Catalá, «molt satisfeta» davant unes Falles «molt exigents»

L’alcaldessa de València, María José Catalá, s’ha mostrat «molt satisfeta» amb el transcurs de les Falles 2024, que han sigut «molt exigents» des del punt de vista de l’organització perquè la ciutat ha rebut «prop d’un milió» de visitants.

Així s’ha pronunciat des de l’Ajuntament, en declaracions als mitjans, abans de presenciar l’última ‘mascletà’ de les Falles, a càrrec de la pirotècnia Mediterrani, este dimarts.

«Estem molt contents a l’Ajuntament de València de com han anat estes falles, molt satisfets de les nostres apostes per la neteja, per la seguretat. Hem detectat, evidentment, qüestions que analitzarem i que intentarem millorar, però la veritat és que jo crec que és un dia important perquè és un dia en què rematem el treball i l’esforç de tot un any», ha assenyalat l’alcaldessa.

Catalá ha destacat que els fallers i les comissions han sigut uns «alats immillorables» que «han ajudat moltíssim al fet que la situació de la ciutat, en unes Falles que han coincidit en cap de setmana, no es descontrolara en excés». En concret, ha reconegut la seua responsabilitat per a evitar el consum d’alcohol entre menors i mantindre la neteja en en entorn de les carpes i monuments, al costat dels seus avisos a la Policia Local quan hi ha situacions d’inseguretat.

Mancant les dades finals que es presentaran esta setmana, l’alcaldessa ha indicat que «han sigut unes falles molt exigents» amb «prop d’un milió de persones han vingut a la ciutat de València» i «això ha comportat una necessitat de reforç d’un 71% en el personal de neteja, d’un 40% en la maquinària de neteja».

També ha assenyalat el bon funcionament de la posada en marxa de la unitat ràpida d’atenció davant situacions com el botelló i ha agraït el llarg treball de la Policia Local.

Preguntada per què aspectes han de millorar l’any que ve, l’alcaldessa ha explicat que una de les qüestions que «més el preocupen» és «la presència d’un material explosiu que està introduint-se en els últims dos anys a la ciutat» per part de persones de turistes, «que no està controlat» i «ha originat uns problemes en la zona del riu».

«Abordaré conjuntament amb la resta de forces i cossos de seguretat de l’Estat com reforçar el control d’eixe material, que evidentment no s’embene de manera legal» i «suposa un risc per a les persones«, ha dit, abans de recalcar que no es referix als fallers sinó a «persones que venen de fora i venen amb un material que a més no s’embene legalment i que hem de controlar molt».

Catalá ha assenyalat que es revisarà com s’han aplicat les ordenances per a atallar l'»incivisme» de «persones que han atacat el patrimoni o la ciutat». «Esta ciutat ha de començar a aplicar una mà dura contra l’incívic», ha assegurat, abans d’afegir que, «si volem que les Falles siguen com són i com han de ser, hem d’aplicar les màximes sancions» i «ser molt contundents en la utilització del material de pirotècnia».

Catalá «desitja i espera» que la nit i la vesprada siguen «tranquil·les» i ha posat en valor la labor que realitzaran els bombers municipals durant la ‘cremà’, després d’uns dies en què «no els hem deixat quasi ni descansar».

Catalá atribuïx els retards en l’Ofrena a la seua participació «rècord»

D’altra banda, María José Catalá ha afirmat que els retards ocorreguts en el primer dia de l’Ofrena de les Falles 2024 es van deure al fet que és «un any rècord» de participació, amb 60.000 fallers i un 60% del cens faller desfilant eixa jornada.

D’esta manera, ha assegurat que l’Ofrena del dilluns «va ser el colofó final a una aposta clara per millorar, reforçar la il·luminació i per la rehabilitació del *cadafal, que per descomptat ha sigut un èxit».

«La verge estava preciosa i crec que hem de felicitar-nos els valencians perquè grans artistes han estat al capdavant d’eixa restauració», ha destacat.

Últimes notícies

Tanquen el port de Sagunt per a carregar avions contra l’incendi de la Vall d’Uixó

El port de Sagunt ha tancat este dilluns el trànsit marítim per facilitar la càrrega dels avions que lluiten contra l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 6.500 hectàrees i manté actius importants mitjans aeris i terrestres.

Les marques xineses redibuixen el mapa de l’automoció a Espanya

L’arribada de Geely a la planta d’Almussafes consolida l’avenç de les marques xineses en la indústria de l’automòbil a Espanya, amb noves fàbriques i aliances que esquiven aranzels i reactiven plantes històriques.

Sangaré, Affengruber i Josan ja treballen en la pretemporada de l’Elx

Buba Sangaré, David Affengruber i Josan Ferrández s’han incorporat als entrenaments de pretemporada de l’Elx i ja estan a les ordres de Martín Anselmi.

València desactiva el protocol per contaminació en millorar la qualitat de l’aire

L’Ajuntament de València ha desactivat el protocol per contaminació atmosfèrica activat diumenge, després de reduir-se les partícules en l’aire. La millora seguix a l’episodi de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, com el de La Vall d’Uixó.

Veïns amb ganes de tornar a casa després del foc de la Vall d’Uixó i respecte al confinament

La segona nit d’incendi a la Vall d’Uixó i altres municipis de Castelló s’ha viscut amb més calma, encara que els 16.000 evacuats esperen poder tornar a casa, mentres els 64.000 confinats respecten en general la mesura.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa més de 7.000 hectàrees i força milers d’evacuats

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat un poc més de 7.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 16.000 persones i a confinar-ne 64.000, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Agraïment a Aragó, Balears i Catalunya per reforçar l’extinció a la Vall d’Uixó

El president Juanfran Pérez Llorca ha agraït a Aragó, Balears i Catalunya el ràpid enviament de mitjans al foc de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 7.000 hectàrees.

La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encomanat al catedràtic d’Arqueologia José Miguel Noguera l’estudi exhaustiu de la Venus romana trobada a la platja de l’Almadrava. La peça, una cabeça de marbre del segle II dC, ja es considera clau per a la història de la ciutat.