La Conselleria d’Educació proposa una pujada salarial progressiva fins a 2028 per desconvocar la vaga indefinida
La Conselleria d’Educació ha reformulat la seua oferta econòmica als sindicats docents i ha posat sobre la taula una pujada salarial progressiva de fins a 200 euros al mes fins a 2028 com proposada topall per a intentar desconvocar la vaga indefinida del professorat. Aquest plantejament es presenta com l’acord definitiu que l’administració està disposada a assumir en el marc de la Taula Sectorial d’educació.
Després de més de nou hores i mitja de negociació, Educació ha traslladat una nova proposta als sindicats presents en la Taula Sectorial –STEPV, UGT, CCOO, CSIF i ANPE– que detalla un increment de 75 euros mensuals en 2026, altres 75 euros més en 2027 i 50 euros addicionals en 2028. Amb este calendari, l’augment total aconseguiria els 200 euros al mes una vegada completada l’aplicació de les pujades.
Canvi respecte a l’oferta inicial de Conselleria
Esta millora suposa un canvi rellevant respecte al primer document que Conselleria havia entregat a les organitzacions sindicals a primera hora de la vesprada. En eixa proposta inicial, de sis folis i huit punts, la pujada salarial es limitava a 120 euros en el complement específic autonòmic per a 2027, repartits en 60 euros al gener i altres 60 al juliol d’eixe mateix any, una xifra que els representants sindicals havien considerat insuficient per a atendre les demandes acumulades del professorat.
Reaccions dels sindicats a la nova proposta
El sindicat STEPV ha reconegut l’increment retributiu i les mesures afegides en l’últim text, però insistix que fa falta més concreció en qüestions clau com les plantilles docents. A més, ha criticat que Educació incorpore com a mesura el desenrotllament de la Llei de Llibertat Educativa, un punt que afirmen rebutjar de manera frontal en entendre que condiciona el model lingüístic i organitzatiu dels centres.
UGT, per part seua, ha sol·licitat continuar la negociació dimecres que ve i ha plantejat que este últim document servisca com a punt de partida per a continuar avançant. El sindicat considera necessari aprofundir en el detall de l’aplicació de les mesures i en l’impacte que tindran sobre les condicions laborals diàries del professorat, per la qual cosa demana mantindre oberta la taula.
CSIF ha informat que demà dimarts, entorn de les 10 hores, adoptarà una decisió sobre si firma o no l’acord i, en conseqüència, sobre si dona suport a la suspensió de la vaga indefinida. L’organització es pren este marge per a analitzar internament el contingut del text i valorar si les concessions realitzades per la Conselleria són suficients respecte a les seues reivindicacions.
ANPE ha destacat que l’últim document arreplega part de les 111 propostes que el sindicat havia traslladat en la negociació. Així i tot, ha avançat que sotmetrà l’acord a consulta dels seus òrgans interns, tal com marquen els seus estatuts, abans de fixar una posició definitiva sobre la firma del text i el manteniment o no de la vaga.
Acostaments en ràtios, plantilles i infraestructures
En paral·lel a la qüestió salarial, Educació i els sindicats docents han aconseguit aproximar postures en diversos punts de la proposta global. L’administració s’ha compromés a obrir un procés de negociació per a implantar dies de lliure disposició per al professorat, una demanda vinculada a la conciliació i al reconeixement de la càrrega de treball no lectiva.
El document també incorpora el reconeixement del dret a la desconnexió digital del professorat, amb l’objectiu de delimitar la disponibilitat fora de l’horari laboral i posar límits a l’ús de mitjans telemàtics per a tasques administratives, comunicacions o reunions fora de la jornada ordinària.
Respecte a les ràtios, la negociació ha conclòs amb el compromís de constituir taules de treball contínues que estudien la reducció del nombre d’alumnes per aula en funció de les disponibilitats pressupostàries. A més, es preveu la creació d’una taula tècnica específica per a analitzar els desdoblaments en Formació Professional, una qüestió que afecta l’organització de grups i a l’atenció a l’alumnat en cicles cada vegada més demandats.
Un dels punts marcats com a línia roja pels sindicats és el relatiu a les plantilles de docents. En este apartat, Educació proposa continuar avançant en la revisió i actualització dels annexos de l’Orde de Plantilles, introduir una compensació d’hores per als equips directius de Primària i posar en marxa un pla de substitució anticipada en eixa etapa. Este pla preveu assignar entre mig mestre i un mestre addicional com a recurs disponible des del 15 de setembre i fins al final de l’activitat lectiva, amb la finalitat d’agilitzar les cobertures de baixes i evitar que els grups queden sense docent durant diversos dies.
En matèria d’infraestructures, la Conselleria ha acceptat convocar una taula immediata i monogràfica, abans que acabe el curs, per a analitzar l’estat dels centres educatius. En eixa taula s’abordaran tant les obres menors com les de major envergadura i els plans de climatització, amb especial atenció a la reconstrucció dels centres afectats per la dana, on els problemes estructurals i d’habitabilitat són més apressants.
El document també dedica un apartat a la política lingüística i a la inclusió. Sobre l’ensenyança en valencià, es proposa el desenrotllament de la Llei de Llibertat Educativa, la qual cosa introduïx un element de fons en la negociació en incidir en el model d’ús de les llengües a les aules. Quant a la inclusió educativa, s’afig com a novetat l’atenció a l’alumnat de les ensenyances de Règim Especial a través de les unitats específiques de comunicació i altres mesures de suport especialitzat.
Finalment, en l’àmbit de la Formació Professional, la Conselleria planteja que, a partir del curs 2026-2027, s’establisca un canal d’informació estable en la Taula Sectorial. L’objectiu és que els sindicats disposen de dades periòdiques sobre la planificació de l’oferta, la creació o supressió de grups i les condicions en les quals es desenrotllen estos estudis, en un context de fort creixement de la FP i de canvis constants en la demanda de perfils professionals.
