La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha reconegut el dret de la exgerente de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV), Marisa Gracia, a percebre 99.343 euros per danys morals. El tribunal conclou que la comissió d’investigació de Les Corts sobre l’accident del metre de 2006 la va assenyalar més enllà de les seues competències, afectant la seua reputació. La resolució estima parcialment el seu recurs contra la Mesa de Les Corts, que en 2021 va rebutjar la seua reclamació de responsabilitat patrimonial, i reduïx la quantitat sol·licitada inicialment, de 218.194,04 euros, a l’ara fixada.
Els magistrats consideren que la comissió parlamentària es va extralimitar en atribuir-li una responsabilitat per suposats actes il·lícits, invadint un terreny propi dels tribunals. Segons la sentència, eixes imputacions van vulnerar el seu dret a l’honor i van generar un perjuí moral indemnitzable. A més, ordena difondre la fallada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el butlletí oficial de Les Corts. La resolució pot recórrer-se en cassació davant el Tribunal Suprem.
Doctrina aplicada pel tribunal
El pronunciament es recolza en la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional en 2018, quan va estimar el recurs d’empara de qui fora director de recursos humans d’FGV i va apreciar lesió del dret a l’honor per conclusions parlamentàries similars. En 2024, el propi TSJCV va reconéixer a eixe antic directiu una indemnització de 10.000 euros. Ara, la Sala trasllada eixe criteri al cas de la exgerente per apreciar una situació substancialment comparable.
El tribunal recorda que una comissió d’investigació pot indagar i depurar responsabilitats polítiques, però no declarar l’existència de conductes punibles ni determinar autories concretes. Quan es formulen conclusions que excedixen eixe marc, es projecten sobre la reputació personal i generen un mal moral. La quantia de 99.343 euros reflectix la valoració d’eixe perjuí i la dimensió pública de les conclusions parlamentàries.
Antecedents i límits de la decisió
L’accident de la línia 1 de Metrovalencia del 3 de juliol de 2006 va causar 43 morts i 47 ferits. Després del sinistre, es van succeir procediments parlamentaris i judicials: un jutjat penal va exonerar a Marisa Gracia de responsabilitat penal per aquells fets, mentres que en 2020 quatre directius d’FGV van ser condemnats a penes d’un any i deu mesos per un delicte contra els drets dels treballadors, 43 delictes d’homicidi per imprudència greu professional i 37 delictes de lesions per imprudència greu professional. La jutgessa va suspendre l’ingrés a la presó dels condemnats.
La comissió parlamentària de 2016 va atribuir a la llavors responsable d’FGV una responsabilitat política per presumptes il·lícits en la seua actuació després de l’accident. Per a la Secció Quarta del Contenciós-Administratiu, aquelles afirmacions van ser extralimitades i van afectar l’àmbit subjectiu de la seua reputació, la qual cosa justifica la reparació econòmica.
El TSJCV, no obstant això, descarta altres pretensions de la demandant per excedir les seues competències, com ordenar a les Corts que aproven un acord plenari que deixe sense efecte les declaracions de 2016 i el dictamen que les sustenta. L’estimació és parcial: només prospera la responsabilitat patrimonial i es fixa la indemnització en 99.343 euros enfront dels 218.194,04 euros reclamats inicialment.
La sentència no és ferma. La seua publicació oficial busca restituir la imatge de l’afectada i consolidar una línia de criteri que ja havia sigut perfilada pel Tribunal Constitucional i aplicada pel TSJCV en un cas previ de la mateixa entitat pública.
