S’acorda el calendari de diumenges i festius oberts per al 2020

Els dies autoritzats està previst un increment en l’afluència de gent   | València Diari

 

El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, ha presidit l’Observatori Valencià del Comerç, que ha aprovat el calendari d’obertura en què els comerços podran estar oberts a nivell valencià: 2 en gener, 3 en abril, 1 en juliol, 1 en agost, 1 en octubre i 3 en desembre.

 

El calendari de diumenges o festius que s’autoritza s’ha aprovat en una votació que ha obtingut el suport de la majoria dels seus integrants i regula els dies en què poden obrir els comerços a nivell valencià, excepte en les Zones de Gran Afluència Turística –de València Ciutat i d’Alacant– que tenen 38 els diumenges i festius en què poden obrir.

 

Els dies concrets aprovats per l’observatori seran els:

Gener: 5 i 12 (diumenges).

Abril: 2, 10 i 12 (Setmana Santa).

Juliol: 5 (diumenge).

Agost: 15 (Mare de Déu d’Agost).

Octubre: 12 (Mare de Déu del Pilar).

Desembre: 6, 13, 20 (diumenges).

 

Amb tot, a este calendari general que afecta a tots els municipis valencians, cal exceptuar el 15 d’agost per a la Ciutat de València en què, per un acord previ, s’ha disposat que eixe dia serà festiu i no es podrà obrir. Tot això, sense comptar amb les Zones de Gran Afluència Turística, que tenen més festius i diumenges autoritzats a l’obertura.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.