El crespó que la Mare de Déu ha lluït per les víctimes de la pandèmia entra al museu

 

El Museu Marià (MUMA) de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats exposa des d’esta setmana el crespó negre que ha lluït la imatge de la Mare de Déu durant un mes en senyal de dol pels morts pel coronavirus. El crespó negre és un llaç de tela amb pedreria confeccionat per la Cambrera de la Mare de Déu dels Desemparats.

 

Esta obra que ja forma part del museu és la que ha lluït la imatge principal de la patrona de València des del 7 de maig fins al 6 de juny passats com a signe de dol per les persones mortes per la pandèmia, i que va ser retirat en acabar els deu dies de dol oficial decretats en Espanya.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

Igualment el MUMA exhibix des d’ara una obra de 1871, titulada ‘Quadre-exvot de la Mare de Déu dels Desemparats‘, de l’artista valencià Antoni Bergon López (1833-1892), que incorpora una «creu antiga de fusta i metall amb vint relíquies de sants», segons explica María Ángeles Gil, directora del MUMA. La pintura escenifica «la curació del magistrat Francisco Escolano per intercessió de la Mare de Déu dels Desemparats» i en ella estan representats la Verge, el malalt i els seus familiars.

 

En l’obra es fa constar que el quadre va ser beneït en 1872 per l’arquebisbe de València del moment, el Sr. Marià Barrio Fernàndez, qui «va concedir huitanta dies d’Indulgència Plenària cada volta que els fidels resaren o feren un acte de fe davant de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats representada en el quadre».

Últimes notícies

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.

Este sera l’estiu amb mes mitjans contra els incendis forestals a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana compta este estiu amb el major dispositiu de prevencio i extincio d’incendis forestals de la seua historia, amb 4.401 professionals i quasi 300 milions d’euros de pressupost.

Algemesí acollirà divendres la segona reunió per a coordinar la reconstrucció després de la dana

La segona reunió de la Comissió Mixta entre la Generalitat i el Govern d'Espanya per a coordinar la reconstrucció després de la dana de 2024 se celebrarà este divendres a l'Ajuntament d'Algemesí, amb Juanfran Pérez Llorca i Ángel Víctor Torres al capdavant.

Un jutjat de Paterna declara injust el fusellament d’un regidor republicà en 1939

El Jutjat d’Instrucció número 5 de Paterna ha reconegut en un auto que José Manuel Murcia Martínez, regidor d’Ayora afusellat en 1939, va ser condemnat sense proves ni garanties. La resolució arxiva la causa per falta d’imputats vius però obri vies de reparació per a la família.