Catarroja, un dels municipis més colpejats per la dana, iniciarà dilluns 20 de juliol la segona fase de les obres de recuperació de la xarxa de clavegueram, amb actuacions valorades en quasi 5,8 milions d’euros i finançades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Segona fase del clavegueram i ajudes estatals
Esta nova fase forma part del paquet d’ajudes concedit pel Ministeri, que ha aprovat una subvenció global de 70,9 milions d’euros per a Catarroja. Abans, l’Ajuntament ja havia executat la fase I del projecte de clavegueram amb fons propis, per un import de 960.000 euros, segons el balanç de la reconstrucció presentat per l’alcaldessa, Lorena Silvent.
En total s’han aprovat 23 memòries de projectes. D’estes, quatre són municipals i ja tenen les obres executades. Es tracta de la restitució de les instal·lacions de la piscina d’estiu, amb un cost de 264.000 euros, l’eliminació de contenidors soterrats, amb 720.000 euros, la restitució de les instal·lacions d’enllumenat públic, per 809.000 euros, i la instal·lació de la nova xarxa de reg, valorada en 183.000 euros.
A més, la reconstrucció de les dependències locals de Serveis Socials es troba actualment en execució, amb un pressupost de 430.000 euros, i la seua finalització està prevista per a octubre d’enguany. Paral·lelament, l’Ajuntament ha presentat també el projecte d’un aparcament a la Plaça Major, pressupostat igualment en 430.000 euros.
Projectes en marxa i actuacions pendents
Al marge d’estes intervencions ja en curs o acabades, hi ha 17 actuacions pendents de presentació de projecte. Entre les més destacades figura la urbanització de la zona de l’institut, amb un import previst de 9,6 milions d’euros, i la reconstrucció del parc Príncipe de Asturias, xifrada en 1,1 milions.
També s’inclou la restitució del jaciment arqueològic Hort de Pepica, amb una inversió d’uns 500.000 euros, així com el projecte del Teatro Auditorio, valorat en 9 milions d’euros. A estes actuacions se sumen noves infraestructures viàries tant en el nucli urbà com en el polígon industrial, amb 18 milions previstos, la remodelació de la Plaça Major, amb 2,4 milions, la nova Escola d’Adults, amb 4 milions, i l’obra del túnel del Camí del Port, pressupostada en 1,5 milions.
Encara queden, a més, dues memòries pendents d’aprovació: les corresponents als jocs d’aigua de la piscina i a diverses reparacions en centres educatius del municipi. A banda, hi ha dotze memòries més pendents de presentar-se.
Entre estes últimes destaquen el Centre d’Emergències a l’Avinguda Jaume I, amb una previsió de 9,3 milions d’euros, la nova piscina coberta, que ascendix a 20,7 milions, la intervenció en zones verdes, amb 10,2 milions, i la restitució de l’Avinguda Rambleta i l’aparcament junt al camp de futbol Mundial 82, amb un pressupost de 9,1 milions.
En conjunt, els principals projectes considerats estratègics mobilitzen una inversió superior als 25,4 milions d’euros i es troben ja en distintes fases de tramitació tècnica i administrativa. Alguns començaran prompte les obres, mentres que altres ja compten amb projectes en redacció, memòries aprovades ou encàrrecs formalitzats.
Pel que fa a les competències autonòmiques, la Generalitat assumix la responsabilitat dels equipaments del Centre de Salut, pendent encara del lliurament de l’obra final, així com de l’IES Berenguer Dalmau i del Conservatori de Música José Manuel Izquierdo.
Un volum de treball sense precedents
Entre el pressupost municipal de 2026 i les ajudes vinculades a la reconstrucció, Catarroja ha de gestionar prop de 249,2 milions d’euros. Esta quantitat equival a 10,7 pressupostos municipals com el de 2024, l’últim pressupost ordinari aprovat.
Tot este volum econòmic recau sobre una plantilla d’uns 200 empleats públics, dels quals 43 són interins. Entre este personal es troba l’únic arquitecte municipal, que ha d’afrontar una càrrega tècnica molt elevada per a tramitar i supervisar les obres.
Davant d’esta situació, l’Ajuntament assenyala que no hi ha una relació equilibrada entre els recursos econòmics que s’han posat a l’abast dels municipis i la capacitat tècnica i administrativa disponible per a executar-los. Segons remarques municipals, ‘el problema actual no pot reduir-se a si existixen o no recursos econòmics. Els fons existixen. El repte és convertir-los en obres dins d’uns terminis raonables i amb totes les garanties’.
