VALÈNCIA, 26 abr. (EFE).- El 24 % dels estrangers arribats a Espanya per a treballar en els últims 10 anys ha triat Catalunya com a residència, el 20,3 % Madrid, el 12,6 % la Comunitat Valenciana i el 12,4 % Andalusia, segons dades publicades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Actualment, segons indiquen les dades corresponents a març d’enguany, el nombre total de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social a Espanya se situa en 2.921.205 de mitjana, la qual cosa representa un nou màxim de la sèrie i un augment de 1.357.862 en 10 anys.
D’eixos 1,3 milions arribats des de 2015, pràcticament set de cada deu del total (69,3 %) han optat per desenvolupar la seua nova vida en alguna de les quatre comunitats amb major oferta d’ocupació: 325.240 (24,0 % del total) han fixat la seua residència a Catalunya, 276.007 (20,3 %) a Madrid, 171.615 (12,6 %) a la Comunitat Valenciana i 168.138 (12,4 %) a Andalusia.
Després d’estes quatre comunitats es troben els dos arxipèlags: Canàries, amb 55.617 (4,1 %), i Balears, amb 51.271 (3,8 %); i a continuació el País Basc, amb 49.960 (3,7 %); Aragó, amb 47.297 (3,5 %); Castella i Lleó, amb 45.607 (3,4 %); Galícia, amb 40.726 (3,0 %); Castella-la Manxa, amb 39.625 (2,9 %); i Múrcia, amb 30.982 (3,7 %).
Navarra, amb 18.358 (1,4 %); Astúries, amb 12.727 (0,9 %); Cantàbria, amb 9.280 (0,7 %); La Rioja, amb 8.486 (0,6 %); i Extremadura, amb 7.166 (0,5 %), són les comunitats on han arribat menys estrangers a treballar des de 2015.
Catalunya i Andalusia, en pols oposats
Les dades varien lleugerament si es diferencia entre treballadors procedents d’altres estats membres de la UE en estos 10 anys, que són 270.391 (un de cada cinc), i els procedents de la resta del món, 1.087.470 (el 80 %).
Així, Catalunya és el destí escollit pel 29,5 % dels ciutadans europeus arribats a Espanya en l’última dècada per a començar una nova vida laboral, i pel 22,6 % dels que han vingut d’altres llocs del món, amb una diferència de 6,9 punts percentuals entre tots dos grups.
En l’altre extrem, a Andalusia han fixat la seua residència el 13,9 % de les persones arribades a Espanya per a treballar des de 2015, però només el 6,2 % dels nacionals d’altres estats de la UE, amb una diferència inversa en este cas de 7,7 punts.
En la resta de comunitats la disparitat entre ambdós xifres és molt menor. Madrid és el territori escollit pel 21 % dels estrangers procedents de la UE i pel 20,2 % dels del reste del món; mentre que a la Comunitat Valenciana estes xifres són, respectivament, del 14,9 % i del 12,1 %.
En les illes, encara que també són més els immigrants de fora de la UE, el pes dels europeus respecte del conjunt del país és igualment major, mentre que a Múrcia o al País Basc la situació és la contrària.
Quasi un 87 % més en els últims 10 anys
En els últims 10 anys, la sèrie original d’esta estadística —en termes mitjans i sense desestacionalitzar— ha passat d’1.563.343 estrangers afiliats a la Seguretat Social en març de 2015 a 2.921.205 en el mateix mes d’enguany, la qual cosa suposa un increment del 86,9 %.
Per damunt d’esta xifra ha crescut fonamentalment —amb alguna excepció— la meitat nord peninsular, incloses algunes comunitats afectades pel fenomen de la despoblació, i per davall, la meitat sud i els dos arxipèlags.
En concret, els estrangers afiliats a la Seguretat Social han augmentat més en els últims 10 anys a Galícia (142,8 %), Castella i Lleó (104,9 %), País Basc (104,6 %), Astúries (103,8 %), Comunitat Valenciana (100,6 %), Cantàbria (97,1 %), Navarra (95,2 %), Catalunya (93,0 %) i Aragó (90,4 %).
En canvi, encara que també han crescut, han incrementat la seua presència per davall de la mitjana a Balears (86,7 %), Madrid (84,3 %), Castella-la Manxa (81,8 %), Andalusia (79,9 %), Canàries (71,5 %), Extremadura i La Rioja (68,7 % en ambdós casos) i Múrcia (40,4 %).
