L’Il·lustre Col·legi Oficial de Podòlegs de la Comunitat Valenciana (ICOPCV) ha informat que és comú que els pares cometen alguns errors a l’hora de triar el calçat d’estiu dels seus fills i estos afecten directament la salut dels seus peus.
Les principals conseqüències d’un calçat inadequat a edats primerenques són traumatismes, caigudes freqüents, dificultat per a caminar, caminar de manera ortopèdica o alteració de la marxa, per exemple. També és freqüent que el nen no vulga caminar o que es toque el peu amb freqüència. Este gest és comú quan tenen dificultat per a queixar-se, però senten molèsties en caminar. A més, es pot agreujar alguna patologia o alteració de la marxa que no haja estat diagnosticada encara.
Els podòlegs han destacat que els quatre errors més freqüents són intentar calçar als xiquets amb el mateix estil de calçat que els adults; utilitzar dissenys amb soles extremadament gruixudes, que simulen les xanques, o extremadament fines, que poden permetre que arribe a la planta del peu un cristall o les mateixes pedres del carrer; heretar calçat que ha estat utilitzat per altres xiquets; i utilitzar un calçat que no subjecte el turmell.
«És imprescindible que el calçat d’estiu dels xiquets estiga lligat al turmell. Els menuts estan en moviment contínuament, juguen, salten, corren, i necessiten unes sabates o sandàlies que seguesquen el moviment del peu i el protegesquen. Les xancletes i els tipus crocks, només són recomanables per a ús curt i puntual en platges o piscines», ha explicat Pilar Nieto, presidenta del ICOPCV.
Com triar el calçat d’estiu dels xiquets?
En primer lloc, des del ICOPCV es recomana que es tinguen en compte algunes recomanacions bàsiques com que la seua plantilla no siga encoixinada, que tinguen capdavantera rodona, ampla, alta i reforçada, que la canya siga alta però que no sobrepasse el taló per darrere, que el folre interior siga transpirable i sense costures, que la seua forma estiga confeccionada en pell natural i la seua sola siga de cuir (mai de plàstic), que siga flexible i antilliscant, i que subjecte bé el peu sense estrényer (amb tancaments com a velcro, cordons o sivelles).
«És important tenir en compte que els nens tenen morfotips com els adults i no tot el calçat és vàlid per a tots els menuts. Això sí, el que tots han de tenir en comú és la bona subjecció del turmell. En els més petits, que corren i donen girs, un calçat subjecte al turmell evitarà possibles torçades i els donarà més seguretat», ha assegurat Pilar Nieto.
A més, per a moments concrets, es poden tenir en compte els següents consells:
· Per a la muntanya, pot ser interessant un esportiu amb tela més fina i amb una bona sola que agarre a la terra i protegesca els seus dits.
· En zones urbanes o de platja, es pot optar per un calçat de tela tancat o una sandàlia de pell.
· Per als menuts que tinguen menys habilitat de moviment o caiguen més, es recomana utilitzar un tipus de sandàlia o xancleta cangrejera, que siga fresqueta, però mantinga el peu amb molta subjecció.
· Per a fer passejos curts, s’aconsella un calçat de pells naturals, que pot ser combinat amb teles, encara que cal tenir en compte que podran aparéixer les primeres rascades.
· Per a xiquets amb pells atòpiques, es recomana provar el calçat primer per casa per a veure que no tenim excessius frecs o petites taques eritematoses.
