La realitat en hospitals, centres de salut i consultes és contundent: les agressions a sanitaris van en augment, però denunciar marca la diferència. En 2024 s’han registrat més de 17.163 incidents en el sistema sanitari, una mitjana de 47 al dia, la majoria en forma de coaccions i amenaces. Així i tot, només s’han presentat 406 denúncies, que han derivat en 106 detencions. La dada clau és dissuasiu: cap d’eixos detinguts ha tornat a agredir.
Denunciar frena la reincidència
Els especialistes que treballen amb el sector sanitari assenyalen que el primer avís a la policia i la posterior detenció tallen l’escalada de violència. Encara que s’estima entorn del 17% la taxa general de reincidència entre agressors, els arrestos per estos fets en 2024 no han generat nous atacs per part d’eixes mateixes persones. L’explicació és directa: el pas per comissaria i la possible compareixença judicial tenen un efecte exemplaritzant que fa que molts agressors no repetisquen.
Les xifres dibuixen el problema i, alhora, la seua solució més immediata. Dels més de 17.163 incidents, el 85% van ser amenaces o coaccions, fins a 14.217 casos; els restants, prop de 3.000, van ser agressions físiques, unes huit al dia. Malgrat eixe volum, les 406 denúncies registrades suposen encara una fracció del total, encara que creixen un 39% respecte a 2023. La infradenuncia permet que molts episodis queden impunes i s’assumisquen com a part del treball, alguna cosa que els experts rebutgen de pla.
Llei uniforme i servicis amb major risc
Des de les organitzacions mèdiques es reclama una normativa homogènia en tot el país que unifique criteris i reduïsca la disparitat de sentències. La fragmentació actual deixa a professionals i gestors sense un marc clar i dificulta la prevenció. Se subratlla que l’origen de moltes tensions no està en l’acompliment individual del professional, sinó en problemes organitzatius com a demores i expectatives no resoltes.
Els àmbits amb major incidència són Urgències i salut mental, que concentren al voltant del 55% dels casos. També es registren nombrosos incidents en atenció primària i en visites domiciliàries, on el professional treballa amb menys suports i major vulnerabilitat. En estos escenaris, una queixa per l’espera o per un resultat clínic advers pot virar cap a l’insult i, si no s’actua, desembocar en espentes o colps. La recomanació és clara: davant el primer indici d’amenaça, activar els protocols i avisar a la policia.
El problema transcendix els hospitals.
En farmàcies es notifiquen episodis lligats a la falta puntual de medicaments, a límits de la recepta electrònica o a la pressió d’usuaris que arriben autodiagnosticats després de consultar en internet o amb ferramentes d’intel·ligència artificial. El professional farmacèutic ha de dedicar temps a reconduir la situació, explicar riscos i derivar al metge per a una avaluació segura abans de qualsevol tractament.
Des de la Fiscalia es recorda que fins i tot els crits persistents en una sala d’espera alteren l’orde en un establiment obert al públic. Telefonar a la policia no és un recurs extrem, sinó una mesura de protecció per als professionals i la resta d’usuaris. Denunciar no sols perseguix l’agressor: prevé noves agressions i reforça la seguretat de tot el sistema sanitari.
