Un equip d’investigadors bioquímics de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) es troba immers des d’abril en un ambiciós projecte: crear molècules antivirals senzilles no citotòxiques que inhibisquen el creixement de la malaltia generada pel Covid-19 i impedisquen la reproducció del virus.
«Esta xicoteta molècula suposaria un medicament per a tractar a pacients del Covid-19», assegura a EFE Vicent Moliner, catedràtic de Química Física i investigador principal del Grup de Bioquímica Computacional de l’UJI que treballa en el projecte ‘Match COVID-19’, posat en marxa amb l’inici de l’emergència sanitària per la pandèmia de coronavirus.
En concret, el treball que es fa en l’UJI consistix en estudiar a nivell atòmic com funciona un dels enzims que participen en el procés de reproducció del coronavirus, denominada SARS-CoV-2 Mpro, una cisteïna proteasa que participa en la rèplica del virus quan este entra en els éssers humans.
Busquen bloquejar la molècula
Després d’haver estudiat i publicat recentment com funciona este enzim, ara estem tractant de dissenyar un inhibidor per a bloquejar–la i, d’esta forma, impedir la reproducció del virus. Esta xicoteta molècula suposaria un medicament per a tractar a pacients del Covid-19», assegura a EFE.
A demés, este grup d’investigació de l’UJI, en el que participen tres investigadors més, tenen experiència en l’estudi d’altres enzims de la classe cisteïna proteasas pareguts a esta.
En eixe projecte participen diferents universitats com la Politècnica de València (UPV), la Miguel Hernández d’Elx (UMH) i la d’Alacant (UA), junt a la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
«Des del primer dia del confinament, el 15 de març, estem connectats des de les nostres cases als centres de computació a on estem duent a terme simulacions, com és el centre de càlcul de l’UJI o instal·lacions de la Xarxa Espanyola de Supercomputació, per a tractar d’estudiar a nivell atòmic com funciona este enzim», afig Moliner.
