Segons anuncia una investigació científica, els gats domèstics poden desenvolupar una malaltia greu que podria ser provocada per les substàncies químiques comunes que tots podem tindre en les nostres cases.
Segons indica l’estudi, publicat a la revista científica ‘Enviromental Science & Technology’, els responsables de fer la investigació s’han basat en proves amb 78 gats domèstics que han superat els set anys de vida. Segons els resultats, el 50% dels gats patixen hipertiroïdisme.
L’hipertiroïdisme afecta tant a persones com a animals
Esta malaltia es produïx quan hi ha un excés de la funció de la glàndula tiroide, que provoca un augment del metabolisme corporal. Això afecta tant a les persones com als animals i repercutix en el pes, però també pot afectar en el nivell d’energia física i en l’estat d’ànim. Per a arribar a obtindre els resultats de l’estudi, els investigadors han posat a tots els gats que han participat collarets de silicona durant tota una setmana. La funció dels collarets ha sigut la de recol·lectar mostres químiques diminutes que es recollien quan els gats s’estiraven.
Els resultats de la investigació han deixat vore que els gats que patixen la malaltia han estat exposats a nivells més alts de fosfats que els que no la patixen. D’esta forma, els gats que viuen en cases a on hi havia mobles entapissats i en els que s’usava ambientadors estaven més exposats que els que no al fosfat. A demés, també s’ha descobert que els gats sense hipertiroïdisme, però amb nivells més elevats d’una hormona que està relacionada amb la malaltia, estaven exposats a més fosfat que els gats que tenen un nivell hormonal normal.
Fins als anys 70, l’hipertiroïdisme en gats era una malaltia considerada molt estranya. Fins a este moment no s’usaven amb freqüència productes amb PBDE. El PBDE és un grup de substàncies químiques que es feien servir en la indústria relacionada en l’àmbit del moble i també en els electrodomèstics.
No va ser fins a l’any 2004 quan es va retirar del mercat, però la seua presència encara és detectable en cases antigues. No obstant això, el fet de què les taxes d’hipertiroïdisme seguisquen sent altes es pot explicar en el fet de què els gats viuen més anys que abans o en què els diagnòstics que es fan hui són millors que els d’abans. Segons els càlculs aproximats, fins a un 10% dels gats que tenen més edat patixen d’hipertiroïdisme. No s’ha d’oblidar que és una malaltia que afecta els éssers humans.
