Adriana Cerezo, es converteix en una de les medallistes més joves de la història. És la més jove de la delegació.
Adriana Cerezo, de 17 anys, suma la primera medalla per a la delegació d'Espanya després de caure en la final davant la tailandesa Panipak Wongpattanakit.
L'argentí Lucas Guzmán va perdre contra el rus Mikhail Artamonov per 15-10 en la categoria de Taekwondo -58 kg i no va aconseguir sumar la que podria haver estat la primera medalla de l'Argentina en els Jocs Olímpics de Tokio.
Espanya ja té la seua primera medalla en els Jocs Olímpics de Tokio. L'ha aconseguit Adriana Cerezo, la taekwondista precoç de l'esport nacional, que s'ha classificat per a la final de -49 kg. amb només 17 anys després de superar a la turca Yildirim.
La naturalitat i la tranquil·litat amb la qual Adriana Cerezo s'enfrontava als micròfons després d'haver guanyat la primera medalla per a Espanya cridava l'atenció. Sobretot per la seua edat: 17 anys. En el seu segon gran campionat en l'àmbit internacional com a esportista sènior, la madrilenya lluitarà per l'or olímpic. En l'anterior, l'Europeu de Sofia, se'n va anar per a casa en el més alt del podi.
La jove de 17 anys d'Alcalá de Henares en primera ronda va tombar a la sèrbia Tijana Bogdanovic (12-4), subcampiona olímpica en Riu 2016. En quarts va destrossar a la xinesa Jingyu Wu per diferència de punts (33-2) en dos assalts –no es va arribar al tercer-. Wu, 34 anys, és una llegenda d'aquest esport amb dos ors olímpics. En semifinal, la pallissa (39-19) li va tocar a la turca de 30 anys Rukiye Yildirim, dues vegades campiona d'Europa i dos vegades bronze mundial. Totes rivals amb el doble d'experiència i metalls que ella. Panipak Wongpattanakit, tailandesa de 23 anys, bronze en Riu, dos vegades campiona del món, va ser l'única que va vèncer a Cerezo per 11-10.
Adriana conta que ha demanat a tot espanyol que passe per aquí que s'assente en les graderies i li cride coses: "Jo necessite que em criden, que em tiren la brega, que em diguen coses...".
I a la seua casa, a Alcalá de Henares, haurà cridat molt més el seu pare, David, el que la porta diàriament als entrenaments. I la seua mare, Mai, que la porta quan Adri està amb ella i que, segons compte Adriana, s'haurà inflat a til·les este dissabte. Han llogat un xalet per a ajuntar-se amb tots els tècnics del club Hankuk i seguir per la tele el debut de "la niña maravilla".
Els seus pares no veien amb molt bons ulls que Adri fes arts marcials. Volien que fes el que totes les nenes. I ella va fer de tot. "Se me donava bé quasi tots els esports, però anava totalment a la meua bola. Jugava al tenis i quasi em van tirar perquè no em venia de gust jugar partits i anava amb la pilota i la raqueta pel meu compte... era el pitjor. Vaig fer patinatge artístic també, ballet, flamenc: i recorde que plorava cada dia perquè no volia entrar a la sala. Vaig fer també gimnàstica rítmica, de tot".
I quan per fi els seus pares la van deixar fer taekwondo, en el tatami va trobar el seu lloc. El que este dissabte l'ha portat a guanyar la seua primera medalla olímpica amb només 17 anys. Des que Adriana va aterrar a Tokio, els seus pares li preguntaven a Ramal diàriament: Com la veus? I el tècnic conta que la resposta sempre era la mateixa: "Bé, en la seua salsa". En la xerrada de motivació que van tenir el divendres a la nit en videocridada compta Ramal que li va dir: "Adri, s'han acabat els discursos i les paraules, ara és l'hora de jugar". I ella ha jugat. Feliç i despreocupada.
Adriana ha volgut donar les gràcies a tots els espanyols: "Als espanyols sols vull donar-los les gràcies per estar ahí".
📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!