Hamàs identifica als tres ostatges israelians que seran alliberats demà a la Franja de Gaza

Gihad Islàmica confirma que alliberarà al rus-israelià Alexander Trufanov, segrestat el 7 d’octubre del 2023

MADRID, 14 (EUROPA PRESS)

El Moviment de Resistència Islàmica ha identificat este divendres als tres ostatges israelians als quals alliberarà este dissabte a la Franja de Gaza, entre els quals figura un rus-israelià en mans de Gihad Islàmica, en el marc de l’acord d’alto el foc amb Israel, en vigor des del 19 de gener.

Abú Obeida, portaveu de la branca militar del grup islamista, les Brigades Ezzeldín al Qassam, ha especificat que els ostatges que seran alliberats són el rus-israelià Alexander Trufanov, el nord-americà-israelià Sagui Dekel-Chen i l’argentí-israelià Yair Horn.

A més, l’Oficina per a Presoners de Hamàs ha indicat que les autoritats d’Israel alliberaran a canvi a 369 palestins empresonats a Israel, inclosos 36 condemnats a cadena perpètua, sense que Israel s’haja pronunciat ara com ara sobre este tema.

L’oficina del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha confirmat que ha rebut la llista amb estos tres noms, si bé ha afirmat que encara no l’ha aprovat, malgrat haver indicat minuts abans que l’havia acceptat, segons ha informat el diari israelià ‘The Jerusalem Post’.

Apenes uns minuts abans, Yihad Islàmica havia afirmat que alliberaria el dissabte a Trufanov, segrestat durant els atacs executats el 7 d’octubre del 2023 per Hamàs i altres faccions contra territori d’Israel, que van deixar prop d’1.200 morts i uns 250 raptats, segons les autoritats israelianes.

Abú Hamza, portaveu de l’ala militar de Gihad Islàmica, les Brigades Al Quds, va afirmar que el grup ha decidit alliberar a Trufanov “com a part del sisè grup de la primera fase” de l’acord d’alto-el-foc amb Israel, segons ha arreplegat el diari palestí ‘Filastin’.

Moscou ha expressat en diverses ocasions el seu desig que l’acord d’alto el foc derivara en l’alliberament de Trufanov, qui va aparèixer en un vídeo publicat al novembre per Gihad Islàmica com a prova de vida. El vídeo va ser el tercer que publica com a prova de vida d’este home, segrestat en el kibutz de Nir Oz junt amb tres familiars –la seua iaia, Irena Tati; la seua mare, Yelena Trufanova; i la seua nóvia, Sapir Cohen– durant els atacs del 7 d’octubre.

Trufanova i Tati van ser alliberades per Hamàs del 29 de novembre a petició del president rus, Vladimir Putin, mentre que Cohen va ser alliberada un dia després com a part del citat acord para unix treva temporal entre el grup islamista i l’Exèrcit d’Israel.

Dekel-Chen, de 36 anys, va ser segrestat als voltants del seu habitatge al kibutz de Nir Oz, on també va ser raptada la seua mare, Neomit, qui va poder no obstant això escapar ferida després que un helicòpter israelià obrira foc contra el vehicle en el qual era traslladada cap a Gaza.

Per la seua banda, Horn va ser igualment segrestat a Nir Oz junt amb el seu germà Eitan, qui seguix figurant entre els segrestats i el nom dels quals no apareix en la llista d’ostatges que seran alliberats en el marc de la primera fase de l’alto el foc en l’enclavament palestí, per la qual cosa es desconeix el seu estat.

Hamàs va retirar el dijous la seua amenaça de no procedir als alliberaments previstos després d’acusar a Israel d’incomplir les seues obligacions en matèria humanitària en l’acord d’alto el foc, després que una delegació del grup viatjara a Egipte per a abordar amb els mediadors estes discrepàncies.

Les parts van aconseguir a mitjan gener un acord d’alto-el-foc en la Franja de Gaza acompanyat de l’intercanvi de 33 ostatges israelians a canvi de centenars de presos palestins. Les autoritats d’Israel han afirmat que huit dels ostatges han mort durant la seua captivitat, per la qual cosa Hamàs lliurarà els seus cadàvers.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Síndic de Greuges alerta d’una deriva institucional perillosa en Les Corts Valencianes

El Síndic de Greuges, Ángel Luna, advertix en el seu últim informe d'una greu deterioració en la relació amb Les Corts i d'una deriva institucional perillosa que, al seu juí, debilita les institucions estatutàries i afecta als drets de la ciutadania.

Hillsman fixa l’objectiu: guanyar la Copa de la Reina amb València Basket

Khaalia Hillsman afronta la Copa de la Reina amb València Basket amb l'objectiu declarat de guanyar el títol i convertir la decepció europea en un impuls competitiu.

La jutgessa de la DANA cridarà Carlos Mazón a declarar com a testimoni després de quedar descartada la seua imputació

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA a València cita com a testimoni al expresident Carlos Mazón, després que el TSJCV haja descartat indicis de delicte en la seua actuació.

La Comunitat Valenciana impulsa el seu sector aeroespacial amb un pla estratègic fins a 2030

La Comunitat Valenciana dissenya un pla estratègic 2026-2030 per a consolidar el seu sector aeroespacial, atraure inversió i reforçar la seua posició internacional en tecnologia espacial.

Ben Abdelkader fixa la Copa de la Reina com a gran objectiu del València Basket

Hind Ben Abdelkader subratlla que la Copa de la Reina és un objectiu clar per al València Basket, encara que insistix que l'equip només pensa a superar primer al Ensino Lugo en quarts.

El Síndic de Greuges denúncia una deriva institucional perillosa en Les Corts i alerta d’una regressió democràtica

El Síndic de Greuges, Ángel Luna, advertix en el seu últim informe d'una greu deterioració en la relació amb Les Corts, que qualifica de deriva institucional perillosa i regressió democràtica, i vincula amb el bloqueig a les institucions estatutàries, la pressió política sobre els seus pressupostos i la falta de coordinació després de la dana de 2024.

El sector aeroespacial valencià dissenya la seua expansió internacional fins a 2030

El sector aeroespacial valencià, que ha crescut un 48% en nombre d'empreses i factura 735 milions anuals, prepara un pla estratègic fins a 2030 per a guanyar presència internacional.

La jutgessa de la DANA cita com a testimoni al expresident Carlos Mazón després de quedar descartada la seua imputació

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA a València ha acordat citar com a testimoni al expresident Carlos Mazón i demanar-li els missatges i crides del 29 d'octubre de 2024, una vegada siga ferma l'acte del TSJCV que va rebutjar investigar-lo.