Les amenaces de mort dirigides contra Carlos Mazón després de la DANA d’octubre de 2024 han fet un nou pas en els tribunals. Un jutjat de València ha acordat continuar el procediment penal contra una professora i investigadora de la Universitat de València per quatre publicacions en la xarxa social X que contenien referències a bombes lapa, explosius i armes de foc.
L’expresident de la Generalitat, que figurava com a destinatari dels missatges, s’ha personat en la causa com a acusació particular per a exercir les accions judicials que li corresponen com a perjudicat.
La resolució, dictada el 5 d’octubre pel magistrat Jorge Martínez Ribera, atribuïx provisionalment les publicacions a una investigadora vinculada a l’àmbit biomèdic. El jutge considera que els fets podrien constituir un delicte d’amenaces i ha acordat que les actuacions continuen pels tràmits del procediment abreujat.
Els missatges investigats contenien al·lusions a mètodes violents utilitzats històricament per l’organització terrorista ETA. Entre les expressions figuraven referències a la col·locació d’explosius en vehicles i a disparar al bescoll.
Bombes lapa i amenaces explícites contra Mazón
La investigació té l’origen en quatre publicacions difoses el 27 d’abril de 2025 des d’un compte de X identificat amb el pseudònim John Clarence Woods. Els missatges estaven relacionats amb diferents intervencions de Carlos Mazón en el seu perfil de la mateixa xarxa social.
Una de les publicacions reclamava que tornaren els atemptats amb bombes lapa i expressava el desig que persones com l’aleshores president de la Generalitat sentiren que qualsevol dia podia ser l’últim de la seua vida.
Un altre missatge defensava l’ús de la violència fins a les últimes conseqüències contra Mazón. Les expressions investigades també incloïen una referència a la col·locació de 20 quilograms de Goma 2 davall d’un vehicle, acompanyada d’una advertència sobre la possibilitat d’identificar i localitzar el destinatari.
La quarta publicació mencionava armes de nou mil·límetres Parabellum i tirs al bescoll. Estes al·lusions recorden alguns dels procediments utilitzats per ETA durant la seua activitat terrorista.
La gravetat del contingut va motivar la intervenció de la Brigada Provincial d’Informació de València de la Policia Nacional, que va iniciar les diligències per a determinar qui gestionava el perfil des del qual s’havien difós les amenaces.
Els agents van rebre les captures de pantalla a través dels servicis de Presidència de la Generalitat. Com que el compte havia sigut desactivat, la investigació va requerir diverses autoritzacions judicials per a obtindre informació tècnica de la plataforma X.
Les dades facilitades per la xarxa social van permetre examinar les connexions utilitzades per l’usuari. Posteriorment, la Policia Nacional va sol·licitar informació a diferents operadors de telecomunicacions.
Les comprovacions van relacionar diverses connexions amb una línia de fibra òptica la titularitat de la qual corresponia a una professora de la Universitat de València.
La investigada va ser detinguda el gener de 2026 i posteriorment va quedar en llibertat provisional sense fiança. La seua identificació va permetre reobrir unes actuacions que havien sigut arxivades provisionalment mentre es completaven les diligències policials.
Carlos Mazón es persona en la causa per les amenaces rebudes
L’expresident de la Generalitat ha decidit intervindre directament en el procediment judicial com a acusació particular. La seua personació es va formalitzar el passat 25 de setembre, abans que el jutjat acordara continuar la tramitació penal.
Esta decisió permet a Mazón participar en el procediment en qualitat de perjudicat i exercir els drets processals que li reconeix la legislació.
La investigació també ha servit per a delimitar la possible qualificació penal dels fets. Inicialment, la Policia Nacional va plantejar la possibilitat que les publicacions constituïren delictes d’amenaces i d’odi.
No obstant això, la Fiscalia va descartar esta última qualificació. En un informe del 9 de març, el Ministeri Fiscal va considerar que no concorrien els requisits necessaris per a apreciar un delicte d’odi, encara que sí que podien existir indicis d’un delicte d’amenaces.
Per la seua banda, la professora investigada nega haver escrit els missatges. La seua defensa sosté que altres persones podrien haver utilitzat les seues credencials universitàries per a accedir a la xarxa des de la qual es van publicar.
Els advocats han encarregat un informe pericial per a intentar acreditar esta versió. A més, l’anàlisi del telèfon mòbil intervingut durant la detenció no va permetre localitzar informació útil que relacionara directament el dispositiu amb el perfil investigat.
La Policia Nacional va comunicar este resultat al jutjat mitjançant un ofici del 26 de setembre. Malgrat això, el magistrat ha considerat que el conjunt de les diligències practicades permet continuar el procediment penal.
La resolució no comporta una declaració de culpabilitat ni determina definitivament l’autoria dels missatges. La investigada manté la presumpció d’innocència i el dret a defensar-se de les acusacions.
El jutjat ha donat trasllat de les actuacions a la Fiscalia i a les acusacions personades perquè decidisquen si sol·liciten l’obertura de juí oral, demanen el sobreseïment o interessen, excepcionalment, noves diligències.
Carlos Mazón continuarà personat com a acusació particular en una causa que investiga unes amenaces amb referències explícites a explosius i armes de foc, difoses després de la catàstrofe que va afectar la Comunitat Valenciana l’octubre de 2024.
