El Govern va endurir el pols amb el PP en exigir la factura del Ventorro, el restaurant en el qual el president valencià Carlos Mazón va menjar el dia de la dana, i alhora demanar que el partit aclarisca els seus gastos de representació. La petició, emmarcada en el cas koldo, arriba després que els populars hagen qüestionat els pagaments en efectiu del PSOE citats en un informe de la Guàrdia Civil sobre el patrimoni de l’exministre José Luis Ábalos. La portaveu Pilar Alegría va defendre que l’ús d’efectiu no és irregular per si mateix quan està justificat i comptabilitzat, i va situar el focus en la transparència del PP.
Debat sobre pagaments en efectiu
En la mateixa línia, Pedro Sánchez va assenyalar en una entrevista que no descartava haver rebut alguna liquidació en metàl·lic durant la seua etapa com a secretari general del PSOE. Alegria va afegir que ella no recorda cobraments d’eixe tipus i que, d’haver-se produït, respondrien a gastos quotidians de treball com un taxi, un menjar o un sopar. Va subratllar que totes les operacions han de quedar registrades i que els comptes del PSOE estan auditades tant pel Tribunal de Comptes com per firmes externes, un doble control que, va recordar, forma part de les obligacions de qualsevol formació amb finançament públic.
Des de Ferraz es recalca que ni el Tribunal de Comptes ni el propi informe de la Guàrdia Civil apunten a finançament irregular del partit. Amb eixe argument, la portaveu va tractar de desplaçar el debat de la sospita sobre l’ús de l’efectiu cap a la rendició de comptes i la documentació que recolza els gastos. El rellevant, va insistir, és que existisca suporte documental i traçabilitat comptable de cada desemborsament, elements que permeten verificar qui paga, per quin concepte i amb quina cobertura pressupostària.
Transparència i gastos de representació
L’anomenat tiquet del Ventorro s’ha convertit en un símbol d’eixa exigència. El Govern demana conéixer-lo per a aclarir com es van gestionar els gastos vinculats a aquell menjar en plena emergència per la dana, un episodi que va obrir interrogants sobre l’oportunitat i l’ús de recursos en un dia de crisi. En paral·lel, Alegria va recordar que, segons les seues paraules, el PP porta sense complir des de 2022 les obligacions de la llei de transparència referent a la publicació del suport dels seus gastos de representació. La crítica incidix en la necessitat de mostrar factures i justificants que expliquen qui, quan i per què es van assumir determinats desemborsaments, així com el criteri seguit per a enquadrar-los com a representació.
El xoc polític es trasllada així a un terreny mesurable: l’existència o no de documents, el seu contingut i la seua publicitat. Mentres el PSOE s’empara en les auditories i en la supervisió del Tribunal de Comptes per a sostindre que els seus pagaments en efectiu estan regularitzats, l’Executiu pressiona al PP perquè aporte les proves dels seus propis gastos. La disputa, emmarcada en el cas koldo, reforça la batalla per la credibilitat i la transparència interna dels partits davant una opinió pública especialment sensible a l’ús dels diners i a la rendició de comptes. De fons batega una pugna per fixar el marc del relat: si el focus ha d’estar en la legalitat dels pagaments o en l’obligació de publicar els justificants.
