Aemet sosté que un sistema d’avisos verdaderament fiable només és possible amb coordinació efectiva entre totes les institucions que intervenen en la gestió del risc. Després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va deixar 229 víctimes, el delegat en la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, reclama revisar com fluïx la informació des que s’elabora la predicció fins que arriba a la ciutadania i es traduïx en decisions oportunes.
Segons Tamayo, l’agència va fer la millor predicció possible amb les ferramentes disponibles. En els dies previs ja es va alertar de pluges molt intenses i es van emetre notes especials i avisos sense colors per a anticipar una situació complicada. El mateix dia de l’episodi es van confirmar els pitjors escenaris i es van activar avisos rojos, però la magnitud exacta i el punt més crític no podien concretar-se amb antelació total: en meteorologia, subratlla, hi ha incerteses inevitables.
Coordinació i comunicació del risc
El problema, insistix, no és només preveure, sinó coordinar i comunicar l’impacte. Tamayo lamenta que el Cecopi es convocara massa tard: a les 7.30 ja hi havia avisos rojos i no es va reunir fins a les 17.00. En eixe interval ja s’havien produït inundacions a Utiel, el riu Magre baixava molt crescut i començava a ploure amb intensitat a Chiva. Activar abans els òrgans d’emergència permetria transformar els avisos en mesures concretes i evitar quedar desbordats pels esdeveniments.
El delegat defén que els protocols entre Aemet i Protecció Civil estan definits i que es va advertir de risc extrem en la zona més afectada. El que no era possible, afig, era afirmar amb precisió mil·limètrica on i quant plouria, fins al punt d’anticipar registres com els 760 l/m² mesurats a Turís. Per això insistix a explicar a la població l’impacte esperat i el grau de fiabilitat de cada avís: més que preguntar quin temps farà, convé saber què farà el temps sobre la vida diària i la seguretat.
A propòsit del debat sobre crear un avís negre per a fenòmens extrems, Tamayo recorda que el nivell roig ja implica risc extraordinari. Considera més útil descriure amb claredat la gravetat dins d’eixe mateix nivell, diferenciant entre situacions molt greus o extremadament greus. L’objectiu és que la ciutadania i les institucions entenguen la urgència i actuen en conseqüència.
La tecnologia, afig, és necessària però no suficient. Si en un episodi sever es perd la connectivitat, convé no oblidar mètodes tradicionals d’alerta com a sirenes o senyals acústics en la via pública. Esta redundància, deduïx, pot marcar la diferència perquè el missatge de risc arribe quan més falta fa.
Tamayo també remarca la necessitat d’una cultura social del risc. Assegura que en l’últim avís roig es va percebre major sensibilització, probablement com a efecte directe del viscut amb la DANA de 2024. Eixa cultura implica interioritzar que tota predicció comporta incertesa i que el focus ha de posar-se a reduir l’exposició i preparar respostes, no a esperar certeses impossibles.
Pressió política i confiança pública
El delegat reconeix que, després de la catàstrofe, va haver-hi pressió i episodis d’assetjament en xarxes i en l’àmbit polític, amb intents de responsabilitzar a Aemet. Considera indignant que s’assenyalara amb noms i cognoms a tècnics com el cap de Climatologia, José Ángel Núñez, qui, recorda, va anar transmetent en temps real la informació disponible i va advertir al matí de pluges intenses.
Malgrat eixa tensió, Tamayo creu que el prestigi de Aemet no s’ha ressentit. Al seu juí, la societat entén que la predicció té un marge d’incertesa i que el determinant és com es trasllada eixe risc per a facilitar decisions ràpides i proporcionades.
Sobre el procediment judicial obert per la DANA, explica que s’han remés a la instructora totes les actuacions, avisos i comunicacions mantingudes amb Protecció Civil i amb els mitjans durant aquells dies. L’exposició tècnica aportada, afirma, és exhaustiva i està referenciada per hores. Si fora necessari ampliar alguna explicació, els tècnics acudirien de nou. Quant a l’últim temporal de finals de setembre, matisa que, ara com ara, no se’ls ha requerit informació.
