Gihad Islàmica confirma que alliberarà al rus-israelià Alexander Trufanov, segrestat el 7 d’octubre del 2023
MADRID, 14 (EUROPA PRESS)
El Moviment de Resistència Islàmica ha identificat este divendres als tres ostatges israelians als quals alliberarà este dissabte a la Franja de Gaza, entre els quals figura un rus-israelià en mans de Gihad Islàmica, en el marc de l’acord d’alto el foc amb Israel, en vigor des del 19 de gener.
Abú Obeida, portaveu de la branca militar del grup islamista, les Brigades Ezzeldín al Qassam, ha especificat que els ostatges que seran alliberats són el rus-israelià Alexander Trufanov, el nord-americà-israelià Sagui Dekel-Chen i l’argentí-israelià Yair Horn.
A més, l’Oficina per a Presoners de Hamàs ha indicat que les autoritats d’Israel alliberaran a canvi a 369 palestins empresonats a Israel, inclosos 36 condemnats a cadena perpètua, sense que Israel s’haja pronunciat ara com ara sobre este tema.
L’oficina del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha confirmat que ha rebut la llista amb estos tres noms, si bé ha afirmat que encara no l’ha aprovat, malgrat haver indicat minuts abans que l’havia acceptat, segons ha informat el diari israelià ‘The Jerusalem Post’.
Apenes uns minuts abans, Yihad Islàmica havia afirmat que alliberaria el dissabte a Trufanov, segrestat durant els atacs executats el 7 d’octubre del 2023 per Hamàs i altres faccions contra territori d’Israel, que van deixar prop d’1.200 morts i uns 250 raptats, segons les autoritats israelianes.
Abú Hamza, portaveu de l’ala militar de Gihad Islàmica, les Brigades Al Quds, va afirmar que el grup ha decidit alliberar a Trufanov «com a part del sisè grup de la primera fase» de l’acord d’alto-el-foc amb Israel, segons ha arreplegat el diari palestí ‘Filastin’.
Moscou ha expressat en diverses ocasions el seu desig que l’acord d’alto el foc derivara en l’alliberament de Trufanov, qui va aparèixer en un vídeo publicat al novembre per Gihad Islàmica com a prova de vida. El vídeo va ser el tercer que publica com a prova de vida d’este home, segrestat en el kibutz de Nir Oz junt amb tres familiars –la seua iaia, Irena Tati; la seua mare, Yelena Trufanova; i la seua nóvia, Sapir Cohen– durant els atacs del 7 d’octubre.
Trufanova i Tati van ser alliberades per Hamàs del 29 de novembre a petició del president rus, Vladimir Putin, mentre que Cohen va ser alliberada un dia després com a part del citat acord para unix treva temporal entre el grup islamista i l’Exèrcit d’Israel.
Dekel-Chen, de 36 anys, va ser segrestat als voltants del seu habitatge al kibutz de Nir Oz, on també va ser raptada la seua mare, Neomit, qui va poder no obstant això escapar ferida després que un helicòpter israelià obrira foc contra el vehicle en el qual era traslladada cap a Gaza.
Per la seua banda, Horn va ser igualment segrestat a Nir Oz junt amb el seu germà Eitan, qui seguix figurant entre els segrestats i el nom dels quals no apareix en la llista d’ostatges que seran alliberats en el marc de la primera fase de l’alto el foc en l’enclavament palestí, per la qual cosa es desconeix el seu estat.
Hamàs va retirar el dijous la seua amenaça de no procedir als alliberaments previstos després d’acusar a Israel d’incomplir les seues obligacions en matèria humanitària en l’acord d’alto el foc, després que una delegació del grup viatjara a Egipte per a abordar amb els mediadors estes discrepàncies.
Les parts van aconseguir a mitjan gener un acord d’alto-el-foc en la Franja de Gaza acompanyat de l’intercanvi de 33 ostatges israelians a canvi de centenars de presos palestins. Les autoritats d’Israel han afirmat que huit dels ostatges han mort durant la seua captivitat, per la qual cosa Hamàs lliurarà els seus cadàvers.
