Ressalta la importància de comptar amb informació davant de les emergències per a evitar «incertesa en la solució»
VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
L’inspector cap del departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil de l’Ajuntament de València, Enrique Chisbert, ha assegurat hui dimarts que no té explicació de per què durant la dana del passat 29 d’octubre l’aigua va arribar de la manera que ho va fer a les pedanies del sud d’esta ciutat –La Torre, Castellar-l’Oliveral i Forn d’Alcedo–.
«Crec que és alguna cosa que caldrà estudiar i veure per què» va succeir, ha dit Chisbert, al mateix temps que ha manifestat que la situació en estes poblacions i en altres properes «es va transformar en res en alguna cosa incontrolable». «Puc tenir les meues opinions, però no sé l’explicació. Caldria veure perquè va passar», ha exposat, a més d’apuntar que s’hauria «fet alguna cosa» si s’haguera «conegut abans que es tractava d’un desbordament».
El cap del Cos de Bombers de València, que s’ha pronunciat d’esta manera durant la seua participació en la comissió no permanent creada en l’ajuntament de la capital valenciana per a la recuperació de les zones afectades per la dana, ha defensat també la necessitat de comptar amb informació en situacions d’emergència com la dana del 29 d’octubre per a evitar «incertesa en la solució».
«Si la informació té incertesa, hi ha incertesa en la solució òbviament», ha exposat. «Prens decisions amb les informacions que tens. Amb la informació que tens, decidixes. Si no la tens, no pots decidir. Això en emergència, per desgràcia, és així. No hi ha una altra possibilitat», ha afegit Enrique Chisbert, que ha obert les compareixences en esta comissió.
El representant dels bombers de València ha assenyalat que de «totes la grans emergències» es deriven «lliçons apreses». «No sé si es faran normatives noves, però sí que haurem de fer coses noves», ha indicat respecte a un «atípic episodi» durant el qual «el concepte de torrencialitat s’ha vist superat en determinats punts del territori i s’han aconseguit valors rècords que han provocat» una «situació que era desconeguda».
Chisbert ha considerat que «el grau d’incertesa en la meteorologia és molt alt» i ha assenyalat respecte a este temporal que «ni la pròpia Aemet –Agencia Estatal de Meteorologia– tenia clar que estos registres s’anaven a produir» i que «ho ha sabut a posteriori», al mateix temps que ha destacat que efectius com els quals ell dirigix treballen «amb la informació de la qual es disposa». «Amb esta informació es prenen decisions», ha insistit.
Així, ha defensat «la possibilitat de posar tots els servicis tecnològics o tot el que estiga al nostre abast perquè si torna a ocórrer» com el succeït el 29 d’octubre «el grau d’incertesa baixe». Ha esmentat «la instal·lació de càmeres en totes les parts que siga possible» o «que es permeta» i un «estudi del risc molt específic».
Enrique Chisbert ha manifestat també que «la diferència» entre la riuada que València va patir el 1957 i les inundacions d’esta dana «segurament» està en què «no hi havia ni tants soterranis» en immobles com els habitatges –ha ressaltat el «complex treball fet en el subsol amb milions de litres per a buidar i centenars de vehicles en posicions inversemblants–, «ni tants cotxes, ni tantes coses en el carrer que van provocar açuts i preses conforme la seua anaven desplaçant pel terreny» i ha opinat que això hauria de ser també «objecte d’un estudi» encara que siga «complex».
«CONSCIENCIACIÓ»
Igualment, ha ressaltat la necessitat de treballar en favor de la «conscienciació» ciutadana davant de situacions com la viscuda recentment i per a deixar constància que «quan hi ha una emergència el primer que cal fer és autoprotegir-se, protegir el que es tinga al voltant». «La gent ha de tenir clar que el primer és la seua vida abans que els béns. I, potser, abans que salvar un cotxe, cal salvar-se a un mateix i als veïns», ha remarcat.
En este sentit, el cap de bombers ha advocat per «incidir molt en campanyes, en conscienciació, en xarrades» per a assessorar als ciutadans. «És una obligació que tenim com a societat i nosaltres, particularment, com Ajuntament de València també», ha precisat.
Així mateix, ha destacat la importància de «notificar als servicis d’emergència» este tipus de situacions, «tot el que es puga». Ha afirmat que traslladar-ho a una xarxa social «està molt bé», però ha lamentat que «a dia de hui» no es compte amb esta informació «per a treballar». «No sé si arribarà el moment en el qual la tecnologia permeta que totes estes qüestions puguen aportar informació als servicis d’emergència per a fer-la útil. A dia de hui no es treballa amb això», ha insistit.
«POSSIBLE DESBORDAMENT DEL TURIA»
Enrique Chisbert ha assegurat que això «és una paradoxa», atès que «moltes vegades hi ha gent del carrer que sap més que el que s’està sabent en les sales on s’estan prenent les decisions».
A més, ha traslladat la complexitat amb la qual efectius d’emergència com els bombers van treballar la nit del 29 d’octubre per a fer front a la dana. Ha detallat que «la primera notificació sobre un incident relacionat amb l’aigua» a la ciutat es va produir el 29 d’octubre a les 20.04 hores en les instal·lacions de València Sud de Metrovalencia i ha indicat que de camí a este avís es va observar «l’entrada d’aigua massiva» a La Torre, es van destinar mitjans, es van iniciar els primers rescats i es va informar al Cecopal de la «gravetat» de la situació, a més de treballar amb la hipòtesi d'»un possible desbordament del Turia».
«No hi havia llum. Hi havia forts corrents d’aigua arrossegant vehicles, contenidors i donant colps. El grau de risc dels intervinents va ser altíssim», ha relatat, alhora que ha apuntat que «els mitjans arribaven on podien arribar» amb diferents mitjans –«caminant, amb cordes, amb barques», ha citat entre altres–. Ha assenyalat també que es va incorporar personal de bombers «de fora del torn de treball» i que «nombrosos voluntaris» del cos es van presentar per a treballar, així com els efectius d’altres llocs sumats posteriorment.
El responsable dels bombers ha assegurat que encara que s’actue davant de «situacions supercomplexes» es «va treballar amb bastant seguretat» gràcies «a la infraestructura que es va desplegar en el terreny». Així mateix, ha destacat que durant el dia de la dana i els posteriors estos agents van realitzar més de 40 tipus de servicis i ha assenyalat que s’han pogut «comptabilitzar fins a prop de mil» rescats encara que ha manifestat la seua «certesa» que seran més perquè «el nombre exacte seria impossible de comprovar».
«ABANS DE L’EMERGÈNCIA»
Chisbert també ha ressaltat la convocatòria per part de l’Ajuntament de València del Cecopal el dia de la dana «al matí», «en fase de preemergència, molt abans que l’emergència fóra de facto», i activant «el protocol d’emergència» i amb «coordinació amb altres servicis». Ha valorat «la tenacitat, la valentia i l’esperit de servici dels membres dels servicis públics» del consistori «malgrat la incertesa i de l’alt risc».
