Investigadores valencianes han analitzat en mostres de llet materna de dones infectades per coronavirus, la presència d’RNA viral i d’anticossos específics contra la infecció.
En cap mostra de llet es va detectar el virus SARS-CoV-2. No obstant això, en la majoria sí que hi havia anticossos per a defensar d’ell al nounat. Es tracta dels primers estudis d’este tipus a Espanya, i primers a nivell mundial a comparar els efectes de les vacunes en la llet materna.
La investigació, promoguda des del Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de València, la coordinen la Dra. Cecilia Martínez Costa (cap de Servei de Pediatria d’Hospital Clínic i investigadora principal del Grup de Nutrició Pediàtrica d’Incliva) i la Dra. Mª Carmen Collado, investigadora de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments, centre pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques (IATA-CSIC).
Les investigadores porten anys treballant en la composició de la llet materna en relació amb factors defensius, entre ells la microbiota, i compaginen experiència en investigació clínica, bàsica i aplicada.
En una primera aproximació, les investigadores van analitzar en mostres de llet materna de dones infectades per SARS-CoV-2, la presència d’RNA viral i d’anticossos específics. La inclusió en l’estudi de les voluntàries va resultar de la determinació sistemàtica realitzada a totes les gestants abans del part.
En cap mostra de llet es va detectar el virus. No obstant això, en la majoria sí que hi havia anticossos específics IgA, IgG i IgM enfront de proteïnes estructurals del SARS-CoV-2 com el denominat Receptor Binding Domain (RBD), així com enfront de proteïnes no estructurals com la proteasa principal (MPro), analitzada per primera vegada en la llet materna.
“Estos resultats sustenten de manera evident la importància de recomanar la lactància materna de manera sistemàtica en tots els casos en els quals la mare tinga poca o nul·la simptomatologia”, conclou la doctora Martínez Costa.
En una segona fase, el grup d’investigació va estudiar els efectes de la vacunació en dones lactants. Es va analitzar la presència d’anticossos anti-SARS-Cov-2 en 75 dones lactants vacunades i es va demostrar la presència d’anticossos específics (IgA i IgG) enfront de SARS-CoV-2.
A més, aquests anticossos van variar en funció de la vacuna rebuda i de si les mares havien patit prèviament la infecció. Es van estudiar mostres de 75 voluntàries (30 dones amb vacunació completa de Pzifer, 21 completa de Moderna i 24 AstraZeneca amb la primera dosi). En tots els casos es va produir una resposta a la vacunació amb elevació d’anticossos enfront de SARS-CoV-2, molt més intensa després de la segona dosi.
“La lactància materna és una prioritat, i encara necessitem més estudis dirigits a confirmar el potencial paper protector d’aqueixos anticossos presents en la llet materna enfront de la COVID-19 en xiquets”, afig María Carmen Collado, investigadora del IATA-CSIC.
En dones que havien passat la infecció, els nivells d’anticossos després de la primera dosi de vacuna van ser tan alts com en els casos de dones sanes amb les dos dosis de vacuna.
Un treball multicèntric que continua en marxa
L’estudi ‘Identificació del SARS-Cov-2 en llet materna com a potencial vehicle de transmissió vertical del virus o de protecció enfront de la malaltia. Impacte de les vacunes’ continua en marxa per a elucidar la duració de la presència d’anticossos específics en la llet materna i la seua eficàcia en la protecció d’els/les lactants alletats, així com per a estudiar l’efecte de les noves pautes de vacunació i la resposta d’anticossos en la llet materna.
La investigació ha comptat amb la participació de l’Hospital Universitari Doctor Peset i de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, així com amb centres de Barcelona (Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic), Granada (Hospital Sant Cecilio) i Saragossa (Hospital Clínic Universitari Ufanós Blesa), així com diverses universitats (Jaume I de Castelló, Barcelona i Granada).
