Com es va fabricar una de les majors faules de la història recent del país? El cas ‘Bar Espanya’ continua circulant 25 anys després i deu dels seus propagadors s’asseuran en el banc dels acusats.
Aquesta faula va relacionar a polítics valencians amb una suposada xarxa de pederàstia i ritus satànics que va córrer com la pólvora. Després d’acusar càrrecs polítics de violacions i assassinats de menors, resulta que tot era mentida.
La falsa història se centrava en un bar de Benicarló, a Castelló, on deien que es realitzaven ritus satànics i es torturava i violava a xiquets segrestats d’un centre de menors pròxim. Com a culpables, van ser assenyalats polítics i empresaris molt coneguts de la Comunitat Valenciana, entre ells, Carlos Fabra.
El Jutjat d’Instrucció número 5 de Castelló ha obert judici oral contra nou persones pel conegut com a cas Bar Espanya, una banda que, segons els acusats, estaria encoberta, a més, per jutges, policies i guàrdies civils.
Els responsables d’afirmar que la capital de la Plana era «un paradís» per a pedòfils i fins i tot manifestar-se enfront del jutjat en 2017 quan la investigació estava en marxa, s’asseuran en la banqueta per delictes contra la integritat moral, injúries i calúmnies amb publicitat contra autoritats, funcionaris i particulars.
A més, a un d’ells se li processa també per denúncia falsa.
La magistrada els demana una fiança de 2,4 milions d’euros -en metàl·lic o en béns- per a garantir el pagament de possibles indemnitzacions als afectats si així ho estima la sentència que es dicte.
Després de finalitzar la instrucció, la jutge responsable va determinar que, almenys des de 1998, algunes persones -entre elles, l’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, l’expresident de la Generalitat Francisco Camps o la magistrada Sofía Díaz– «han sigut objecte de contínues informacions falses aparegudes en diferents pàgines, blogs i canals» de televisió, relacionant-los «amb una organització de corrupció mafiosa, política, judicial i de pederàstia» que mantenia reunions en el citat restaurant -que comptava amb habitacions- per a cometre «fets atroços», tots ells «rotundament falsos».
Una campanya d’«assetjament i desprestigi públic» que, segons l’acte de procediment abreujat publicat el març de 2021, va començar l’amo d’una perruqueria ja mort i condemnat amb anterioritat per aquest assumpte, i per la qual s’han realitzat multitud de denúncies falses a diferents instàncies jurídiques.
La jutge va indicar que els encausats han actuat «de manera infamatòria contra els perjudicats, atemptant greument contra la seua integritat moral i, instigant artificialment un odi contra les seues víctimes, afectant el seu honor». Els promotors d’aquesta faula que circula des dels noranta assenyalaven també com a encobridors a actuals càrrecs de la Generalitat, com la seua vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra.
Els menors que suposadament van ser objecte d’actes sexuals i agressions, segons assenyalava l’acte, van reconéixer que aqueixes acusacions no eren certes. Així mateix, van explicar que el principal impulsor de la trama inventada els va obligar, aprofitant els seus dies de permís del centre de menors en el qual es trobaven internats per les seues circumstàncies familiars, a aprendre’s uns textos en els quals relataven les agressions per a gravar-los en la part superior del seu local de la seua perruqueria o en els seus propis domicilis. Els seus progenitors, de fet, també van ser condemnats per aquestes falsedats.
«Durant anys, internautes especialitzats en la propagació de faules i en la difusió de teories conspiratòries, van difondre la història i la van publicar i van mantindre en diferents fòrums», destacava l’escrit judicial, per la qual cosa es va acordar seguir el procediment contra els responsables de diverses publicacions digitals que van afirmar, entre altres coses, que «quasi un centenar de xiquets van ser violats de forma continuada a Castelló durant més d’una dècada».
Sobre aquest tema, a un dels encausats -conegut en xarxes amb el pseudònim de ‘Tècnic preocupat‘- se li va practicar en 2016 un registre domiciliari en el qual es va intervindre documentació sobre el cas. Un altre va assegurar en mitjans de comunicació que no estrenava el documental que ell mateix havia gravat sobre aquest assumpte per por de represàlies.
