Un supervisor del 112 ha declarat davant la jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA de València del 29 d’octubre de 2024 que abans de les 14.00 ja s’estaven realitzant rescats en zones on no plovia, a causa de la crescuda de barrancs a l’entorn de la A-3. Segons el seu testimoniatge, la pujada sobtada de l’aigua va obligar a intervindre als servicis d’emergència en punts allunyats del nucli de les precipitacions.
Ha explicat que entre les 13.30 i les 14.00, durant la visita al centre del 112 de la exconsellera d’Interior Salomé Pradas i l’ex secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, en presència del subdirector d’Emergències Jorge Suárez, es va traslladar que l’aigua estava arribant per barrancs i rambles des de Buñol i Chiva fins a municipis de l’Horta Sud on no estava plovent, com Aldaia o Quart de Poblet.
Rescats sense pluja i avís als responsables
Ha assenyalat que el sorprenia que es generaren incidències greus en àrees seques, però que les escorrenties que baixen per llits i rambles des de les zones més afectades per la pluja poden provocar avingudes sobtades i anegamientos en punts més baixos. Este efecte, ha indicat, explica que es produïren rescats en àrees pròximes a la A-3 malgrat l’absència de precipitacions en eixe moment.
Ha manifestat que eixa anàlisi es va fer a partir de les crides que entraven al servici, perquè no és analista, i que per eixe motiu va decidir comunicar-lo als responsables presents. També ha precisat que els responsables d’Emergències tenen accés directe a la informació operativa del 112, per la qual cosa podien conéixer en temps real el volum i la tipologia dels avisos.
Este supervisor, treballador de l’empresa Ilunion que gestiona el 112 en la Comunitat Valenciana, ha indicat que va entrar a treballar a les 7.00 del matí del 29 d’octubre i que ja li havien alertat de problemes des de les 5.30 o 6.00, amb crides des de la zona d’Algemesí per la quantitat de pluja caiguda a l’entorn del riu Magre. L’activitat, ha dit, ja era elevada a primera hora.
Càrrega de treball i petició de la UME
Ha assenyalat que en iniciar el seu torn es va activar un operatiu extraordinari perquè la càrrega de treball era major de l’habitual, la qual cosa permet agilitzar protocols i prioritzar incidències de risc. Eixe reforç, ha afegit, servix per a derivar avisos amb major rapidesa als recursos operatius i per a coordinar millor la resposta quan els avisos es disparen en pocs minuts.
El testimoni ha afirmat que va parlar amb Emergències diverses vegades durant el matí, encara que no recorda amb exactitud el contingut de totes eixes converses. En qualsevol cas, ha subratllat que el flux d’informació era constant i que l’evolució de les incidències estava sent monitorada des de primera hora.
Ha recordat que el seguiment va començar en la zona d’Algemesí i, posteriorment, en l’àrea d’Utiel-Requena. Després d’una certa estabilització, a partir de les 12.00 la situació es va tornar a complicar de nou i, quan va acabar el seu torn a les 15.00, ja s’havia sol·licitat la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències. Segons el seu relat, la successió d’avisos mostrava un empitjorament clar al migdia.
Este supervisor ha assenyalat que els problemes tècnics registrats durant la vesprada no van ajudar, però ha considerat que no van ser l’origen del col·lapse, perquè fins i tot sense fallades no s’hauria pogut assumir la càrrega de treball d’eixa jornada. Al seu juí, el volum d’incidències i rescats superava la capacitat del sistema en condicions ordinàries.
Les afirmacions del testimoni s’han incorporat a la causa penal oberta per la gestió d’aquell episodi de pluges, i apunten al fet que els responsables van ser advertits de l’arribada d’avingudes a zones sense precipitació local abans de les 14.00. Per al supervisor, eixe comportament de la DANA explica per què va caldre intervindre en municipis on no estava plovent.
