Espanya és manté com el país líder en vinya ecològica dins de la Unió Europea, amb 164.861 hectàrees dedicades a aquesta mena de cultiu. Aquest creixement apunta a una veta de mercat en el qual el consumidor és cada vegada més exigent, presta més atenció a les etiquetes i valora que el vi es produïsca amb criteris de sostenibilitat i cura de l’entorn.
El soci fundador de Spanish Organic Wines (SOW), Francisco Robles, ha detallat que des de fa aproximadament una dècada el cultiu de vi ecològic està creixent sense cap mena de problema. Segons la seua experiència, el nombre de socis de l’associació augmenta de forma sostinguda i els mercats estan responent bé, la qual cosa confirma que la demanda acompanya a l’expansió d’este model de producció.
Robles ha subratllat que el consumidor té prioritzat el concepte de sostenibilitat per damunt d’altres atributs de l’alimentació. Eixa preferència es traduïx en una busca de productes que oferisquen major qualitat, protegisquen la salut personal i reduïsquen l’impacte ambiental. En el cas del vi, estos factors han anat guanyant pes i expliquen per què la vinya ecològica s’ha convertit en un segment estratègic per a molts cellers.
En la seua opinió, l’impuls del vi ecològic es recolza també en un canvi d’hàbit molt concret: el consumidor mira més l’etiqueta. Això significa que es fixa en certificacions, segells ecològics, origen del producte i mètodes de producció, i que utilitza esta informació per a decidir quina botella incorpora a la seua cistella de la compra. L’etiqueta deixa de ser un simple element estètic per a convertir-se en una guia de compra informada.
D’acord amb les últimes dades de Nielsen, l’alimentació ecològica ja era present en el 67% de les llars espanyoles en 2025, amb una mitjana de huit actes de compra anuals. Esta xifra reflectix que el consum de productes ecològics no es limita a ocasions puntuals, sinó que forma part de la rutina d’una part significativa de la població. El vi ecològic es beneficia d’esta tendència generalitzada cap a aliments percebuts com més respectuosos amb la salut i el medi ambient.
Prioritzant els productes ecològics
Cellers Robles va apostar pel vi ecològic a la fi de la dècada de 1990, en un moment en el qual este tipus de producció era minoritària i poc coneguda. En l’actualitat, el celler compta amb 30 hectàrees en ecològic situades a Màlaga, amb raïm de les varietats Pedro Ximenez, Moscatell i Verdejo sota la Denominació d’Origen Protegida Montilla Moriles. Esta especialització mostra com alguns cellers han construït la seua identitat al voltant de la producció sostenible a llarg termini.
El responsable de les seues vinyes, Juan Rubio, ha recordat que quan van començar en esta activitat eren quasi uns pioners, considerats fins i tot com uns bojos per apostar per un model poc estés. Amb el pas del temps, el mercat ha canviat i ara cada dia hi ha més persones que busquen productes ecològics, la qual cosa confirma que aquella aposta inicial responia a una tendència que hui s’ha consolidat.
Rubio ha assenyalat que en el celler intenten fer tot el possible per a tindre els millors vins i que el client estiga content. L’objectiu és que qui compra una botella ecològica sàpia valorar el treball addicional que suposa mantindre una explotació sota este règim: des de la gestió de la vinya sense productes de síntesis fins al seguiment més pròxim de l’estat de la planta i del sòl.
Per a acostar este esforç al consumidor, el celler desenrotlla activitats de enoturismo en les quals mostra sobre el terreny en què consistix una vinya ecològica. Durant estes visites s’explica la importància de la coberta vegetal, que ajuda a protegir el sòl i a conservar la humitat, l’ús del control biològic de plagues, la funció de les tanques com a refugi de fauna útil i el paper dels insectes i els llevats autòctons en l’equilibri de l’ecosistema i en la personalitat final del vi.
La vinya ecològica espanyola
En el conjunt de l’agricultura espanyola, la superfície de producció ecològica es va situar en 2024 en 2.944.941 hectàrees, un 1,6% menys que l’any anterior, segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) analitzats per l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE). Malgrat este lleuger retrocés, la xifra confirma el pes rellevant que manté el model ecològic en el camp espanyol.
Dins d’eixa superfície, la vinya ecològica va ocupar 164.861 hectàrees en 2024. Encara que va suposar una reducció del 0,9% respecte a l’any previ, encara representa el 18% de la superfície total de vinya i el 19,4% de l’extensió ecològica de cultius permanents. Estos percentatges mostren que la vinya té un paper destacat dins dels cultius ecològics i que la transició cap a este sistema està especialment avançada en el sector vitivinícola.
Amb esta mena de vinya treballen 1.475 cellers i embotelladors industrials, segons l’últim informe de producció ecològica del MAPA. Esta xifra dona una idea de la diversitat d’operadors implicats, des de xicotets cellers familiars fins a projectes de major grandària que han incorporat l’enfocament ecològic com a part de la seua estratègia empresarial i de posicionament en els mercats nacionals i internacionals.
Per comunitats autònomes, Castella-la Manxa és la regió amb major superfície de vinya ecològica en 2024, amb 68.541 hectàrees, la qual cosa suposa el 41,6% del total nacional. Li seguixen Catalunya, amb 34.314 hectàrees; la Comunitat Valenciana, amb 19.129 hectàrees; i Castella i Lleó, amb 14.039 hectàrees. Esta distribució territorial reflectix la importància del cultiu de la vinya en estes zones i la seua aposta per models de producció certificats com a ecològics.
Quant a la proporció de vinya ecològica dins del total de vinya de cada comunitat, Murcia és la que aconseguix el percentatge més elevat, amb un 68,8% en este règim. A continuació se situa Catalunya, amb un 59,8%. Estes dades indiquen que, en algunes regions, la majoria dels ceps ja es gestionen sota criteris ecològics, la qual cosa reforça la imatge d’estos territoris com a referència en la producció de vi ecològic i en la resposta a un consumidor que demanda opcions més sostenibles.
