Dos agents declaren al jutjat sobre la gestió de la dana
Dos agents mediambientals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer han declarat davant el jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal per la gestió de la dana i han explicat que els barrancs de la demarcació es quedaven sense vigilància a les vesprades perquè el seu servici sol estava operatiu fins a les 17.00 hores.
El primer dels agents, responsable de les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, ha relatat com a testimoni que, a mitjan matí, el cabal del riu Magre al seu pas per Algemesí era normal. Segons ha precisat, entre les 10.30 i les 11.00 hores no apreciava res fora de l’habitual, una dada rellevant perquè mostra que l’episodi de pluges es va agreujar després d’eixa franja horària.
Posteriorment, es va desplaçar al costat del responsable de la subzona de València, Salvador Tarassona, al municipi de Tous, on ja van trobar dificultats per a accedir al nucli urbà. Eixa complicació en els accessos reflectia que la intensitat de la pluja estava començant a afectar la mobilitat i a la capacitat de supervisar sobre el terreny els llits i barrancs de la zona.
Al voltant de les 14.00 hores, els dos van tornar a Algemesí i van comprovar que el nivell del riu Magre havia augmentat de forma molt significativa. L’agent ha assenyalat que faltava mig metre perquè el riu es desbordara, una situació que, en la seua opinió, no era comparable a la d’altres danes anteriors que havia conegut. Per a deixar constància, van prendre fotografies i les van compartir en un grup de WhatsApp que utilitzen per a intercanviar informació interna.
Segons la seua declaració, la informació que circulava en eixe grup de WhatsApp no reflectia la verdadera gravetat del que estava ocorrent en la zona. Eixa falta de percepció clara del risc contribuïa al fet que no s’activaren mesures addicionals ni reforços específics, malgrat que el cabal del riu ja estava prop del desbordament.
L’agent ha indicat que el seu torn finalitzava a les 15.00 hores, encara que el servici es considera operatiu fins a les 17.00 hores. Eixe dia no se li van demanar hores extra ni va rebre noves ordes per a prolongar la vigilància més enllà de l’horari habitual, malgrat l’empitjorament de la situació. També ha explicat que no van rebre cap trucada del Centre de Coordinació d’Emergències, ni des d’eixe organisme es van posar en contacte amb ells per a recaptar dades o donar instruccions.
Durant la seua intervenció davant la jutgessa instructora, l’agent ha insistit que eixe dia va realitzar únicament funcions ordinàries, sense instruccions especials ni ordes d’adaptar el seu treball a l’alerta per la dana. Ha afegit que no van tindre interacció amb policies locals, guardes rurals ni Guàrdia Civil, la qual cosa, en conjunt, dibuixa un escenari en el qual cada cos actuava amb poca coordinació directa sobre el terreny.
Diluvi a Cheste i vigilància dispersa
En la mateixa sessió ha declarat una altra agent mediambiental, adscrita al sector 52, que cobrix els municipis de Buñol, Real, Montserrat, Llombai i la pedania de Ortunas, en el terme de Requena. El seu testimoniatge permet reconstruir com van evolucionar les pluges en un altre punt de la conca i quin tipus de seguiment es va fer dels llits secundaris.
Esta agent ha relatat que va començar la jornada en el seu domicili fent tasques d’oficina fins aproximadament les 08.30 hores. A eixa hora va eixir en el seu vehicle i, al circular per l’autovia A3 en direcció a Cheste, es va trobar amb un diluvi tremend que el va obligar a detindre el cotxe. Eixa intensitat de pluja tan primerenca en el dia anticipava un episodi de precipitacions molt fortes en la zona.
Després es va desplaçar a Siete Aguas, Alborache, Turís i, finalment, va baixar fins a Carlet, recorrent diferents municipis per a observar l’estat dels llits i els efectes de la pluja. Ha indicat que, quan veia alguna cosa que li cridava l’atenció, ho comunicava al seu cap, Salvador Tarazona, de manera que la informació es traslladava internament però sense un reforç específic de personal ni un canvi formal en el tipus de servici que prestava.
Segons ha explicat, durant el matí hi havia aigua en el riu Buñol, que desemboca en el riu Magre i, per tant, influïx directament en el seu cabal. No obstant això, el nivell no li va semblar superior al d’altres ocasions, per la qual cosa no va detectar en eixe moment un risc immediat de desbordament. També ha assenyalat que eixe dia no va arribar a veure el barranc de Poio, un altre llit rellevant en la zona, la qual cosa implica que no es va comprovar sobre el terreny la seua situació concreta malgrat la intensitat de la pluja.
L’agent ha detallat que la seua funció aquell dia va ser l’habitual: labors de vigilància sobre el terreny i seguiment dels llits. Ha matisat, no obstant això, que quan es declara una alerta roja per pluges, des del punt de vista de la protecció de riscos laborals, no haurien d’eixir al camp, la qual cosa introduïx una contradicció entre la necessitat de controlar els rius i barrancs i les normes de seguretat per al personal.
Cap al migdia, al voltant de les 12.00 hores, li va cridar l’atenció un llit a Turís que normalment roman sec i eixe dia portava aigua. Eixe canvi és significatiu perquè mostra com, a mesura que avançava el matí, el temporal anava activant barrancs que en condicions normals no presenten flux visible. Insight: aquesta progressió temporal podria haver exigit una intensificació del seguiment quan es detectaven activacions inesperades.
L’agent mediambiental ha assegurat que desconeixia que la persona encarregada de la rambla de Poio es trobava de baixa, per la qual cosa pensava que eixe tram estava cobert. Igual que el seu company, ha subratllat que no existix torn de vesprada per a la seua categoria professional, de manera que a les vesprades no hi ha vigilància presencial en els barrancs ni en els llits al seu càrrec, fins i tot en situacions de fortes pluges com la viscuda durant la dana.
