Brussel·les sanciona Apple i Meta per incomplir la Llei de Mercats Digitals

La Comissió Europea ha anunciat hui que imposa una multa de 500 milions d’euros a Apple i una altra de 200 milions d’euros a Meta, per incompliments de la nova Llei europea de Mercats Digitals (DMA). Aquestes són les dues primeres sancions que Brussel·les resol sota la recent legislació dissenyada per a prevenir els abusos per part de les grans tecnològiques.

La vicepresidenta de l’Executiu comunitari, Teresa Ribera, ha indicat que tant Apple com Meta han infringit les normes establertes, aplicant mesures que augmenten la dependència dels usuaris i empreses envers les seves plataformes. «Hem pres mesures fermes però equilibrades per fer complir la llei en base a regles clares i previsibles», ha comentat Ribera en un comunicat oficial.

Les investigacions de Brussel·les es van iniciar l’any passat, analitzant les restriccions imposades per Apple als desenvolupadors dins del seu App Store, així com el model «pagar o consentir» que Meta va implementar en els seus serveis. Amb les noves normatives, els serveis dins de la UE podrien ser multats fins a un 10% del volum de negoci de les empreses implicades. Tanmateix, fonts comunitàries han suggerit que, per al càlcul de sancions, s’han considerat factors que «mitiguen» les penalitzacions, com el fet que la DMA porta poc més d’un any en vigor, el que limita el període d’incompliment, així com la complexitat de la normativa.

Amb l’anunci de la sanció, s’obre un període de 60 dies durant els quals les companyies sancionades han de complir amb les normatives establertes. Si no ho fan, Brussel·les podrà imposar multes addicionals.

Ribera ha advertit que «totes les companyies que operen dins de la UE han de respectar les lleis i valors comunitaris». A més, ha ressaltat que la nova legislació és un instrument fonamental per «desbloquejar el potencial, alternatives i creixement», garantint que els actors digitals puguin operar en mercats competitius i justos.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.