Les cabines de telèfon queden eliminades dels carrers de València després de ser retirades les 180 que quedaven

Les cabines de telèfon han quedat eliminades dels carrers de València després de ser retirades les 180 que quedaven a la ciutat, segons ha informat el seu ajuntament en un comunicat. El consistori ha indicat que es tracta d’instal·lacions que «portaven anys abandonades en les voreres» de la capital valenciana, «sense ús» i convertides «en un niu de brutícia».

L’administració municipal ha apuntat que la retirada d’aquests elements, feta «en temps rècord«, l’han dut a terme operaris de Telefónica. Igualment, ha apuntat que eliminar aquestes estructures dels carrers de València «ha sigut una prioritat per a l’alcaldessa«, María José Catalá (PP), qui «va activar la retirada«.

Així, ha concretat que la primera edil va traslladar als directius de la companyia telefònica la seua proposta perquè les cabines «embrutaven els carrers i es trobaven abandonades i en mal estat«.

«Els operaris han conclòs la retirada perquè era un mobiliari urbà obsolet, sense ús des de fa anys«, ha exposat el regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell (PP), que ha criticat que «l’anterior equip de govern –Compromís i PSPV– no va fer res durant huit anys» per escometre aquesta acció. «Nosaltres ho hem solucionat en menys d’un any», ha ressaltat l’edil.

Carbonell ha manifestat que «s’ha treballat de forma conjunta amb Telefònica per a retirar» les cabines «com més prompte millor«, al mateix temps que ha insistit que «així ho va traslladar María José Catalá en la reunió mantinguda amb directius de l’empresa».

«El motiu és evitar la deixadesa que ha patit aquest mobiliari urbà durant anys i deixar més netes i endreçades els carrers de la ciutat«, ha afegit el titular de Mobilitat.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.