Tabares (UV) demana una major coordinació entre administracions en matèria de salut mental
VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)
El catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València (UV) Rafael Tabares ha advertit que la dana que va arrasar la província de Valencia té efectes en la salut mental «a curt i llarg termini», ja que este tipus de desastres meteorològics generen com a «trauma» un «estat d’alerta permanent» que es pot perllongar «fins i tot durant anys: de tres a quatre anys».
Davant d’esta situació, ha advocat per no limitar-se als tractaments farmacològics o psicoterapèutics, ja que «el problema és molt més ampli», i per una major intervenció social i emocional per part de les administracions, sobretot a la població més vulnerable, a més d’una millor coordinació.
Així ho ha traslladat en la seua intervenció en la comissió per a la recuperació després de la dana a l’Ajuntament de València, que afronta este dilluns la seua tercera i última sessió.
Tabares, que va ser comissionat de Salut Mental de la Generalitat i regidor d’Urbanisme a Sagunt, ha explicat que enfront de la «visió optimista» que catàstrofes com la dana generen una major resiliència, hi ha una altra «més ajustada a la realitat i a la ciència» que consistix en un «fenomen de sensibilització».
«Les persones que patixen traumes viuen en un estat d’alerta i preocupació i són més vulnerables a patir quadres depressius o ansietat», ha apuntat.
Segons ha exposat, este efecte ho patixen tant els directament afectats per la catàstrofe com els efectius que van participar en les labors d’assistència i reconstrucció –«els anomenats herois»–, a més de les persones que reben una «exposició massiva» d’informació sobre este tema a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
Això suposa, ha il·lustrat, símptomes com estar més nerviós, preocupar-se o dormir malament davant de situacions quotidianes com veure núvols en l’horitzó. A més, ha assenyalat que és una cosa que patixen més els més vulnerables, com a majors, xiquets i joves o persones amb discapacitat.
TRAUMES ENCADENATS
Més alla de la dana, el catedràtic ha indicat que hi ha generacions que este segle han patit una sèrie de traumes en els últims anys, des de la crisi econòmica del 2008 a la pandèmia, les guerres en el món o les conseqüències de l’escalfament global.
Una cadena de traumes que «té repercussions en la salut física i mental a nivell individual i col·lectiu, a nivell global i local». «No només és un efecte traumàtic: les catàstrofes tenen un efecte sobre l’estil de vida», ha subratllat, i ha posat com a exemple els problemes de somni i alimentació o l’augment del consum d’alcohol i drogues.
Per tant, ha explicat que la dana «té un efecte acumulatiu» sobre estos traumes i no només genera «problemes pròpiament psiquiàtrics»; també produïx una «hipersensibilització» que deriva en una major tendència a patir quadres depressius o ansietat davant de determinades circumstàncies.
«IMPOTÈNCIA I VULNERABILITAT» PER NEGAR EL PERILL
L’expert també ha posat l’accent que «negar el perill» d’una catàstrofe com la dana produïx una «sensació d’impotència» i una «major vulnerabilitat» entre la població, alguna cosa que al seu juí ha succeït en esta tragèdia.
Després de recordar que «va haver-hi una fase heróica, una ‘lluna de mel'» en els dies posteriors a la dana, en al·lusió a la resposta dels voluntaris, ha lamentat que va ser molt breu i d’ací es va passar a «una situació de desil·lusió immediata».
Com a conseqüència, ha apuntat a una major tensió i indignació entre la població afectada, alguna cosa que «pot persistir» i que «va a dependre molt de com es facen les intervencions adequades per a eixir com més prompte millor d’ací».
MÉS SENSIBILITZACIÓ, RECURSOS I COORDINACIÓ
De cara a la fase de reconstrucció, Tabares ha cridat a una major sensibilització prèvia de la població davant d’este tipus de desastres, a potenciar els recursos comunitaris públics i privats en matèria de salut mental i a una major coordinació entre administracions.
Sobre este tema, ha recordat que hi ha un «component estigmatizador» dels problemes de salut mental i «una desconfiança general» entre els ciutadans a rebre assistència per ells. «És difícil obrir-se davant de gent que no et coneix», ha constatat.
Com a proposta de coordinació, ha advocat per que el Ministeri de Sanitat oferisca assessorament a la resta d’administracions a partir de programes que hagen funcionat amb èxit en altres països davant de catàstrofes similars, així com que els ajuntaments actuen com a «pont» entre la Generalitat i el Govern.
