El sector funerari del territori valencià afronta una situació de col·lapse en la tercera onada de la pandèmia

 

El sector funerari en el territori valencià afronta una situació crítica en la tercera onada de la pandèmia, arribant pràcticament a la vora del col·lapse degut a l’augment de defuncions pel coronavirus.

 

D’esta forma ho ha assegurat Fernando Alcón, president de l’Associació Espanyola de Servicis Funeraris (Aesprof), qui ha assenyalat que, a diferència de la primera onada, ara s’enfronten al virus amb els equips de protecció individual necessaris, encara que en esta tercera el volum de morts podria arribar a ser superior a l’inici de la pandèmia.

«2021 ha començat com un any molt dur, perquè si agarrem estadístiques d’anys anteriors en les mateixes dates, podem dir que estem duplicant el número de morts», ha destacat.

 

Segons les últimes dades facilitades per la Conselleria de Sanitat, entre el dimarts i el dimecres han mort més de 200 persones pel virus, la xifra més alta registrada des de què va començar la pandèmia. A estes xifres se sumen 109 decessos més coneguts este dijous.

 

Augment de defuncions en tots els pobles

Una situació que també es repetix en la zona que cobrix el tanatori que regenta Alcón, en la zona del Port de Sagunt, en el Camp de Morvedre (València), a on en anys anteriors la xifra total de morts anuals era de 450 persones, en una població d’uns 100.000 habitants. «Només en el mes gener de 2021 ja hem arribat al centenar de servicis tant de Covid com de no Covid, i la situació és bastant alarmant», ha exposat.

 

Davant l’augment de treball, els servicis funeraris s’han vist obligats a haver de tirar més hores perquè este sector té més dificultat a l’hora de reforçar plantilles i contractar més personal.

 

«No és fàcil contractar persones amb experiència que siguen capaces d’atendre una família en esta situació tan crítica, a on els has de dir als familiars que no poden ni vore ni despedir-se del seu ser estimat. És una situació molt violenta que no qualsevol persona ho pot afrontar», ha explicat Alcón sobre la problemàtica del sector a ampliar el personal.

 

«És una guerra i estem en ella»

El president d’Aesprof ha demanat que es considere als treballadors del sector funerari al mateix nivell que el personal sanitari i que siguen inclosos en les primeres fases del calendari de vacunació contra la Covid-19. «Esta pandèmia és una guerra i nosaltres estem en ella», ha fet notar.

 

«És cert que hi ha protocols d’actuació però, en alguns casos, no estan definits i al final en alguns hospitals o residències és el funerari el que ha de desinfectar el cos que després ha de ser depositat en un sudari hermètic o bolsa estanca. En les cases particulars pots trobar-te la situació que tota la família està contagiada i això fa exposar-nos encara més al virus», ha detallat.

 

De la mateixa manera, Alcón ha recordat que a causa de l’actual volum de servicis funeraris si una xicoteta funerària haguera de tancar per a complir la quarantena davant casos positius entre els seus empleats, això implicaria derivar el seu servici a altres empreses el que suposaria «un increment del col·lapse».

 

Per això, este sector ha manifestat la necessitat de ser vacunats al costat del personal sanitari ja que entenen que estan davant el mateix risc i contacte al virus que qualsevol altre professional de la sanitat. «El que volem és evitar un major col·lapse del que podem esperar», ha recalcat Alcón qui ha qualificat de desorbitat el volum de morts que continua deixant el coronavirus en tota Espanya.

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.