La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació “Loverboy”, ha procedit a la investigació de 13 persones com a presumptes autors de nombroses estafes amoroses, realitzades a través d’internet, tots ells d’origen Nigerià i la majoria residents a Espanya, amb connexions en altres països com Itàlia, el Regne Unit i Nigería.
L’operació es va iniciar al juny de 2021, quan una de les víctimes va posar en coneixement de la Guàrdia Civil que havia sigut estafada a través d’internet durant mesos. Els autors s’havien guanyat la confiança de la víctima per a posteriorment simular situacions de risc i necessitat, aconseguint d’aquesta manera, que aquesta persona realitzara transferències bancàries, arribant en alguns dels casos a imports superiors als 34.000 euros.
Durant el desenvolupament de la investigació la Guàrdia Civil va detectar a nou víctimes de nacionalitat espanyola, amb residència en les localitats de Huelva, Madrid, Barcelona, València, Alacant, Oviedo i País Basc. Després de contactar amb elles, moltes d’elles estaven sent estafades en aqueixos moments, sent alertades i informades pels agents recomanant que acudiren al més prompte possible a presentar denúncia.
També es van localitzar tres víctimes més fora del territori espanyol, sent aquestes de nacionalitat xinesa, polonesa i francesa.
Compra de criptomonedes
Els estafadors haurien aconseguit cometre estafes per valor superior a 250.000 euros, invertint gran part dels diners obtinguts en la compra de criptomonedes en diferents plataformes estrangeres.
Aquest tipus d’estafa, també denominada del “fals nóvio/a virtual”, consisteix en el fet que el delinqüent, aprofitant-se de la situació de vulnerabilitat psicològica que sol presentar la víctima, es crea una identitat falsa. En alguns dels casos, es fan passar per actors i actrius de Hollywood, fingint un interés amorós o sexual, el qual sol desembocar en una relació de tipus virtual que pot durar fins i tot diversos mesos fins a aconseguir guanyar-se la confiança de les víctimes.
Una vegada que s’estableix un vincle entre tots dos i la víctima mostra una certa confiança, comença a sol·licitar-li diners, al·legant que no pot disposar del seu propi patrimoni, ja que es troba en un altre país, que és per a causes benèfiques o per a poder donar eixida a una herència milionària de la qual és receptor. Atés que aconsegueix aquestes primeres disposicions de diners, l’engany sol continuar fent-li creure a la víctima que vindrà a viure a Espanya.
Però perquè això succeïsca, els estafadors continuaran reclamant-li diners, amb la suposada finalitat de pagar bitllets d’avió, enviar equipatges o objectes de valor que segons el delinqüent, queden retinguts en la duana si no es paguen els imports que determinen les autoritats estrangeres, introduint així urgència a la petició.
Les víctimes després de ser estafades queden en una situació econòmica precària, arribant fins i tot a sol·licitar préstecs per a poder obtindre els diners que posteriorment envien als estafadors.
Aquest tipus d’estafes, que combinen el component psicològic amb els coneixements tecnològics per part dels delinqüents, es donen de manera habitual. En moltes de les ocasions les víctimes no acudeixen a denunciar els fets pel que es recorda la necessitat d’interposar denúncia perquè els mateixos puguen ser investigats.
La investigació duta a terme, ha comptat amb la col·laboració de l’Autoritat Judicial i de diverses entitats financeres per al seu esclariment i resolució.
Des de la Guàrdia Civil es recomana no confiar en contactes desconeguts que sol·liciten transferències de diners. A més es recomana denunciar aquests fets com més prompte millor per a l’inici de les investigacions.
