L’Hospital Clínic de València comença a realitzar trasplantaments renals

L’Hospital Clínic Universitari de València ha realitzat el seu primer trasplantament renal després que obtinguera l’oportuna autorització com a centre trasplantador. Suposa una fita per al centre valencià que se suma així als dos hospitals de la ciutat de València que ja realitzaven aquest tipus de trasplantaments, l’Hospital la Fe i l’Hospital Doctor Peset. La incorporació d’aquesta activitat de trasplantament renal suposarà millorar les xifres i, amb això, la supervivència i qualitat de vida de moltes persones.

L’Hospital Clínic porta realitzant trasplantaments d’òrgans des de l’any 1980, una activitat que s’ha incrementat un 200% des de l’any 2015. A més, l’hospital ha sigut pioner implantant la donació en asistòlia controlada (DAC) mitjançant el dispositiu ECMO (oxigenació per membrana extracorpòria). També porta desenvolupant des de l’any 2018, juntament amb l’Hospital La Fe, el programa d’ECMO mòbil per a donació en asistòlia controlada, un programa en el qual equips de tots dos centres es desplacen a qualsevol centre de la Comunitat per a poder dur a terme aquest tipus de donació.

«Estem molt satisfets i orgullosos que l’Hospital Clínic de València passe a augmentar la llista dels centres trasplantadores de la Comunitat i permeta incrementar encara més les bones dades de trasplantaments d’òrgans que ja registrem. Suposa a més un reconeixement al treball dut a terme per part de tots els professionals durant tots aquests anys quant a donació i trasplantament» ha explicat Rafael Badenes, coordinador de trasplantaments de l’Hospital Clínic i cap de secció del Servei d’Anestesiologia i Reanimació del mateix centre.

Per part seua, José Luis Górriz, cap de Servei de Nefrologia de l’Hospital Clínic de València ha explicat «Espanya és el país amb major taxa de donació d’òrgans en el món i amb major taxa de realització de trasplantaments renals. Però cada vegada se sumen nous reptes per a mantindre aqueix primer lloc mundial. El primer repte és aconseguir optimitzar els òrgans en un sistema en el qual la donació en asistòlia suposa el 35% de les donacions«.

«En aquesta situació, l’escurçament del temps que passa des que s’extrau l’òrgan i s’implanta és crucial per als resultats del trasplantament renal. En aquest context, una adequada estratègia logística i de col·laboració entre centres trasplantadores permetrà un millor aprofitament dels òrgans a la Comunitat Valenciana» ha afegit José Luis Górriz.

De la mateixa manera ha posat l’accent en la importància del treball conjunt entre centres: «Aquest treball conjunt entre hospitals és necessari per a mantindre un continu creixement en la donació i trasplantaments i millorar en les llistes d’espera de pacients pendents d’un òrgan«.

«La realització de trasplantament renal a l’Hospital Clínic Universitari de València implica que ha existit un treball conjunt i reeixit de múltiples serveis i tots els estaments sanitaris de l’hospital per a poder oferir resultats òptims als pacients amb malaltia renal» ha explicat José Luis Górriz.

Un 42,8% més de trasplantaments en el primer trimestre en la Comunitat

La incorporació de l’hospital Clínic Universitari als hospitals que realitzen trasplantament renal i les noves estratègies plantejades per la Conselleria de Sanitat i Salut Pública tenen l’objectiu de millorar la taxa de trasplantament renal en la Comunitat.

Durant els tres primers mesos d’enguany, la Comunitat Valenciana ha incrementat la seua activitat trasplantadora en un 42,8% i s’ha registrat un 12,2% més de donants d’òrgans respecte al primer trimestre de 2021.

En aquest sentit, de gener a març, els hospitals valencians han realitzat 79 trasplantaments de renyó, 32 hepàtics, 12 cardíacs, 15 de pulmó i 2 de pàncrees.

Últimes notícies

Sagunt a Escena obri la 43a edició amb dos obres inspirades en el Segle d’Or

El Teatre Romà estrena 'El Narciso en su opinión', mentre l''Off Romà' combina teatre clàssic i dansa contemporània

El dèficit de la Comunitat Valenciana baixa al 0,71% del PIB fins als 1.180 milions

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana s’ha reduït una dècima fins al 0,71% del PIB, amb 1.180 milions acumulats fins maig, en un context de menor gasto per la dana i superàvit de la Seguretat Social.

1,7 milions de la Diputació per als pobles afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

La Diputació de Castelló ha aprovat una modificació pressupostària d’1,7 milions d’euros per a impulsar la recuperació dels municipis danyats per l’incendi forestal declarat el 25 de juliol a la Serra d’Espadà, amb ajudes específiques per a pobles menuts i convenis per a la Vall d’Uixó i Onda.

Un accident a l’A-7 col·lapsa el trànsit a Bétera en ple inici d’operació eixida

Un accident sense víctimes mortals a l’A-7 a l’altura de Bétera ha provocat fins a 17 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona i 13 en sentit Alacant, coincidint amb l’operació especial d’estiu.

Un jutjat de València rebutja ampliar la causa contra l’excomissionat de la DANA

El jutjat que investiga la presumpta falsificació del títol universitari de José María Ángel ha descartat ampliar la instrucció als delictes de prevaricació i nomenament il·legal en no vore indicis que els responsables polítics conegueren la possible manca de titulació.

El Consell reclama una investigació ràpida i responsabilitats penals pels incendis

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha agraït la faena dels efectius que lluiten contra l’incendi de la Vall d'Uixó i ha reclamat una investigació ràpida i conseqüències penals. També ha criticat que, quatre anys després de l’incendi de Bejís, les víctimes continuen sense ser resarcides ni tindre procediment judicial obert.

El jutjat de la dana crida a declarar el cap de la Policia de Turís i incorpora proves de Carlet

La Secció Civil i d'Instrucció de Catarroja ha citat com a testimoni el cap de la Policia Local de Turís i ha incorporat a la causa documentació aportada per l'alcaldessa de Carlet. La jutgessa també ha ordenat informes per danys morals vinculats a una víctima mortal i ha demanat més proves documentals.

Els grans eclipsis dels segles XIX i XX que van obrir ponts polítics entre països

El catedràtic Pedro Ruiz-Castell destaca com els grans eclipsis solars dels segles XIX i XX van impulsar col·laboracions científiques internacionals i van servir com a via de diplomàcia en moments de tensió política. Diverses expedicions vinculades a la Universitat de València i a observatoris espanyols van ser clau en este procés.
FILMOTECA D'ESTIU