BBVA Research preveu que l’economia de la Comunitat Valenciana continue creixent i reduïsca la taxa d’atur fins al 10,4% en 2027
Un informe de BBVA Research apunta al fet que l’economia de la Comunitat Valenciana continuarà creixent enguany i el següent, i que este avanç permetrà reduir la taxa d’atur fins al 10,4% en 2027 gràcies a la creació estimada de 126.000 noves ocupacions. L’estudi situa a la regió per davant del conjunt de l’eurozona i per damunt del ritme mitjà registrat entre 1995 i 2019, situat en el 2,1%.
L’economia valenciana manté així un creixement sòlid, encara que l’informe advertix d’una certa desacceleració en els pròxims anys. Esta moderació es vincula al progressiu esgotament de l’impuls derivat de les mesures adoptades després de la dana i a un entorn internacional marcat per majors tensions geopolítiques i més incertesa en matèria de política econòmica i aranzelària. Així i tot, la previsió és que el ritme d’avanç continue sent suficient per a consolidar la millora de l’ocupació i l’activitat.
Per a 2026, BBVA Research preveu que el PIB de la Comunitat Valenciana cresca un 3%, i per a 2027 un 2,2%. Si estes estimacions es complixen, el producte interior brut regional superaria en 16,8 punts el nivell registrat en 2019, la qual cosa suposaria situar l’economia en una fase clarament expansiva respecte a abans de la pandèmia. Esta trajectòria implicaria diversos anys consecutius de creixement per damunt de la mitjana històrica.
Creixement del PIB i impuls de la demanda interna
En 2025, l’estudi estima un avanç del 3,2%, per damunt del 2,8% previst per al conjunt d’Espanya. Este major dinamisme es recolza en l’estirada dels servicis públics i privats i en les mesures activades després de la dana, que van donar un fort impuls a la construcció. A això se suma el dinamisme de la demanda interna, que va compensar, almenys en part, la moderació de l’afluència de turisme estranger durant eixe període.
L’informe detalla que en 2025 l’afiliació a la Seguretat Social es va accelerar i l’augment del 3,1% va superar en 0,8 punts percentuals al del conjunt del país. Este comportament es va recolzar en la fortalesa de l’àrea metropolitana de València i de les principals zones urbanes, on la concentració d’activitat econòmica i servicis afavorix una creació d’ocupació més intensa que en altres àrees.
Motors del creixement i paper de l’ocupació
L’arrancada de 2026 apunta al fet que l’ocupació continua creixent a un ritme superior al nacional, encara que l’estudi detecta una certa desacceleració en la zona de València. Per sectors, els servicis públics, el comerç, les activitats professionals i la construcció van continuar impulsant l’avanç de l’afiliació en 2025 i es consoliden com els principals motors de l’ocupació des de 2019. Esta combinació de sectors reflectix un patró de creixement recolzat tant en el gasto públic com en l’activitat privada.
El consum de les llars manté una elevada fortalesa, la qual cosa indica que les famílies continuen gastant i donant suport a l’economia regional. No obstant això, el turisme d’origen nacional es va desaccelerar fins al 5,7% en 2025, encara que l’estudi aprecia un repunt en el primer trimestre de 2026. Este comportament suggerix que, després d’un període de forta recuperació, el turisme intern es normalitza, però sense perdre el seu paper com a pilar de l’activitat.
En paral·lel, el gasto dels residents en la Comunitat Valenciana fora de la seua província continua moderant-se. L’informe arreplega creixements del 7,4% en 2025 i del 4,8% en el primer trimestre de 2026, la qual cosa reflectix una tendència a un augment més contingut dels desplaçaments i el consum fora de l’entorn habitual, possiblement per la busca de major control del gasto en un context d’incertesa.
Entre els factors que donaran suport al creixement enguany i en 2027, BBVA Research destaca l’impuls de la inversió i de la construcció, el dinamisme de les exportacions de servicis i el suport de la demanda interna. A més, les exportacions de servicis, en particular les vinculades al turisme, continuaran augmentant encara que moderen la seua aportació al creixement, recolzades per la immigració, la incertesa geopolítica que podria redirigir turistes cap a la regió i les millores de productivitat per hora, especialment en el sector servicis.
La inversió residencial i la immigració
La immigració exercix un paper clau en la creació d’ocupació, en concentrar prop del 70% dels nous llocs de treball des de 2022, segons l’informe, que recorda el procés de regularització en marxa. Esta aportació resulta fonamental per a cobrir vacants en sectors amb alta demanda de mà d’obra i permet sostindre el creixement econòmic en un context d’envelliment de la població.
L’estudi subratlla també que la Comunitat Valenciana té una exposició a la demanda estatunidenca superior a la mitjana espanyola. Les exportacions cap a eixe mercat representen el 1,9% del PIB regional, enfront del 1,1% en el conjunt d’Espanya, la qual cosa convertix al comerç exterior amb els Estats Units en un element rellevant per a l’economia valenciana. Esta major obertura oferix oportunitats addicionals, però també incrementa la sensibilitat a l’evolució de l’economia nord-americana i a possibles canvis reguladors o aranzelaris.
Al mateix temps, la falta de vivenda assequible s’ha convertit en un important coll de botella. Esta escassetat dificulta tant la millora del benestar de la població jove com la capacitat de la regió per a atraure i retindre capital humà. L’informe recorda que, des de 2021, s’han creat 186.000 llars i solo s’han construït 56.000 vivendes, un desajustament que evidencia una oferta insuficient enfront de la demanda. Esta bretxa pressiona a l’alça els preus i afig tensions a l’accés a la vivenda.
El document advertix que l’escassetat de mà d’obra en determinats sectors podria limitar el ritme d’expansió econòmica en els pròxims anys. Per a sostindre el creixement previst, serà necessari atendre estes necessitats de personal qualificat i adaptar el mercat laboral a la nova estructura productiva.
L’informe apunta, a més, a la importància d’aconseguir acords que garantisquen la sostenibilitat del deute autonòmic a mitjà termini. En este sentit, considera que la proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic hauria de servir com a punt de partida per a avançar cap a un model més simple, transparent i equitatiu, que permeta a la Comunitat Valenciana i a la resta de territoris planificar les seues polítiques públiques amb major estabilitat.
