El PP ha demanat que Ximo Puig renuncie al seu càrrec d’ambaixador d’Espanya davant l’OCDE després de la decisió judicial d’obrir juí oral contra el seu germà, Francis Puig, per presumptes irregularitats en el cobrament de subvencions públiques. La sol·licitud l’ha formulada el secretari general del PPCV, Juanfran Pérez Llorca, que eleva la pressió política sobre l’ex president en ple avanç del procediment penal.
Segons Pérez Llorca, el cas presenta similituds amb el cas Nóos pel suposat ús de factures falses per a accedir a ajudes que no corresponien. En el seu relat, l’agreujant estaria en el fet que eixes subvencions procedien d’una Administració que presidia Ximo Puig, la qual cosa, al seu juí, obliga a assumir responsabilitats polítiques de manera immediata.
Què significa este pas judicial
L’obertura de juí oral implica que el procediment passa a fase d’enjudiciament, sense que supose una condemna ni l’assumpció de responsabilitats penals automàtiques. A partir d’ara, es debatran en seu judicial els fets i les proves, centrats en presumptes irregularitats vinculades a subvencions. Per al PP, eixe llindar processal justifica l’exigència de dimissió per l’estàndard d’exemplaritat que reclamen als càrrecs públics, i retrauen al PSOE no haver assumit responsabilitats ni oferir disculpes.
Des de les files populars, a més, se sosté que els casos que esguiten al germà de Puig i a l’exministre José Luis Ábalos dibuixen un suposat patró de corrupció en el socialisme valencià. Amb eixe marc, el PP demanda explicacions detallades i assegura que no és moment d’escórrer l’embalum, sinó de rendir comptes per l’impacte que estes causes poden tindre en la credibilitat institucional.
Respostes de PSPV, Compromís i Vox
El PSPV-PSOE replica que l’element determinant és si algú de l’Administració autonòmica sota els governs de Ximo Puig ha acabat assegut en la banqueta per corrupció. Sostenen que no és el cas i contrasten eixa situació amb els vint anys de governs del PP en la Generalitat, període en el qual va haver-hi consellers condemnats pel cas Gürtel i en el qual dos expresidents, José Luis Olivas i Eduardo Zaplana, van ser condemnats en altres causes.
Compromís insistix que es tracta d’un procediment per presumptes irregularitats atribuïdes a un empresari i recalca que no s’ha detectat cap irregularitat administrativa per part del Consell del Botànic ni existixen encausats de l’anterior Administració. La coalició reclama claredat absoluta per a buidar qualsevol dubte i evitar la contaminació partidista del cas.
Vox, per part seua, qualifica l’assumpte de Francis Puig com un capítol més de la corrupció del PSOE. Assegura que a la de la família del president del Govern caldria sumar la de la família de Ximo Puig i afig, en referència a José Luis Ábalos, que no el sorprendria que acabara a la presó per llarg temps. Són valoracions polítiques que la formació utilitza per a exigir cessaments i endurir el discurs anticorrupció.
En paral·lel a l’encreuament de retrets, la controvèrsia incidix directament en el paper de Ximo Puig com a representant d’Espanya davant l’OCDE, un càrrec de projecció internacional. La continuïtat o no en eixe lloc depén de decisions polítiques i de l’evolució de la causa. Mentres avança el procés, tot apunta al fet que l’oposició continuarà utilitzant este assumpte com a eix de pressió en Les Corts, amb l’exemplaritat i la rendició de comptes com a temes centrals del debat públic.
