La patronal dels fabricants de taulells i paviments ceràmics ha previst tancar 2025 amb un balanç estable de vendes, recolzat en l’avanç del mercat nacional i en una exportació continguda. En paral·lel, ha reclamat revisar els costos lligats a les emissions de CO₂ pel perjuí que suposen per a l’activitat.
En una compareixença per a repassar l’exercici i els reptes reguladors i energètics, el president de Ascer, Ismael García Pérez, ha explicat que les exportacions podrien acabar l’any amb un avanç entorn de l’1%, mentres que el mercat domèstic apunta a un comportament més favorable. ‘En el mercat nacional, considerem que pujarem les vendes entre un 4 i un 5%, la qual cosa ens portaria aproximadament a un any estable’, ha indicat.
García ha matisat que es tracta d’estimacions provisionals perquè l’any no està tancat i les dades de duanes arriben amb retard. ‘Manegem les dades de duana, que tarden dos o tres mesos a arribar, però ens anem amb la sensació que serà un any digne‘, ha afirmat, enllaçant l’estabilitat amb un consum intern que compensa la moderació exterior.
La patronal ha valorat la petició del president de la Generalitat Valenciana al Govern per a atendre les demandes del sector i ha subratllat que la indústria no pot afrontar en solitari canvis normatius europeus que afecten la seua estructura de costos. ‘Tot el que siga donar valor a la ceràmica i permetre que traslladem les nostres inquietuds als mandataris ens sembla correcte’, ha assenyalat García.
Impacte del CO₂ i competitivitat
Una de les principals preocupacions de Ascer ha sigut el sistema europeu de comerç de drets d’emissió. Segons García, la reducció d’assignacions gratuïtes prevista per al primer trimestre podria suposar ‘un perjuí pròxim als 150 milions d’euros a l’any‘ per a la indústria. ‘És molt difícil de suportar i, per a tot això, lògicament, volem ajuda’, ha afegit, en advertir que eixe increment de costos pressiona màrgens, inversió i preus finals.
En eixa línia, representants tècnics de Ascer han advertit que el sector no disposa d’alternatives tecnològiques viables per a una descarbonització addicional a curt termini. ‘No tenim capacitat de millorar les nostres emissions més enllà de reduir la capacitat productiva, i això suposa menys llocs de treball’, han assenyalat, i han reclamat revisar els terminis i ‘posar en pausa‘ el sistema per a buscar una transició ‘lògica i sostenible’. Per a la patronal, una aplicació més gradual evitaria ajustos bruscos de capacitat i pèrdua d’ocupació en un clúster altament especialitzat.
Respecte a la competència exterior, des de Ascer han insistit que un sobrecost regulador sense acompanyament deixa a les plantes en desavantatge enfront de països amb obligacions menys exigents. ‘Sense comerç, tota la resta no té sentit, i estos sobrecostos ens deixen en pitjor posició que competidors de països que no tenen les mateixes obligacions’, han advertit.
Cogeneració i diàleg amb el Govern
La patronal també ha mostrat la seua preocupació pels canvis en la regulació de la cogeneració, una palanca que consideren clau per a l’eficiència energètica del sector. ‘No entenem que es penalitze una energia que es genera i s’aprofita i que a més ajuda a un sistema elèctric molt saturat’, han indicat, en defendre que qualsevol modificació que reste certitud desincentiva inversions en eficiència.
En el pla institucional, els representants empresarials han afirmat que mantenen contactes amb organitzacions empresarials espanyoles i europees i amb administracions autonòmiques, i que ja han traslladat les seues demandes a Brussel·les. No obstant això, han reconegut que encara no s’ha produït una reunió amb el Govern central. ‘Som unes 75.000 famílies que vivim d’això i creiem que hauria d’apel·lar a la sensibilitat de qualsevol govern’, ha manifestat García, en demanar una trobada que permeta ordenar la transició reguladora.
De cara a 2026, Ascer ha assenyalat que l’evolució dependrà en gran manera de com es resolguen els costos energètics i reguladors. Sobre els Estats Units, afectat des d’agost per un aranzel del 15%, García ha explicat que les exportacions han resistit en el primer semestre, encara que han observat un cert alentiment després de l’estiu. ‘No tenim ara la inquietud de què passarà; l’aranzel afecta també a altres països competidors i continuem treballant amb normalitat’, ha conclòs.
