Responsables de col·legis i IES demanen retirar un procés que «trenca l’equilibri» i «afeblix l’ensenyament del valencià»
VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)
L’Associació de Direccions d’Infantil i Primària de l’Escola Pública (ADEP-PV) i l’Associació de Directors i Directors d’IES del País Valencià (ADIES-PV) han manifestat el seu «profund rebuig» a la consulta sobre la llengua base i a la carta remesa a les famílies pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que «transmet una informació parcial i esbiaixada sobre el contingut i les conseqüències» del procediment.
Titllen la missiva de «falta de respecte» i creuen que «innecessària, tenint en compte que l’equips directius ja havien fet la corresponent comunicació contemplada en l’Ordre 2/2025». A més, aprofiten per a exigir la retirada de la consulta, que ha provocat «tensions» en la comunitat educativa.
Els representants dels equips directius recorden, en un comunicat conjunt, que, des de l’inici, han expressat la seua «oposició tant a la Llei de Llibertat Educativa com l’ordre que desenvolupa aquesta consulta», basant-se en «arguments pedagògics i organitzatius essencials per al correcte funcionament dels centres», a pesar que com a part de l’administració educativa estan «obligats a fer-la complir».
«Però per responsabilitat, hem de manifestar les conseqüències negatives que la seua implementació generarà en la pràctica docent i organitzativa dels centres educatius», advertixen.
En este sentit, fan notar que «l’anunci i desenvolupament d’esta consulta ha generat tensions innecessàries entre famílies i professionals de l’educació, afectant negativament a la convivència escolar i el procés educatiu, la qual cosa no havia passat mai des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià l’any 1983 i de la Llei de Plurilingüisme l’any 2018».
Arran d’estos dos desplegaments normatius, l’educació valenciana «ha anat evolucionant cap a un model integrador, garantint l’aprenentatge equilibrat de les dos llengües oficials del nostre territori i promovent la participació activa i democràtica de la comunitat educativa en la presa de decisions a través dels consells escolars, assegurant, així, que les polítiques lingüístiques respongueren en tot moment a criteris pedagògics i sociolingüístics i no a criteris partidistes».
Per contra, diuen, «la nova consulta trenca tot este equilibri, afeblint l’ensenyament del valencià com a llengua minoritzada i en reculada respecte al castellà, i no garantix com diu la llei que l’alumnat aconseguisca el coneixement ple de les dos llengües oficials al final de l’escolarització obligatòria».
«La falta de garanties i possibilitats de modificar cada curs la llengua vehicular base impedirà canvis d’alumnat a altres grups basats en criteris pedagògics, emocionals, sentències judicials, en casos d’assetjament o d’incompatibilitat afectiva», apunten.
Afigen que la carta enviada pel conseller directament a les famílies és «una falta de respecte cap a la labor i professionalitat» dels directors i directores.
«Estes accions unilaterals minven la confiança i la col·laboració necessàries entre l’administració educativa i els centres escolars i menyspreen els òrgans de govern dels centres i les seues funcions arreplegades en la pròpia normativa desplegada per la Consellería com són els ROF (decrets que regulen l’organització i funcionament dels centres públics)», lamenten.
«DESCONFIANÇA ABSOLUTA»
A més, la Conselleria ha enviat qüestionaris als equips directius amb l’objectiu de «fiscalitzar el seguiment del procés establit per a la consulta», una pràctica que, pel que sembla dels professionals, «demostra una desconfiança absoluta» cap a la seua gestió i compromís com a funcionariat públic.
«Esta supervisió excessiva és injustificada i erosiona la nostra autonomia professional, així com la dels òrgans col·legiats dels centres com són el claustre del professorat, la comissió de coordinació pedagògica, els departaments d’Orientació o les tutories, que són els òrgans dels centres educatius experts i que millor coneixen la realitat educativa de l’alumnat», exposen.
D’altra banda, afirmen que han observat «un esforç desmesurat per part de la Conselleria en promoure aquesta consulta, mentre que altres aspectes crucials per a la millora de la qualitat educativa com la inclusió o l’atenció a la diversitat, la reducció de ràtios, l’atenció emocional i afectiva a l’alumnat dotant-la de més personal terapèutic, etc. no reben l’atenció adequada». «Si la Conselleria dedicara els mateixos esforços a aquests temes fonamentals, el sistema educatiu valencià es veuria significativament enfortit», asseveren.
Per tot això, insten a l’administració educativa a retirar la Llei 1/2024 i a no realitzar la consulta per a triar la llengua base –el seu inici està previst per al dimarts 25 de febrer– i no introduir «mesures ex-temporànies enfocades a generar desconfiança, conflicte i divisió en el si de les comunitats educatives dels centres educatius».
