després de la reunió amb representants de la Conselleria de Justícia i d’Economia Sostenible.

 

L’organització ha agraït la faena dels treballadors i empresaris que conformen este col·lectiu, ja que «gràcies a la seua resposta i la seua mobilització a les províncies d’Alacant, Castelló i València, han fet possible que s’arribe a un acord amb la Generalitat i els locals d’oci puguen obrir les seues portes prestant servicis d’hostaleria amb caràcter immediat».

 

Finalment, ha demanat al sector «la major altura de mires i exemplaritat» perquè la recuperació de l’activitat siga «amb tot el rigor i aplicant totes les mesures preventives».

Últimes notícies

Bernabé acusa la Generalitat de ocultar dades clau durant la dana del 29 d’octubre

La delegada del Govern, Pilar Bernabé, assegura que la Generalitat va convocar tard el Cecopi, no va aportar anàlisis de pluja ni va traslladar al centre les més de 11.000 telefonades al 112 durant la dana del 29 d’octubre de 2024.

València acull el rodatge de una pel·lícula documental sobre Carlos Berlanga

El documental '¿A quién le importa?' roda estos dies entre València i Madrid, repassa la vida de Carlos Berlanga i preveu estrenar-se en cinemes en 2027.

Guia de la Nit de Sant Joan a València: més d’un miler d’efectius i 25 tones de llenya

València ha activat un ampli dispositiu per a la Nit de Sant Joan, amb més d’un miler d’efectius, repartiment de llenya, Punts Violeta, reforç sanitari, neteja i línies especials d’autobús.

Comprar o llogar vivenda s’encarix més a la Comunitat Valenciana que a la resta d’Espanya des de 2014

El preu de compra de la vivenda ha augmentat un 2,6 % anual i el del lloguer un 2,7 % a la Comunitat Valenciana des de 2014, per damunt de la mitjana espanyola, amb la província de València al capdavant de les pujades.

Les màximes es disparen per damunt dels 37 graus en municipis de la Comunitat a migdia

Les temperatures han superat a migdia els 37 graus en municipis de les tres províncies, amb especial incidència en zones de Castelló i Alacant, i Aemet ha activat l’avís groc per al nord de la província de València.

La Audiencia reobre la causa a Rafael Blasco pels 600.000 euros del cas Azud

La Audiencia de Valencia ha reobert la causa per blanqueig de capitals contra l’exconseller Rafael Blasco per una presumpta comissió il·lícita de 600.000 euros vinculada al cas Azud, en estimar un recurs de la Fiscalia i descartar que el delicte haja prescrit.

24 anys de presó per a Ábalos per les comissions il·legals en contractes de mascaretes

El Tribunal Suprem ha condemnat l’exministre de Transports i exdiputat per València José Luis Ábalos a 24 anys i 3 mesos de presó, amb un màxim de compliment de 16 anys i mig, per mordides en la compra de mascaretes el 2020 i per contractacions irregulars en empreses públiques.

La Justícia reobre la causa contra Rafael Blasco pels 600.000 euros del cas Azud

La Audiencia de València ha ordenat reobrir la investigació per blanqueig de capitals contra l’exconseller Rafael Blasco pels 600.000 euros que presumptament hauria cobrat en 2008 en el marc del cas Azud, en considerar que el delicte encara no ha prescrit.