La Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Andalusia han exigit paralitzar la tramitació de les noves regles d’explotació del transvasament Tajo-Segura, en considerar que reduirien dràsticament els cabals que arriben al sud-est i que responen a motivacions ideològiques, no a criteris tècnics. Segons defenen, el canvi limitaria transferències d’aigua en els moments clau i agreujaria la pressió sobre el regadiu, la indústria agroalimentària i el proveïment urbà de la franja mediterrània.
Els responsables d’aigua de les tres comunitats es van reunir a Alacant per a conéixer les conclusions de l’informe Transvasament Tajo-Segura. Noves regles d’explotació, elaborat per la Universitat d’Alacant a petició de la Generalitat Valenciana. En la trobada van participar el president Carlos Mazón, el conseller d’Aigua, Miguel Barrachina, la consellera murciana Sara Rubira i el secretari general de l’Aigua andalús, Ramiro Angulo, amb l’objectiu de coordinar una posició comuna basada en criteris tècnics.
Reclamen derogar el Pla del Tajo
En la cita, els representants van coincidir a demanar la derogació del pla del Tajo i l’anul·lació de les regles en tràmit, que qualifiquen d’irregulars. Sostenen que encara hi ha temps per a corregir el rumb si el Ministeri paralitza el procediment i reobri el debat amb base tècnica i científica.
Els governs autonòmics van denunciar un tracte singular al Tajo-Segura. Van recordar que existixen 17 transvasaments a Espanya —i fins a 50 si s’inclouen els de menor quantia— i que, al seu juí, l’únic qüestionat en termes polítics és el del Tajo-Segura. Consideren que eixa excepcionalitat erosiona la seguretat jurídica i complica la planificació de campanyes agrícoles i inversions vinculades a l’aigua en el sud-est peninsular.
El cabal ecològic, en el centre del debat
Un dels punts més discutits és la fixació del cabal ecològic. Carlos Mazón va sostindre que es presenta com a ‘cabal ecològic’ el que, al seu juí, respon a una decisió política. Va assenyalar que a Aranjuez el Tajo s’ha fixat en 8,65 m³/s, mentres que al Xúquer és de 2,74 i en el Jarama de 6,06, xifres que consideren inconsistents entre conques.
Per a les tres autonomies, establir llindars més elevats en eixe punt del Tajo reduïx de facto la disponibilitat per a transvasar i obligaria a mantindre llargs períodes sense transferències, amb el consegüent impacte sobre produccions agrícoles, ocupació i subministrament a poblacions de l’arc mediterrani. Insistixen que qualsevol ajust ha de secundar-se en informes comparables i transparents, amb criteris científics i tècnics verificables.
Després de conéixer les conclusions de l’estudi elaborat per la Universitat d’Alacant, els responsables d’aigua —entre ells el conseller Miguel Barrachina, la consellera murciana Sara Rubira i el secretari general de l’Aigua andalús, Ramiro Angulo— van acordar coordinar al·legacions i estratègia per a defendre l’aqüeducte. Reclamen diàleg i una avaluació tècnica i proporcional de les regles abans de la seua aprovació definitiva.
Les comunitats sostenen que el transvasament Tajo-Segura és una infraestructura clau per al sud-est espanyol i demanen al Govern que escolte els territoris receptors. Asseguren que, si es corregix el plantejament actual, encara hi ha marge per a compatibilitzar la protecció del riu amb el desenrotllament econòmic del Llevant sense penalitzar de manera injustificada l’aportació hídrica del qual depenen.
