VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)
El professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (UV) exposa el seu «rebuig frontal» a la consulta sobre la llengua base i advertix sobre «les greus conseqüències que tindrà per al sistema educatiu valencià», entre elles que les escoles «córreguen el risc que la llengua acabe funcionant com a un instrument de segregació».
Al parer dels docents, «el procedimient que es deriva de l’aplicació de la Llei de Llibertat Educativa 1/2024 dona a entendre que les llengües no són un tresor cultural que cal estimar i protegir, i l’accés i coneixement de les quals s’ha de garantir a tot l’alumnat, sinó un instrument que diferencia, dividix i segrega».
Al contrari, que les llengües siguen cultura –com ho són les arts i les ciències que vehiculen- significa que cap idioma és incompatible amb el procés educatiu, precisament perquè l’educació té, com a missió, el creixement individual i comunitari a través de la cultura».
Esta mirada general, implícita en l’Article 22 de la Declaració dels Drets Humans, «ha estat assumida i confirmada per la investigació en l’adquisició i ensenyament de les llengües», mantenen.
A més, destaquen que l’aprenentatge de la llengua «és sempre aprenentatge de i entre llengües; que les llengües conviuen i dialoguen entre si en les ments dels individus; que s’enriquixen mútuament i milloren el domini les unes de les altres, ampliant-ne el repertori lingüístic».
«Des del punt de vista científic, no hi ha cap raó per a diferenciar l’alumnat en funció de la seua llengua. De fet, sempre que es garantisca l’exposició rica i significativa als idiomes –especialment necessària en el cas de llengües que viuen una situació de minorizació i pèrdua d’usos, com el valencià–, la didàctica avança cap a formes d’ensenyament multilingüe, no cap a la separació de les llengües en compartiments estancs i aïllats», argumenten.
Més enllà d’esta dimensió, exposen que «convertir la llengua base en el criteri regulador de tota la vida del centre és desaconsellable per motius pedagògics, organitzatius i de convivència».
«Quan es diferencia i es divideix l’alumnat per la seua llengua, es dificulta, en primer lloc, que el professorat l’atenga segons els conceptes i les pràctiques que sí que han demostrat ser beneficiosos per al procés educatiu, sobretot pel que fa a les necessitats educatives especials, les quals, amb la Llei de Llibertat Educativa, deixaran de tenir un paper prioritari als centres educatius».
I alerten que la possibilitat de mantindre una mestra o mestre de referència, de fer desdoblaments, reagrupaments i canvis de grup d’acord amb criteris pedagògics o fins i tot l’oferta de certes assignatures optatives als instituts d’educació secundària «quedarà relegat a un segon pla».
La divisió del professorat en cicles (no en llengües) o la viabilitat dels bancs de llibres, que es preveu complicada, són altres de les conseqüències que s’albiren a l’horitzó i que «afectaran negativament l’organització dels centres, fins a tornar-los irreconeixibles», auguren.
De fet, una de les principals preocupacions que ens desperta la nova Llei de Llibertat Educativa és que, mitjançant la consulta, «no es reforma sinó que es desmantella (i de manera irresponsable) un sistema educatiu que fins ara garantia una relativa autonomia dels centres».
A la «incertesa» sobre el futur sistema que engendrarà la consulta sobre la llengua base –hi ha dubtes raonables que la Llei puga complir els seus objectius, que la llibertat que promet a les famílies siga efectiva– s’afegix la certesa que, en tot cas, la seua aplicació «trencarà la coherència de milers de trajectòries educatives iniciades en el marc del model actual».
«DIVIDIR EL QUE ESTAVA UNIT»
«Però és que la consulta sobre la llengua base no sols diferencia, sinó que utilitza la llengua per a dividir el que estava unit: separa els xiquets i les xiquetes dels seus mestres, de les seues amigues i amics. Fins i tot és possible que acabe separant l’alumnat dels seus centres, en el cas que no es puga garantir l’educació en la llengua escollida», lamenten.
I expliquen que, en prioritzar el criteri lingüístic per damunt de tot i fer recaure la seua elecció sobre cada família, la llei «buida l’agència i l’autonomia dels centres, que ja no podran tindre en compte les característiques de l’entorn familiar i comunitari dels instituts i escoles per a dissenyar un pla lingüístic integral que, sens dubte, continua sent la millor garantia que tot l’alumnat, independentment de la seua diversitat lingüística i cultural, accedisca al tresor lingüístic i cultural de la nostra comunitat».
«Al contrari, –continuen– en dividir els xiquets i xiquetes en funció de la seua llengua, la Llei de Llibertat Educativa crearà grups molt menys representatius de la diversitat de cultures, d’identitats i d’aprenentatges que és inherent als entorns dels centres i a la nostra societat».
Amb això, les escoles assumixen «el risc que la llengua acabe funcionant com un instrument de segregació –com ha succeït a la Comunitat de Madrid amb la llengua anglesa– i de reproduir les pitjors jerarquies de la nostra societat». «Quan les llengües s’utilitzen per a diferenciar, dividir i segregar, és impossible que acaben sent estimades, valorades i cuidades», afirmen.
Igualamentm fa notar que, malgrat la situació de minorització que viu el valencià, la consulta derivada de la Llei de Llibertat Educativa 1/2024 «no assumix la responsabilitat de protegir-lo, preservar-lo i fomentar-lo, ni tampoc la cultura passada, present i futura a la qual aquesta llengua obri les portes».
«No sols l’exposa a ser instrumentalitzada com una eina de diferenciació, divisió i segregació escolar, sinó que la llei no garantix l’exposició rica i significativa al valencià de tot l’alumnat, sense la qual resulta impossible el seu ús i gaudi com a vehicle de cultura», defenen.
Per tot això, el professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València mostra el seu rebuig absolut a l’aplicació de la Consulta sobre la Llengua Base inclosa en la Llei de Llibertat Educativa 1/2024 i en reclama la paralització i retirada definitiva.
