El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat la immediata aprovació d’un Decret llei que contempla destinar ajudes de 300 euros a les persones treballadores autònomes amb la finalitat de pal·liar l’increment dels costos energètics.
Segons ha explicat durant la seua intervenció en la sessió de control de les Corts, el Decret serà aprovat abans que finalitze el mes de juny, quan s’aprove el marc temporal d’ajudes per part del Govern i la Unió Europea, per la qual cosa està previst que aquestes ajudes, que aconseguiran els 45 milions d’euros, es paguen al juliol.
Així mateix, ha explicat que el Consell també té previst destinar a través del Pla Reactiva altres 50 milions d’euros per a la indústria gas intensiva, especialment taulelleres i empreses auxiliars, que rebran fins a 400.000 euros per empresa.
Finançament autonòmic
D’altra banda, el president ha reiterat la necessitat d’aconseguir un «gran acord» que incloga tant al Partit Popular com a la resta de partits polítics, per a aprovar la reforma del sistema de finançament autonòmic, ja que, segons ha assegurat, per a revertir aquesta situació «es necessita unitat» no sols en el parlament sinó també en els àmbits social i econòmic.
En aquest sentit, ha valorat que el Govern d’Espanya haja reconegut «des del primer dia» l’infrafinançament que pateix tant la Comunitat Valenciana, com també altres autonomies, i ha reclamat que el deute històric generat per l’infrafinançament siga assumida per l’Estat.
En paral·lel, s’ha referit al suport financer rebut pel Govern de Sánchez que ha permés a la Comunitat Valenciana disposar de la major quantitat de recursos de la història durant els anys 2020 i 2021. En concret ha destacat que en 2020 la Comunitat va rebre 13.304 milions d’euros entre transferències del model, fons COVID i dèficit autoritzat, la qual cosa va suposar un 24% més que en 2019; i en 2021 els fons van aconseguir la xifra de 13.978 milions, és a dir un 30% més que en 2018, últim any del Partit Popular en el Govern.
D’aquesta manera, ha explicat que la Comunitat Valenciana és l’autonomia que major esforç inversor que ha fet en Sanitat, Educació i protecció social, amb un augment del 36,6% entre 2014 i 2020, la qual cosa ha suposat un creixement set punts percentuals major que la mitjana de les autonomies.
El cap del Consell ha subratllat que la Comunitat Valenciana té «els millors indicadors socials i econòmics de la seua història«, i ha comparat l’actual situació amb la de 2015, destacant l’increment del número a afiliats a la Seguretat Social en prop de 400.000 persones; el descens de l’atur del 23,02% al 12,85%; la reducció a la meitat de l’atur juvenil, que ha passat del 50,65% al 26,82%, o la millora de l’estabilitat laboral, atés que en 2022 un de cada dos contractes és indefinit, enfront d’un de cada 13 dels registrats en 2015.
D’altra banda, ha destacat la millora de la qualitat democràtica i l’estabilitat aconseguida en la Comunitat gràcies al diàleg social i als pactes amb els agents econòmics i socials, la qual cosa ha contribuït a l’increment de les inversions estrangeres, que s’han duplicat respecte a 2015.
Descentralització d’institucions i pacte per l’energia
Durant la sessió de control, Ximo Puig ha insistit en la seua aposta per descentralitzar les institucions de l’Estat, com realitzen altres països federals, i s’ha referit al benefici econòmic que això suposa posant d’exemple els 225 milions d’euros anuals que la seu de l’EUIPO reporta a Alacant i a la Comunitat Valenciana.
D’altra banda, ha exposat els principals objectius del Consell fins a la fi de legislatura entre els quals ha esmentat aconseguir més fons europeus; elevar a estàndards europeus l’estat de benestar valencià, que ja s’ha augmentat en 7 punts; liderar la transformació del teixit productiu valencià per a aconseguir millorar la productivitat i propiciar la sostenibilitat i suficiència energètica, i intentar aconseguir un pacte per l’energia per a descarbonitzar i aconseguir la sobirania energètica.
Així mateix, ha insistit en l’aposta del Consell per millorar l’ocupació, la sanitat, l’educació i l’atenció social, destacant l’increment de fins a 1.000 milions d’euros per al Pla Edificant o els més de 500 milions d’euros del Pla Convivint per a ampliar la xarxa de residències.
ZAL de València
En resposta a la pregunta sobre La Punta, el president ha destacat que el Consell està treballant amb la resta d’administracions públiques per a aconseguir un espai «el més respectuós possible per a la ciutadania i per a l’economia i la generació de llocs de treball«.
En aquest sentit, ha avançat que s’està plantejant la possibilitat d’ampliar les parcel·les confrontants a la Punta que encara no han sigut adjudicades, amb l’objectiu d’incorporar-los al gran corredor verd que unirà el parc de desembocadura de l’antic llit del Túria amb l’Albufera.
Finalment, ha mostrat el compromís del Consell per «buscar la compatibilitat entre la sostenibilitat i el creixement«, i ha recordat que amb el seu govern es va dissenyar per primera vegada un corredor verd que desplaçara el perímetre de la ZAL al màxim, amb zones enjardinades i espais lliures per a millorar la qualitat urbana de Natzaret i la connexió amb l’Albufera, i es va aconseguir el compromís del Port de València perquè les empreses que s’instal·len en la ZAL siguen logístiques i de valor afegit, a més que els més de 2.000 ocupacions que es crearan tinguen com a prioritat als ciutadans de Natzaret i La Punta.
