Hàbitat València i Textilhogar obrin les seues portes amb més de 600 firmes expositores després del retard d’un dia per l’alerta roja de pluges. L’organització redobla el focus en els mercats nord-americà i llatinoamericà i exhibix una oferta que posa l’accent en materials i processos més naturals i sostenibles.
L’aparador incorpora una àmplia representació del moble ‘made in Comunitat Valenciana’. Un 30% de les marques procedix de la zona més afectada per la dana d’octubre de 2024 i ja ha représ la seua activitat. Segons l’organització, el 90% de les empreses impactades ha pogut ser present. En l’anomenat bressol del moble valencià, situada en l’àrea zero de la inundació, el comerç opera al cent per cent i la indústria se situa entorn del 80%, un indicador de la velocitat de la recuperació.
Les expectatives comercials són elevades: s’esperen 3.000 visitants internacionals, el programa es concentra en tres jornades i la superfície expositiva creix. El sector llig esta combinació com un senyal de dinamisme. Encara que persistix la preocupació pels aranzels que imposa Trump, els Estats Units ja és el tercer mercat del moble espanyol i la percepció de valor del ‘made in Spain’ i, en particular, del ‘made in Comunitat Valenciana’, es manté alta gràcies a anys d’inversió en disseny i qualitat.
Impulse exportador i focus a Amèrica
Les empreses acceleren la busca de nous destins amb creixements positius. Dades de Cambra València apunten a un augment d’exportadors regulars i del volum exportat, mentres descendixen els exportadors ocasionals. Este desplaçament cap a perfils més constants reforça una base exterior més estable en un context global incert. En matèria aranzelària, el fet de conéixer el terreny de joc permet planificar preus i contractes amb menys volatilitat.
La Comunitat Valenciana consolida el seu pes com a pol de l’hàbitat: concentra el 12% dels fabricants de moble d’Espanya i és la segona regió més exportadora. En l’àmbit de textilhogar representa el 16% de les empreses i el 15% de les vendes exteriors, xifres que expliquen per què esta fira actua com a plataforma de negoci i prescripció per a la cadena de valor.
Recuperació després de la dana i tendències de producte
El recorregut expositiu combina negoci i relat sectorial. Entre les peces singulars destaca l’armari més alt del món, de 6,4 metres, en fusta, alumini i cristall. També una instal·lació immersiva de 800 m² recrea un hotel boutique que reinterpreta la barraca, firmada pel interiorista Tomás Alía. I el sofà ‘dana’ ret homenatge a les empreses que van patir les inundacions de fa onze mesos, acompanyat d’imatges del fang i dels treballs de neteja, com a recordatori de la resiliència industrial.
Les col·leccions reflectixen una preferència clara pel natural i el sostenible, amb propostes com a matalassos reciclats i materials duradors. Esta línia respon tant a la demanda del consumidor com a les necessitats del canal ‘contract’ —hotels, restaurants i oficines—, on prima la resistència, el manteniment senzill i l’eficiència en el cicle de vida del producte. La presència d’arquitectes de Colòmbia i Mèxic i de cadenes hoteleres llatinoamericanes subratlla la intenció de bastir ponts amb Amèrica per a diversificar clients i projectes.
La foto laboral acompanya: l’hàbitat —moble, tèxtil, il·luminació— viu un moment d’estirada, amb taxa d’atur pròxima a zero, necessitat de mà d’obra qualificada i no qualificada, bona remuneració i processos cada vegada més digitalitzats i automatitzats. Les polítiques de reforma, rehabilitació i nova construcció de vivenda afigen tracció a la demanda. La inauguració va comptar amb representació institucional de l’àmbit industrial, reflex del caràcter estratègic d’esta cadena productiva per a la regió.