L’hospital de la Ribera ampliarà urgències per a crear una zona de pacients positius amb entrada independent

 

Actualització 20/01/2021 a les 12.50 hores. L’Hospital de la Ribera d’Alzira, en la Ribera (València), ha iniciat obres d’ampliació i reforma en el servici d’Urgències, «sense interferir en l’atenció sanitària», amb el doble objectiu de pal·liar la deficiència estructural d’espais des de la seua obertura fa 21 anys i de reforçar la diferenciació entre pacients COVID i no COVID amb una separació física arquitectònica.

 

Esta ampliació, que finalitzarà previsiblement en les pròximes setmanes, permetrà crear una zona per a pacients positius i sospitosos de Covid-19 amb una entrada independent des del carrer. Ho avança el departament de salut davant de les crítiques d’aquest dimarts de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI·F) per la «situació caòtica» en este hospital.

 

La Ribera, en un comunicat, afirma que actualment hi ha pacients en Urgències pendents de passar a les plantes d’hospitalització «a mesura que vagen quedant llits lliures» al llarg del dia. És més, assegura que «mai» ha anunciat que s’anara a instal·lar un hospital de campanya en el recinte hospitalari.

 

També defensa que disposa de circuits funcionals diferenciats per a Covid-19 i uns altres, «garantint en tot moment la seguretat de pacients i professionals. En el moment de pandèmia en el que es troba tot el país, i també el departament de salut de la Ribera, l’Hospital d’Alzira està aplicant el seu pla de contingència amb la finalitat d’oferir als pacients l’assistència sanitària que necessiten», subratlla.

 

CSIF diu que l’hospital de la Ribera està «desbordat» i urgix a instal·lar l’hospital de campanya

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) critica «la situació caòtica» que, segons assegura, s’està produint en l’Hospital de la Ribera d’Alzira que està «desbordat per l’acumulació de pacients amb Covid-19 en urgències i la falta de mitjans». El sindicat urgix a la instal·lació de l’hospital de campanya «que es va anunciar en la primera ona de la pandèmia i del que encara no se sap».

 

La central sindical assenyala, en un comunicat, que este matí més de 50 persones que han acudit a Urgències esperaven per a ser traslladades a llit en un recinte hospitalari que compta ja amb 250 pacients ingressats. «L’escassa previsió del que era més que possible que poguera ocórrer al costat de la deslligada incidència de positius en el departament de salut ha generat una situació caòtica», explica.

 

CSIF alerta de «l’enorme pressió assistencial», amb «desenes de pacients esperant en Urgències pendents d’ingrés hospitalari i sense tot just llits d’intensius, amb una Direcció que demostra que manca d’eines per a afrontar esta situació». El sindicat recalca que «els treballadors es troben totalment extenuats per falta de mitjans humans, amb múltiples contagis entre ells i la falta d’unes instal·lacions que permeten treballar en unes condicions mínimes de qualitat».

 

«L’hospital seguix sense disposar d’un doble circuit de pacients respiratoris en Urgències. Tampoc ens han informat de quan acabaran les obres que van començar tard per a remeiar parcialment el dèficit estructural», lamenten. CSIF constreny a condicionar l’hospital de campanya i al fet que s’instal·le a la porta de l’actual recinte hospitalari, de manera que, «com a mínim, servisca per a tractar als pacients que arriben a les portes i no tenen patologia covid i alleujar en part la situació».  De la mateixa manera, reclama més professionals.

Últimes notícies

PSPV i Compromís estudien una llista conjunta al Senat el 29 de novembre

La plataforma Senadores y Senadoras por la Democracia ha revelat que PSPV-PSOE i Compromís valoren acudir junts al Senat el 29 de novembre, dins d’una crida estatal a candidatures progressistes conjuntes.

Els sindicats tomben el calendari de negociació educatiu proposat per la Conselleria

La majoria de sindicats educatius han rebutjat el calendari de 47 meses de negociació proposat per la Conselleria d'Educació per al curs 2026-2027, perquè no incorpora les principals reivindicacions que van originar la vaga de maig i juny. Demanen reprendre de manera immediata els temes pendents, com la recuperació de poder adquisitiu, la millora de l'educació en valencià i la reducció de ràtios.

València exhibix l’espasa de Jaume I i allarga la mostra de la Reial Senyera pel 9 d’Octubre

L’Ajuntament de València ha obert en el Saló de Cristall una mostra especial amb la Reial Senyera i l’espasa de Jaume I, que eixirà en la Processó Cívica per primera vegada en 50 anys. La programació del 8 i 9 d’Octubre combina actes institucionals, música tradicional, pólvora i la mascletà a la plaça de l’Ajuntament.

La jutgessa de la DANA rebutja una nova víctima per lesions psíquiques

La jutgessa de Catarroja ha refusat que un home s’incorpore com a víctima per lesions psíquiques en la causa de la DANA, però ha admés noves proves i una declaració testifical d’un bomber de València.

La crisi de la vivenda marcarà el pròxim ple de Les Corts amb xoc de models entre blocs

El ple de Les Corts de la pròxima setmana estarà marcat pel debat sobre la crisi de la vivenda, amb iniciatives enfrontades de PP, PSPV, Compromís i Vox sobre preus, VPO, ajudes fiscals i immigració.

Pérez Llorca carrega contra l’amnistia de la malversació per “ambició de poder”

El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha expressat la seua indignació per l’aval del Tribunal Constitucional a l’amnistia del delicte de malversació i ha assenyalat el PSOE per “massa corrupció i massa impunitat”.

Els activistes de Greenpeace absolts a València després de cinc anys d’incertesa

Un jutjat de València ha absolt els 11 activistes de Greenpeace acusats de desordes públics agreujats per una acció al port de Sagunt en 2021. L’organització celebra que es reconega el caràcter pacífic de la protesta i defensa el dret a manifestar-se.

La Comunitat Valenciana es manté entre les autonomies amb menys sanitat privatitzada

La Comunitat Valenciana figura entre les autonomies amb menor grau de privatització sanitària, amb un índex 19, tot i que la despesa en assegurances privades per habitant s’ha disparat quasi un 78 % des de 2014.