El crespó que la Mare de Déu ha lluït per les víctimes de la pandèmia entra al museu

 

El Museu Marià (MUMA) de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats exposa des d’esta setmana el crespó negre que ha lluït la imatge de la Mare de Déu durant un mes en senyal de dol pels morts pel coronavirus. El crespó negre és un llaç de tela amb pedreria confeccionat per la Cambrera de la Mare de Déu dels Desemparats.

 

Esta obra que ja forma part del museu és la que ha lluït la imatge principal de la patrona de València des del 7 de maig fins al 6 de juny passats com a signe de dol per les persones mortes per la pandèmia, i que va ser retirat en acabar els deu dies de dol oficial decretats en Espanya.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

Igualment el MUMA exhibix des d’ara una obra de 1871, titulada ‘Quadre-exvot de la Mare de Déu dels Desemparats‘, de l’artista valencià Antoni Bergon López (1833-1892), que incorpora una «creu antiga de fusta i metall amb vint relíquies de sants», segons explica María Ángeles Gil, directora del MUMA. La pintura escenifica «la curació del magistrat Francisco Escolano per intercessió de la Mare de Déu dels Desemparats» i en ella estan representats la Verge, el malalt i els seus familiars.

 

En l’obra es fa constar que el quadre va ser beneït en 1872 per l’arquebisbe de València del moment, el Sr. Marià Barrio Fernàndez, qui «va concedir huitanta dies d’Indulgència Plenària cada volta que els fidels resaren o feren un acte de fe davant de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats representada en el quadre».

Últimes notícies

Villar defensa la transparència del govern del PP en la comissió sobre Les Naus

El vicealcalde d'Alacant Manuel Villar defensa que el govern del PP està aportant tota la informació en la comissió que investiga possibles irregularitats en l'adjudicació de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la platja de San Juan, i compara esta actitud amb el cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar, assegura que el govern del PP ha complit amb la transparència i la col·laboració en la comissió que investiga possibles irregularitats en l’adjudicació de vivendes públiques de la promoció de Les Naus a la Platja de San Juan, i compara esta actuació amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, assegura que el govern del PP ha facilitat tota la informació sobre Les Naus i critica el PSPV-PSOE per l'expedient a una tècnica a Alcoy.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar, assegura que el govern del PP ha facilitat tota la documentació sobre la promoció de Les Naus i rebutja les crítiques de falta de transparència, comparant la gestió amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar, assegura que el govern del PP ha oferit tota la informació en temps real sobre la investigació de les vivendes públiques de Les Naus i retreta a l’esquerra les seues crítiques, comparant el cas amb l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa la gestió del PP en Les Naus i nega falta de transparència a Alacant

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, ha defensat que el govern del PP està col·laborant i sent transparent en la comissió que investiga possibles irregularitats en l'adjudicació de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de Sant Joan, i ha comparat esta situació amb el cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.